Política Última actualització Divendres, 3 de desembre de 2010 07:10 h

La CUP considera un fracàs els resultats d'ERC, SI i RCAT i lamenta 'la victòria de la dreta'

Retreuen a la formació de Laporta i Carretero haver 'ensorrat' el moviment de les consultes

El referent polític de l'esquerra independentista més combativa, la CUP, ha lamentat 'la victòria de la dreta i l'extrema dreta representades per Convergència i Unió, el Partit Popular, Ciutadans i la Plataforma per Catalunya' i ha afirmat que 'ni l'estratègia d'Esquerra de construir independentisme des del govern, ni les aspiracions de Solidaritat i Reagrupament d'aconseguir una majoria parlamentària per proclamar la independència han reeixit'. En aquest sentit, la marca encara només d'àmbit municipal dels sobiranistes de l'esquerra més revolucionària assegura que 'el procés de construcció de la independència i del socialisme necessita recolzar-se en unes bases sòlides i en projectes democràtics arrelats'.

 

Sobre els resultats de les votacions la CUP constata que 'les forces del tripartit han estat durament castigades i que, a canvi, tant CiU com el PP han capitalitzat el descontentament popular per les polítiques dels darrers anys. Si CiU ha estat capaç d'endur-se vots tant d'electors que havien votat al PSC en les anteriors eleccions, com d'altres que ho havien fet per ERC, el PP també ha obtingut suport de sectors que en les darreres eleccions van recolzar el PSC'.

Des de la Candidatura d'Unitat Popular lamenten l'elevada abstenció perquè 'el fet que més de 2 milions de persones no hagin anat a votar (pràcticament 900.000 persones més de les que van donar suport al partit més votat) significa que hi ha un important sector de la població que no creu en una determinada forma de fer política i que no se sent representada pels partits'.

El triomf de CiU i l'avenç del PP signifiquen, al seu entendre, 'el triomf de la dreta a l'hora d'encarar la crisi, i en són responsables tant el tripartit per la seva gestió a la Comunitat Autònoma de Catalunya, com el govern del PSOE per la gestió de Zapatero des de Madrid. Aquests governs han aplicat les receptes neoliberals que els han dictat des de Brussel·les, amb retallades contra drets i prestacions socials per a les classes populars i regals per als sectors més benestants, mentre eren incapaços d'aplicar les polítiques socials a què s'havien compromès'. Creuen que 'la renúncia de les suposades esquerres a fer polítiques d'esquerres és el que ha llaurat el camp per l'avenç de la dreta i de l'extrema dreta'.

L'independentisme sociològic
Sobre l'increment de l'indenpendentismes sociològic, la CUP analitza que 'el creixement de la consciència independentista no s'ha traduït en vots i més escons pels partits que se’n reclamen, sinó tot el contrari. És evident que l'estratègia d'ERC de construir independentisme des del govern, juntament amb el PSC i ICV-EUiA, només l'ha conduït a patir escissions i a perdre vots i que l'estratègia de Solidaritat i de Reagrupament, que pretenien una majoria parlamentària per fer una declaració unilateral d'independència aquest mateix mes de gener, no ha permès ni recollir allò que ERC ha perdut. Tot això, al preu de desorganitzar i ensorrar el moviment de les consultes. En part, és per aquests motius que el creixement de la consciència independentista dels darrers anys no s'ha vist reflectit electoralment'.

CiU tindrà dificultats per legitimar l'autonomisme
En aquesta mateixa línia asseguren que 'no obstant, des de la perspectiva independentista no podem fer una valoració del tot negativa. Per una banda, la davallada de vots del PSC és una bona notícia, doncs aquest partit és un dels pilars fonamentals pel manteniment de l’ordre espanyol al nostre país. Per altra banda, si bé és cert que CiU haurà recollit bona part de l’estat de consciència generat per les consultes i la gran manifestació del 10 de juliol, també ho és que la seva feina de gestionar l’autonomia en temps de crisi i de regressió centralista espanyola, li costarà molt més que en els 23 anys de pujolisme. L’independentisme li ho ha de posar difícil: denunciarem la covardia, la submissió, l’estancament i els paranys de falses conquestes, i lluitarem per arrossegar tots els sectors sensibles a l’autodeterminació cap a una estratègia de ruptura, l’única possible enfront de l’Estat espanyol'.

Per la CUP, 'el rebuig de CiU a la proposta d'ERC de lluitar pel concert econòmic durant aquesta legislatura indica ben clarament les intencions d'aquests dos partits en relació a la necessària confrontació amb l'Estat espanyol de cara a la consecució de la independència. Ni CiU està disposada a avançar ni un mil·límetre que pugui posar en perill els interessos econòmics de les classes socials a les quals representa prioritàriament, ni ERC veu més horitzó immediat que continuar amb l'estratègia del peix al cove que és la principal herència d'aquests anys al govern'.

La resposta a la crisi, preferentment des dels municipis
Recorden que 'fa un any i mig, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) ja vam anunciar que no ens presentaríem a aquestes eleccions autonòmiques, perquè crèiem i seguim creient que el procés de construcció de la independència i del socialisme necessita recolzar-se en unes bases sòlides i en projectes democràtics arrelats. Òbviament, això no vol dir que ens abstinguem de treballar davant dels greus problemes que tenim plantejats com a poble. Aquesta situació d'emergència requereix que sigui el poble mateix qui s'organitzi i treballi per revertir-la. La crisi econòmica, social, política i institucional que vivim requereix de totes nosaltres un compromís ferm per tal de fer efectiu el dret de decidir pels Països Catalans, en tots els àmbits: el polític, l'econòmic i el cultural', sentencien.

I així mateix afirmen que 'davant d'un Parlament autonòmic buit de contingut, i davant les reformes antisocials que els diferents governs autonòmics i estatals aplicaran als Països Catalans contra les seves classes populars, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) volem oferir el programa marc que, fruit de les aportacions de centenars de persones d'arreu del territori, estem construint i que presentarem a les eleccions municipals de la propera primavera. Per avançar tant nacionalment com socialment, cal sortir de l'atzucac autonòmic i construir una alternativa popular per al conjunt dels Països Catalans. Només un moviment popular ampli, arrelat al territori, amb un programa en clau de construcció nacional i de transformació social i disposat a desobeir i enfrontar-se amb els Estats espanyol i francès pot permetre avançar cap a la ruptura amb aquests i avançar cap a la independència i el socialisme als Països Catalans'.

---

Notícies relacionades