Les associacions per la Memòria Històrica presenten un llistat amb 130.000 desapareguts durant el franquisme
El jutge Garzón ha de decidir si inicia diligències
Les associacions per la Recuperació de la Memòria Històrica han presentat aquest dilluns davant el jutge de l'Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón un llistat amb més de 130.000 noms de desapareguts durant la Guerra Civil. El jutge ha rebut les associacions durant més de trenta minuts, i els ha acceptat diversos informes on detallen la ubicació de les fosses comuns que encara no han estat obertes. A partir d'aquestes dades Garzón haurà de decidir si admet a tràmit les demandes i endega diligències per tal d'investigar les desaparicions durant la dictadura, tal com s'ha fet a països com Argentina o Xile. Cal recordar que la investigació comptaria amb el suport de la majoria de l'arc parlamentari tret del Partit Popular, que considera que investigar els desapareguts només serviria per 'reobrir ferides del passat'.
El jutge de l'Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón va emetre una interlocutòria en què demanava a les entitats denunciants de les desaparicions durant la Guerra Civil i el franquisme que aportessin una 'relació sistemàtica' de persones que suposadament van ser assassinades per les tropes franquistes a partir del 17 de juliol de 1936, així com la seva possible ubicació.Aquest dilluns les associacions han aportat en diversos formats el llistat dels desapareguts, més de 130.000 com també la seva possible ubicació a fosses que encara no han estat obertes. Les associacions lamenten que el jutge no hagi demanat a les institucions reunir informació sobre els desapareguts. Això pot provocar, segons diverses associacions, que es repeteixen noms perquè no es poden creuar dades per saber a qui s'inclou.
El president de l'Associació de Granada per la Recuperació de la Memòria Històrica, Rafael Gil, ha assegurat que 'els nostres avis van morir desitjant un dia com avui. Els estem fent justícia històrica'. Es tracta segons Gil de tancar ferides.
Paral·lelament, el jutge va demanar informació a les administracions i entitats que poden tenir dades sobre els desapareguts. En concret, el jutge demana a l'Arxiu General de l'Administració de l'Estat que emeti un informe o identifiqui l'organisme que pugui dictaminar sobre el número de desapareguts i apunta que 'en la mesura del possible' s'identificaran els casos o si hi ha hagut denúncies per les desaparicions.
El jutge ha obert una investigació per provar de fer un cens de desapareguts del franquisme i determinar, posteriorment, si admet a tràmit les demandes i inicia les investigacions per esclarir les desaparicions, tal com s'ha fet amb d'altres exdictadures com Xile o a l'Argentina.







