Vargas Llosa creu que la normalització lingüística ataca el castellà
És un dels signants del 'Manifiesto por la lengua común' que impulsa El Mundo
Les polítiques lingüístiques catalanes sovint cometen l'error de 'limitar el castellà' per 'protegir el català', segons ha afirmat aquest dimecres l'escriptor i assagista Mario Vargas Llosa. L'autor peruà ha defensat el 'manifiesto por la lengua común', impulsat per El Mundo, perquè vetlla pel 'dret constitucional dels pares d'escolaritzar els seus fills en castellà' tot i que cada any no passen d'unes poques desenes els pares que demanen aquest tipus d'escolarització a Catalunya. Vargas Llosa ha fet aquestes declaracions en una roda de premsa que ha fet aquest migdia. Aquesta tarda impartirà la conferència 'Somni i realitat de l'Amèrica Llatina' que inaugurarà el curs d''Humanitats' del CaixaForum.
Vargas Llosa ha defensat la seva decisió de donar suport al 'Manifiesto por la lengua común' impulsat pel diari El Mundo perquè considera que defensa el dret constitucional dels pares d'escollir la llengua en què volen escolaritzar els seus fills. Aquest dret és veu 'vulnerat' per les polítiques lingüístiques catalanes que volen limitar la presència del castellà per promoure el català. Aquesta és 'la raó' per la qual ha signat el manifest. Vargas Llosa també ha volgut afegir que sent un gran 'afecte per Catalunya i per Barcelona'. Als editors d'aquesta ciutat els deu 'molt' ja que van ser dels primers en publicar els seus llibres, ha recordat.Vargas Llosa inaugurarà aquesta tarda amb la conferència 'Somni i realitat d'Amèrica Llatina' el curs d''Humanitats' del CaixaForum. La conferència d'aquesta tarda girarà al voltant de la fantasia i de la realitat que sovint s'associen al continent i que no deixen veure amb claredat com són les coses allà. 'Els fets objectius de la història només són poètics a través de la visió d'un narrador que els vol veure així', ha assegurat.
Hi ha molta gent que 'vol veure' en Evo Morales el primer indi que arriba a la presidència de Bolívia, però això 'és fals', ha explicat. Morales 'no és indi, és el 'típic crioll, un mestís que no parla les llengües índies que ara 'vol imposar', i, a més, 'tampoc no seria el primer indi que arriba a dalt del poder polític de Bolívia. Però és 'molt difícil' fer entendre això a algú que vol veure en Morales el primer indi que arriba a la presidència de Bolívia. L'assagista ha denunciat aquest fet referint-se a la visió que del president bolivià tenen algunes persones com ara el director de 'Le Monde Diplomatique', Ignacio Ramonet.
Per Vargas Llosa, tant les polítiques de Morales com les d'Hugo Chávez estan enfonsant els seus països. Veneçuela portava quaranta anys de tradició democràtica, 'evidentment' que hi havia 'molta corrupció' i era una 'democràcia defectuosa', però una dictadura com la de Chávez no solucionarà les coses, només farà anar el país cap enrere. 'Si la dictadura resolgués els problemes, Amèrica Llatina portaria molt anys sense problemes', ha resumit.
Al llarg de la conferència d'aquesta tarda enllaçarà obres dels autors Joseph Conrad, Malcolm Lowry, García Márquez o Alejo Carpintier, per explicar que la forma que tots ells han tingut de relatar com és Amèrica Llatina il·lustra aquesta distància que separa allò que realment és aquella terra d'allò que entre uns i altre s'imaginen que és.







