El PSC, entre Catalunya i el PSOE pel que fa al finançament
Dures crítiques d'Alfonso Guerra a Montilla
El PSC segueix una setmana després d'haver iniciat el curs polític després de les vacances d'estiu en el punt de mira com a actor clau a l'hora de comprometre el govern del PSOE en les negociacions del nou finançament per a Catalunya. Després d'haver aconseguit fer un front català comú, aquest diumenge l'històric dirigent socialista, Alfonso Guerra, acusava el president Montilla de dur a terme 'operacions irresponsables amb conseqüències complicades'. Al mateix temps el líder de CiU, Artur Mas, demanava que la unitat del missatge es converteixi en unitat de fets. Els socialistes catalans reben crítiques per fer massa o per quedar-se curt, segons el punt de vista de qui parli, i tard o dora els caldrà un posicionament clar que definirà a quin bàndol juguen.
Montilla, com a primer secretari del PSC, recordava divendres als 25 disputats i 10 senadors socialistes catalans a Madrid que són la força majoritària de Catalunya a l'Estat i que refredessin un debat, el del finançament, que 'serà acalorat i apassionat'. 'Les cartes d'una negociació s'han de jugar amb intel·ligència i amb una certa audàcia, però això no vol dir ni testosterona, ni cops d'efecte ni amenaces', deia. El president català dirigia aquestes paraules als seus companys de partit convençut que els socialistes catalans han 'renunciat al que és essencial al projecte polític' a canvi de formar-ne part d'un de més ampli, l'espanyol. Malgrat això, no considera que hagin seguit 'una disciplina resignada'.Tot i el front comú català enfront el govern de Madrid, circumstància que no es va produir durant la negociació de l'Estatut, els partits matisen les seves posicions i preveuen possibles escenaris derivats del que pugui passar amb el nou finançament. Artur Mas demana als socis del tripartit que passin als fets, a més de les bones paraules, i que ERC no 'prioritzi' estar al Govern o que el PSC veti els Pressupostos Generals de l'Estat. Només dependria d'ells que els comptes no tiressin endavant com a càstig als seus socis espanyols per no haver complert amb l'Estatut ni amb el sistema de finançament que preveu el text. Els socialistes tenen la paella pel mànec i tenen la possibilitat de treure pit dels seus 25 diputats, que el passat 9-M van ser claus perquè Zapatero pogués repetir a la Moncloa. Són claus, tot i que el PNB pugui acabar votant a favor dels comptes del 2009, 'depenent del que en treguin'.
Per la seva banda, i per al·lusions, Ridao, malgrat afirmar que ERC té visó de futur i no mira el passat, retreu al mateix temps a Mas que 'faci de profeta quan ell va trencar la unitat dels partits catalans' amb el pacte amb Zapatero en la negociació de l'Estatut'. Mas creu que amb un PSC que no s'atreveix a desafiar obertament el PSOE i una ERC que prioritza estar al Govern no pot existir aquesta unitat.
Els fonaments de la unitat no semblen trencar-se i tothom mira els moviments del PSC. El que és vist per alguns com una falta de contundència dels socialistes catalans envers el PSOE, des del partit espanyol arriben dures acusacions cap al president de la Generalitat, José Montilla, per dur a terme 'operacions irresponsables amb conseqüències complicades'. Ho diu el president de la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats, Alfonso Guerra, obrint així una nova escletxa entre els socialistes catalans i espanyols. Després del suposat acostament aquesta setmana passada quan Zapatero va reconèixer que Catalunya 'té raons' per demanar un nou finançament, aquestes acusacions poden allunyar de nou les dues parts i, a partir d'aquest dilluns, fer les delícies de l'oposició, que acusa l'executiu espanyol d'anar obrint fronts per desviar l'atenció sobre la crisi econòmica i que, a la vegada, poden restar atenció mediàtica al debat del finançament. Fronts com el deixar -o no- de contractar immigrants en origen, l'anunci de la modificació de la llei de l'avortament, la possible legalització del suïcidi assistit o l'augment del 6% de les pensions per al 2009. Tot això en una setmana, i és que el curs polític ja va a velocitat de creuer.







