Poques incidències en l'inici d'un curs escolar que Educació qualifica de "normal"
En total, el curs comença amb 1.180.460 alumnes a les aules, 34.197 alumnes més que l'any passat
Els 3.078 centres educatius d'educació infantil de segon cicle, educació primària, educació secundària obligatòria i batxillerat han començat avui el curs escolar amb normalitat, segons que ha informat el Departament d'Educació, tot i que puntualment s'han registrat algunes incidències. Els 232 alumnes del CEIP Santa Margarida de Quart (Gironès), per exemple, han començat les classes convivint amb els paletes. Un centenar de pares i alumnes de l'escola Pompeu Fabra de Parets del Vallès (Vallès Oriental) no han assistit al primer dia de classe del nou curs escolar com a protesta per l'estat degradat del centre.
En total, el curs comença amb 1.180.460 alumnes a les aules, 34.197 alumnes més que el passat curs 2007-2008. Això suposa un increment d'un 3% respecte l'any anterior. L'etapa educativa amb més alumnes és la d'educació primària, amb 418.649. Un total de 274.097 alumnes s'escolaritzen a l'educació secundària obligatòria, 233.958 a l'educació infantil de segon cicle, 85.600 a batxillerat, 83.258 a l'educació infantil de primer cicle, 39.590 als cicles formatius de grau superior, 38.498 als cicles formatius de grau mitjà i 6.810 a l'educació especial, segons que ha informat Educació.Amb l'inici del curs 43 centres públics estrenen nou edifici i s'inauguren també 22 grans ampliacions de centres que ja existien i que havien quedat massa petits. A banda, al llarg del primer trimestre del curs, també entraran en funcionament altres 19 noves construccions de centres i 21 grans ampliacions. El fort increment de la població escolar de Catalunya ha portat també a què s'hagin hagut de crear 37 nous centres educatius, dels quals, 26 Centres d'educació infantil i primària (CEIPs) i 11 Instituts d'educació secundària (IES).
L'augment progressiu de l'alumnat ha comportat, en conseqüència, l'increment de la plantilla docent del país. Així, respecte el passat curs 2007-2008, el nombre total de professorat ha augmentat en 2.000 professors i mestres, passant dels 60.839 de l'any passat als 62.805 d'aquest curs. Aquesta progressió s'ha anat experimentant els darrers anys, i de fet, des del curs 2003-2004 ha augmentat un 31,9%, passant dels 47.628 als 62.805 efectius.
Aules d'acollida
Respecte les dades dels principals eixos d'actuació del Departament, aquest curs hi haurà 1.234 aules d'acollida en els centres educatius, 79 més que el curs anterior. I 184 centres participaran del Pla d'immersió lingüística per garantir que tots els alumnes puguin aprendre correctament la llengua catalana. El curs passat eren 84 les escoles participants.
És el curs escolar en el qual es posa en marxa els Espais de Benvinguda Educativa per donar als alumnes estrangers acabats d'arribar a Catalunya i a les seves famílies una primera acollida i un primer contacte amb el món educatiu. Els EBE diagnosticaran i orientaran els futurs alumnes -i les seves famílies- per tal que es puguin incorporar al sistema educatiu amb plenes garanties.
D'altra banda, i pel que fa al foment del trilingüisme, els centres que comptaran amb un Pla d'anglès (avançament de l'anglès a P4, assignatures no lingüístiques en anglès, i foment de l'anglès oral) seran 785, enfront els 521 del curs anterior. En la mateixa línia de potenciar el trilingüisme, 9.314 docents seguiran cursos d'anglès, quan el curs passat ho van fer 7.472 docents.
Aquest serà també el curs quan entrarà en funcionament el nou decret de batxillerat, que potencia les especialitats de manera que els estudiants estiguin més preparats per cursar els estudis posteriors que hagin escollit, bé sigui una carrera universitària, bé sigui un cicle superior de formació professional.
Incidències
Un dels nous centres d'aquest curs és el CEIP Els Ametllers, de la Pobla de Montornès, on aquest dilluns al matí s'ha donat el tret de sortida oficial al curs. Tot i que ja s'hi poden fer classes, aquest centre, que ha representat una inversió de 3,5 MEUR, encara té obres per finalitzar.
