Saura enviarà el cens de desapareguts i el mapa de fosses de Catalunya a Garzón
Ho farà en les pròximes hores
0
CarregantEl conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha anunciat aquest dimarts que farà arribar en les pròximes hores al jutge Garzón el mapa de fosses de Catalunya i el cens de desapareguts que elabora la Generalitat des de 2003. En resposta a la investigació oberta per Garzón sobre els desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, la Generalitat enviarà al jutge el mapa amb les 179 fosses detectades a Catalunya i el cens de desapareguts durant la guerra o sota el règim franquista que elabora. Aquest cens, que la Generalitat va iniciar el 2003, inclou 2400 noms de persones desaparegudes i el presumpte lloc i data de la desaparició o l'afusellament.
El conseller ha fet aquest anunci a Madrid, on ha participat en la inauguració de l'exposició 'En Transició', una mostra que convida a recuperar la memòria històrica i reflexionar sobre un moment històric que ha marcat la vida política, social i cultural de Catalunya i Espanya. En el seu parlament Saura ha destacat que 'l'exposició demostra que la democràcia és una conquesta social que vol ser un homenatge a la ciutadania i fa una lectura oberta i plural de la transició'.
La producció, que no pren com a protagonistes els polítics sinó els ciutadans i els col·lectius, va ser una iniciativa de la Direcció General de la Memòria Democràtica de la Generalitat (Dep. d'Interior, Relacions Institucionals i Participació) amb motiu del trentè aniversari de les eleccions de 1977 i l'assoliment de la democràcia. La Generalitat va coproduir la mostra amb el Centre de Cultura Contemporània (CCCB), la Societat Estatal de Commemoracions Culturals i la Societat Estatal per a l' Acció Cultural Exterior.
L'exposició es va poder veure des de novembre de 2007 fins a febrer de 2008 al CCCB de Barcelona, més tard a Cadis, i ara es podrà visitar a Madrid, dins una itinerància organitzada per la SECC.
Més de 2400 desapareguts i 179 fosses localitzades
El mapa que la Generalitat farà arribar al jutge situa 179 fosses comunes a tot Catalunya i és el fruit d'una investigació iniciada fa 5 anys i que continua encara oberta. El mapa identifica 88 fosses certificades a través de documentació municipal, registres dels cementiris, llistats de difunts dels hospitals militars, etc. La resta (91) no estan certificades de forma documental però sí que es consideren molt probables per la coincidència dels testimonis orals i les dades historiogràfiques. Geogràficament, les fosses se situen majoritàriament al llarg del front estabilitzat (Noguera Pallaresa, Segre i Ebre) i sobretot en els punts en què es va establir un cap de pont i a la zona de la Batalla de l'Ebre. La majoria són de soldats anònims i no estan dignificades ni senyalitzades.
Pel que fa al cens, iniciat el 2003 obeint un mandat del Parlament, inclou els noms de 2.400 desapareguts. Això vol dir que 2.400 famílies han demanat ajuda per saber on va morir un avantpassat seu desaparegut durant la guerra o la immediata postguerra, com el van matar, si va ser enterrat en una fossa comuna, etc. La majoria eren soldats, gairebé tots de l'exèrcit republicà morts al front.
La resta són civils morts en diverses circumstàncies durant la guerra o la postguerra: represaliats a la reraguarda republicana, víctimes de bombardejos, represaliats per les tropes franquistes o afusellats després de patir un consell de guerra. Com que Catalunya és l'única comunitat que ofereix aquest servei, arriben peticions de famílies d'altres punts de l'Estat amb familiars de persones desaparegudes a Catalunya (371). Les peticions es fan directament a la Generalitat o bé a través de l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica.
De les investigacions iniciades, en un 20% s'ha trobat documentació sobre els últims dies de la persona desapareguda i s'ha pogut lliurar a la família.
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat