Política Última actualització Divendres, 10 de desembre de 2010 05:00 h

El Parlament de la novena legislatura es constituirà el proper dijous 16-D

L'altra setmana se celebraran els plens d'investidura d'Artur Mas

Dijous vinent, 16 de desembre, es constituiran els 135 diputats de la cambra catalana i la mesa del Parlament. Ho han acordat aquest dijous a la nit el president de la Govern en funcions, José Montilla, i el futur president, Artur Mas, en una conversa telefònica. D'aquesta manera, el Parlament de la novena legislatura es constituirà catorze dies després de la celebració de les eleccions, el passat 28 de novembre. El ple de dijous que ve servirà perquè els 135 diputats de la cambra ocupin per primer cop els escons i escullin els membres de la nova mesa del Parlament que presidirà Núria de Gispert. Un cop constituïda la cambra, el ple d'investidura del nou president se celebrarà la setmana següent, tot i que potser fa falta un tercer ple per investir Mas en una segona votació amb majoria simple.

El president de la Generalitat en funcions, José Montilla, ha trucat aquest dijous a la nit el futur president, Artur Mas, per comunicar-li que ha convocat el ple de constitució del nou Parlament pel dijous 16 de desembre. En aquest ple els 135 diputats ocuparan per primer cop els escons i s'escolliran els membres de la nova mesa del Parlament, que presidirà Núria de Gispert. El ple de constitució del nou Parlament es realitzarà catorze dies després de la celebració de les eleccions, el passat 28 de novembre, quan el màxim és de vint dies hàbils.

Un cop constituïda la cambra, la presidenta del Parlament convocarà per la setmana següent el ple d'investidura d'Artur Mas, que serà el 129è president de la Generalitat. Aquest ple s'ha de celebrar com a màxim deu dies hàbils després del ple de constitució de la cambra. A la legislatura passada el ple de constitució va tenir lloc el 17 de novembre del 2006 i el d'investidura els dies 23 i 24. Les eleccions s'havien celebrat l'1 de novembre del 2006.

La investidura del president de la Generalitat

Després del ple de constitució, el primer que hauran de fer els nous diputats és escollir, d'entre els seus membres, el que serà el nou president o presidenta de la Generalitat. La presidenta del Parlament proposarà a la cambra un candidat per presidir la Generalitat i convocarà el ple d'investidura per la setmana següent. Abans, però, obrirà consultes amb els líders dels partits amb representació parlamentària per saber quin d'ells compta amb el suport necessari per poder ser elegit president de la Generalitat.

La investidura com a president de la Generalitat requereix el suport de la majoria absoluta de la cambra. Si el candidat no assoleix aquest suport, pot sotmetre's dos dies després a un segon debat i a una segona votació, en què serà suficient la majoria simple, és a dir, més vots a favor que no en contra. Artur Mas ja ha dit que espera sortir escollit en segona volta perquè no disposarà de majoria absoluta.

La constitució del Parlament

La sessió constitutiva de dijous que ve obrirà la IX legislatura. Abans d'acabar la sessió la nova mesa ocuparà el seu lloc a l'hemicicle i la nova presidenta s'adreçarà a tota la cambra i declararà constituït el nou Parlament.

En aquest primer ple, els diputats elegiran la presidenta de la cambra, els dos vicepresidents i els quatre secretaris de nova mesa, el màxim òrgan de govern de la institució. Aquestes eleccions es fan per mitjà de votació secreta amb paperetes que els diputats dipositen dins una urna. Els vicepresidents primer i segon i els quatre secretaris de la mesa seran els qui a la votació obtingui, per ordre correlatiu, més vots.

Les negociacions polítiques per configurar la composició de la mesa van començar abans del pont de la Puríssima i tot i que estava previst que es tanquessin aquest divendres ara disposen de marge fins dijous vinent per seguir amb les converses. CiU estaria disposada a cedir una secretaria a ERC i ICV que ocuparien dos anys cada partit. Però la condició que posa la federació nacionalista és que el vot d'aquesta secretaria no sigui diferent al de CiU per tal de mantenir la majoria absoluta.

Segons el nombre d'escons que cada partit ha obtingut a les eleccions al Parlament, CiU ocuparia la presidència, una vicepresidència i dues secretaries. Al PSC li tocaria una vicepresidència i una secretaria i, finalment, el PPC ocuparia la secretaria restant ja que es el tercer grup de la cambra amb 18 diputats.

La mesa és l'òrgan de govern del Parlament que s'encarrega, principalment, d'ordenar el treball parlamentari, interpretar el Reglament i dirigir els serveis de la Cambra. El president del Parlament estableix i manté l'ordre de les discussions i del debat dins de l'hemicicle. En casos de vacant, absència o impediment, el president o presidenta és substituït pels vicepresidents per ordre consecutiu. Per la seva banda, els secretaris supervisen i autoritzen les actes de les sessions plenàries, de la Mesa i de la Junta de Portaveus.

Lliurament de credencials

Els diputats electes han començat aquest dijous a lliurar al Parlament les credencials expedides per les juntes electorals provincials que acrediten que han estat elegits en els comicis del 28 de novembre. Fins l'hora de tancar el registre se n'han presentat divuit, catorze de diputats del PSC i quatre del PPC, tots elegits per la circumscripció de Barcelona.

A més de lliurar les credencials, per accedir al ple exercici de la condició de parlamentaris, els diputats electes han de jurar o prometre respecte a la constitució i l'estatut, cosa que fan mitjançant un escrit, i presentar una declaració d'activitats i una altra de béns. Aquesta documentació també ha estat lliurada pels primers divuit diputats juntament amb les seves credencials.

A la declaració d'activitats els diputats hi han de fer constar totes les activitats professionals, laborals o empresarials que duen a terme i si exerceixen cap càrrec públic. Qualsevol canvi que es produeixi en aquest sentit al llarg de la legislatura, l'han de comunicar al Parlament. A la declaració de béns hi han de fer de constar tot el seu patrimoni, és a dir, els béns immobles, els comptes corrents, les accions, els dipòsits bancaris o les participacions empresarials. Els diputats també estan obligats a presentar abans del 30 de juliol de cada any la declaració de renda i de patrimoni. Quan acaben el mandat o perden la condició de diputat han de presentar una nova declaració de béns.

La declaració d'activitats és de caràcter públic, però no la de béns. Totes dues resten custodiades per la secretaria general de la cambra. Aquests documents s'han de destruir al cap de quatre anys de la pèrdua de la condició de diputat.

---

Notícies relacionades