Un centenar de pares i mares d'alumnes dels quatre centre escolars de Santa Coloma de Farners han complicat aquest dilluns al matí l'accés a la capital de la Selva amb una marxa lenta de cotxes per demanar la gratuïtat del bus escolar urbà. Amb sortida de la urbanització Santa Coloma Residencial, la quarantena de vehicles han recorregut els tres quilòmetres de la C-63 fins al centre de la població a un ritme d'uns 20 km/h, fent sonar els clàxons i provocant cues de fins a cinc quilòmetres pels cotxes que provenien de Girona. Segons Sílvia Barragán, membre de l'AMPA de l'IES Santa Coloma de Farners, la protesta es mantindrà durant tots els dies d'aquesta setmana.
Els 232 alumnes del CEIP Santa Margarida de Quart (Gironès) han començat aquest dilluns les classes convivint amb els paletes. Aquest estiu van començar els treballs per construir un gimnàs i una pista poliesportiva, i es preveu que les obres acabin el mes de desembre. La directora del centre, Imma Marquès, ha explicat que 's'està disposat a acceptar les molèsties' perquè entenen que l'estiu era un termini massa ajustat per fer l'obra. Els treballs de construcció del gimnàs han obligat a retallar part del pati i comportaran que, durant l'hora d'esbarjo, hi hagi més monitors a l'espai per vigilar els infants.
Un centenar de pares i alumnes de l'escola Pompeu Fabra de Parets del Vallès (Vallès Oriental) no han assistit aquest dilluns al matí al primer dia de classe del nou curs escolar com a protesta per l'estat degradat en què es troba el centre i per exigir les millores promeses per l'Ajuntament i la Generalitat. El director del centre, Carlos Núñez, ha mostrat el seu suport a la mesura i ha destacat que 'el col·legi és vell'. 'No es pot continuar igual que el 1975', ha afegit.
Quatre alumnes de Santa Eulàlia de Riuprimer i un de Muntanyola aquest dilluns havien de començar a cursar secundària en instituts de Vic i no han començat el curs. Les seves famílies diuen que no han rebut cap resposta al recurs que van presentar a l'assignació inicial del centre que els va fer el Departament d'Educació. L'administració els assignava l'IES Vic com a centre pels seus fills. Els pares i mares reclamen poder escolaritzar els seus fills a l'IES La Plana. Els tutors diuen que és l'únic centre de la capital osonenca que garanteix 'la continuïtat' al projecte pedagògic 'molt nou' i 'innovador' que tenien fins ara al CEIP El Roure Gros de Santa Eulàlia de Riuprimer.
Els pares dels alumnes del Centre d'Educació Infantil i Primària (CEIP) Fabra d'Alella han aprofitat l'inici del curs per protestar per la situació 'tercermundista' del centre. L'escola està dividida en tres edificis i segons expliquen els pares manquen espais a les aules i no hi ha aules per a especialitats, com informàtica o música. Els mestres, que no s'han volgut manifestar públicament per les 'pressions' del Departament d'Educació, asseguren que la divisió de l'escola en tres edificis els dificulta la feina i l'elaboració d'horaris. Aquest dilluns s'han penjat pancartes reclamant l'ampliació de l'escola amb la construcció d'un nou centre que aculli tots els alumnes.
L'escola rural de Tírvia (Pallars Sobirà) ha obert les portes amb sis alumnes, un més dels necessaris per mantenir-la oberta. El curs passat, al febrer, es va quedar amb tant sols 2 alumnes i el Departament d'Educació va publicar al Diari Oficial de la Generalitat un anunci en el que informava el tancament de l'escola per falta d'alumnes. L'alcalde de la localitat, Joan Farrera, ha lluitat fins a l'últim moment per mantenir oberta l'escola al·legant que pel curs 2009-2010 hi havia matriculats 6 nens. Educació va canviar de decisió a 3 dies de l'inici del curs escolar i va comunicar a l'Ajuntament que si a mig curs perd alumnes es tancarà definitivament l'escola.
Ciutadans-Partit de la Ciutadania (C's), ha convocat per al diumenge 28 de setembre, una manifestació que serà la culminació de la campanya 'No a la imposición lingüística en nuestras escuelas', que C's ha iniciat aquest dilluns coincidint amb el començament del curs escolar. El president de la formació, Albert Rivera, ha destacat que Catalunya és 'pionera' en discriminar els drets dels progenitors a l'hora escollir la llengua amb què volen que s'eduqui els seus fills a l'escola, en aquest cas, el castellà. 'Espanya necessita una regulació que no trepitgi els drets de ningú', ha afegit Rivera.







