Els corresponsals a Brussel·les lamenten el camí triat per reclamar l'oficialitat del català a la Unió Europea
'Sense ser oficial al parlament espanyol, mai no ho serà a l'europeu'
1
( 4 vots )
Carregant
Diversos corresponsals catalans a Brussel·les van ressaltar ahir dijous la crisi econòmica i institucional que viu actualment Europa, així com la política errònia que han seguit tant els diputats catalans com els diferents governs de la Generalitat per buscar l'oficialitat del català a Europa. 'Sense ser ofivial al Parlament espanyol, el català mai ho serà al Parlament europeu'.
Aquestes i altres reflexions van ser exposades ahir al vespre en la taula rodona a l'Ateneu Barcelonès amb el títol 'El futur d'Europa', on hi participaven el corresponsal d''El Periódico' a Brussel·les, Eliseu Oliveras; el corresponsal de TV3 a Brussel·les, Carles Prats i el corresponsal de l'ACN, l''Avui' i Rac1 a Brussel·les, Albert Segura.
L'acte va estar presentat pel president de l'Ateneu Barcelonès, Oriol Bohigas; la presidenta d'Horitzó Europa, Florence Jacquey, i el director de la Fundació Catalunya Europa, Max Vives-Fierro. Ha moderat la taula rodona el vicepresident d'Horitzó Europa, Albert Royo, i ha tancat l'acte Toni Comín, diputat del PSC al Parlament. L'acte ha contat amb la presència de l'expresident de la Generalitat i president de la Fundació Catalunya Europa, Pasqual Maragall i del Síndic Major Joan Colom.
Carles Prats, va tractar sobre el futur de la Unió després del referèndum fallit a Irlanda sobre el Tractat de Lisboa, va explicar que actualment Europa està vivint 'una de les crisi institucional més importants que ha viscut'. Prats va ser crític al ressaltar que 'hi ha una falta de lideratge polític amb una Europa que no sap on navega. No és només Irlanda el problema, sinó també França i Països Baixos. Cada cop els ciutadans s'han allunyat més d'Europa', va manifestar, al temps que va destacar que aquesta 'Europa construïda des de dalt' ha fet que la gent es negui a què les coses es facin així.
'Europa es fa a les capitals dels estats membres i no a Brussel·les', va assegurar Prats. El periodista de TV3 va destacar que 'l'opció que seria anar a un altre referèndum és molt poc probable'. 'Sembla bastant difícil i significaria dir als ciutadans que s'han equivocat i seria un exercici de cinisme', ha explicat. 'Davant dels escenaris, un nou referèndum o un nou text el que s'imposa és el pragmatisme i és que si no hi ha tractat es continuarà avançant amb el Tractat de Niça', ha afirmat.
'El procés de ratificació dels tractats europeus ha continuat', tot i que Prats ha admès que 'el que està passant és que ningú s'atreveix a dir que cal un dol i cal passar un temps per afirmar que el tractat està mort'.
Prats va destacar que aquest 'és un moment de pragmatisme, de crisi de lideratge, en la qual el federalisme europeu sembla que seguirà essent un somni i això dependrà del poble europeu'. 'No hi ha partit europeu i no hi ha mitjans de caire europeu', ha apuntat, al temps que ha remarcat que 'Europa és víctima de les seves contradiccions'. Eliseu Oliveras, qui va fer referència els reptes que la UE ha d'afrontar en relació a la crisi financera global i en relació al paper que Rússia exigeix jugar dins el continent, va afirmar que 'Europa ha de definir quins son els seus interessos econòmics i polítics en especial amb Rússia i Xina'. 'Els interessos d'Europa no coincideixen sempre amb EEUU', ha dit, al temps que ha ressaltat que 'Europa hauria d'evitar que la política d'altres acorrali Rússia'. Oliveras va indicar que Europa ha de fer sentir la seva veu a la OTAN.
Sobre el tema econòmic, el periodista va ressaltar que 'Europa té una crisi financera, que afecta també a l'economia real i que està produint una restricció del crèdit'. 'La crisi ha generat l'encariment del petroli', va remarcar Oliveras, que ha assenyalat que 'arran d'aquesta situació hi ha un estancament econòmic i una incertesa'. Entre les 'lliçons que es poden extreure' ha manifestat que 'els polítics i economistes haurien de deixar d'intentar d'imitar a EEUU'.
El català a Europa
Per la seva banda, Albert Segura va assegurar que els polítics catalans a Europa han fet 'poc i malament' per l'oficialitat del català a Europa i han fet 'el ridícul'. Segons ha dit, Europa ha de ser una oportunitat i ha recordat que s'ha de mirar a Madrid per l'oficialitat del català. 'Ens equivoquem d'enemic', va dir. 'D'aquí quatre dies els polítics catalans començaran a fer grans discursos criticant que la llengua catalana no sigui oficial a la UE', va afirmar.
Segons Segura, els polítics catalans han fet el ridícul al demanar al Parlament europeu la oficialitat del català. 'El rol que té Catalunya a Europa depèn del govern espanyol i que el català sigui oficial depèn estrictament de Madrid', ha dit. En aquest context, ha manifestat que Brussel·les no està disposada a obrir 'el meló sobre les llengües'.
'A Brussel·les Catalunya perd pistonada com a país europeu', va declarar Segura, va afegir que 'està bé obrir delegacions a Europa, però ningú defensa que Sant Cugat del Vallès sigui la seu de l'institut europeu de tecnologia'. 'Trobo a faltar un paper més actiu de la delegació de la Generalitat davant la Unió Europa', ha remarcat. 'Dóna la sensació que la delegació del Govern es limita a seguir l'agenda d'agricultura i de medi ambient i passa per alt altres temes on es tenen competències', ha explicat. 'Fa falta un lobby potent, es necessita i anem tard amb tot', va esperonar.
Imprimir
Enviar
L'Estartit
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat