Es presenta avui un manifest conjunt de historiadors catalans, bascos i gallecs
El text fou consesuat a l'estiu i ja registre firmes de personatges importants de la societat
1
CarregantUn grup d'historiadors gallecs, bascos i catalans ha impulsat aquest estiu un manifest que té com objectius principals revalidar la relació existent entre aquests tres països, prendre un compromís formal i públic en defensa de les tres cultures i denunciar els intents uniformistes de l'espanyolisme que en tots els àmbits (i també en el de la història) es produeixen periòdicament. Avui s'ha presentat a les 13h al Museu d'Història de Catalunya.
A hores d'ara el manifest ja ha recollit nombroses adhesions entre els especialistes de les tres nacions. Entre els catalans, destaquen Josep Fontana, Albert Balcells, Josep Termes, Jaume Sobrequés, Jordi Casassas, Antoni Furió, Hilari Raguer, Antoni Simon, Pere Anguera, Jordi Creus, Pere Gabriel, Francesc Roca, Josep M. Torras Ribé i d'altres (Vegeu llistat adjunt). La intenció de l'acte és també el d'estimular noves adhesions entre els professionals catalans.
Aquí teniu el manifest:
Fa 85 anys Galiza, Euskadi i Catalunya (Països Catalans) eren tres realitats puixants que avançaven amb pas ferm en la reivindicació de les seves respectives identitats. L’augment de consciència nacional en els tres països féu que moltes experiències de signe autodeterminista poguessin desenvolupar-se amb plena normalitat fins a l’aixe-cament militar reaccionari de 1936. Una realitat que s’enquadra en la persecució de cotes de benestar social i dignitat col·lectiva en tots tres països. En aquest ordre d’e-xigències, les historiadores i historiadors que signem el present manifest ens marquem el propòsit ferm de contribuir a l’acostament de les cultures i societats gallega, basca i catalana a través del coneixement recíproc del passat i la trajectòria cultural de totes tres realitats, imprescindible en la cerca de solucions als problemes comuns.
Les historiadores i historiadors gallecs, bascos i catalans sotasignats, investigadors i ensenyants vinculats a diferents institucions de reconeguda trajectòria,
Afirmem la nostra voluntat de reprendre l’esperit de la Triple Aliança de 1923, el Galeuzca de 1933 i els posteriors projectes »galeuzcans» de l’exili duts a terme entre 1941-46 i 1958-59, interpretats amb criteri inequívocament progressista a la llum dels corrents d’avenç social del nostre temps, i així mateix de projectar la història i la cultura dels nostres tres països dins una Europa en construcció en un món en procés creixent de globalització.
Ens refermem en la defensa incondicional de les nostres respectives cultures i llengües i en la procura de llur plena normalització malgrat les constants escomeses provinents de sectors antidemocràtics del nostre entorn social.
—Exigim des de Galícia, Euskadi i els Països Catalans el respecte necessari per a l’ensenyament gallec, basc i catalano-valencià-balear, respectivament, i que la his-tòria hi ocupi, com en tota societat normal, aquell espai fonamental i suficient per a conèixer-nos, per a saber-nos explicar el present i encaminar-nos assenyadament vers el futur. En el camp educacional, denunciem la reducció horària que amenaça les aules d’història associada a la tendència curricular unidireccional del vigent ordre escolar.
—Denunciem els intents uniformistes promoguts per l’aparell estatal espanyol, en complicitat amb determinades instàncies culturals d’inspiració espanyolista, en què preval una visió elitista de la història denegatòria de qualsevol testimoni obrer, republicà i popular del nostre passat.
—ENS PROPOSEM amb fermesa eliminar en els nostres territoris la menor presència de simbologia o tendència feixista i treballar per la democràcia participativa i recu-perativa de la memòria històrica col·lectiva.
—Denunciem la persecució que pateixen alguns investigadors per desplegar la feina professional dins el rigor més absolut. Doncs, combatrem conjuntament qual-sevol atac que pugui donar-se en aquesta línia.
Per últim, fem una crida a tots els professionals de la història perquè aprofundeixin en el coneixement del nostre pretèrit i facin seu el compromís social actiu en favor de la normalització de les nostres respectives realitats nacionals.
Santiago de Compostel·la, 25 de juliol de 2008.
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat