L'Aragó garantirà per llei el dret a una educació en català
La Chunta i Izquierda Unida asseguren que la proposta queda curta
Malgrat el conflicte amb les obres d'art de la Franja encara cuegi, no tot el que arriba de l'Aragó són males notícies. Després de dècades de reivindicació, sobretot a la Franja, sembla que el Govern aragonès està decidit a donar algun tipus d'estatus al català a la Franja. Segons diversos estudis, el 90% de la població el sap parlar, el primer el President Marcel·lí Iglesias, nascut a la comarca del Matarranya. Així, aquests dies s'ha sabut que el PSOE aragonès prepara un avantprojecte de llei per tal de reconèixer la llengua catalana com una llei 'pròpia i històrica' de l'autonomia, de manera que s'acabaria garantit el tan demanat trilingüisme: els nens aragonesos podran estudiar en llengua catalana i els ciutadans de l'Aragó tindran el dret de ser atesos per l'administració en català, castellà o aragonès. La nova llei, que continuaria establint el castellà com l'únic idioma 'oficial', ja ha topat amb el rebuig del PP, que considera que el català és 'aliè' als aragonesos, i compta amb els elogis de CHA i IU, que tot i així consideren que es queda curta i hauria d'aprofundir encara més en la normalització lingüística del català.
L'avantprojecte que s'ha conegut ara reconeix l'aragonès i el català, les dota de protecció i garanteix 'l'ensenyament i el dret dels parlants a utilitzar-les'. Amb aquesta llei, l'Aragó es definiria com a comunitat 'trilingüe' i es crearia un Consell Superior de les Llengües de l'Aragó per tal de tirar endavant la nova llei, que delimitaria les zones de parlants de l'aragonès i el català i elaboraria les normes per normalitzar ambdues llengües. Una llei que queda curta
Per la seva banda, la Chunta Aragonesista (CHA) i Izquierda Unida (IU) han celebrat l'avantprojecte de llei, tot i lamentar que es quedi curta. Ambdues formacions aposten per una normalització lingüística més 'profunda' i intensa.







