100.000 persones construint una escola en euskera
Els valencians 'Obrint pas', convidats a la festa
0
CarregantLa festa de les ikastoles de Guipúscoa, ha aplegat durant tot el diumenge unes 100.000 persones a la localitat d'Irura, que s'ha convertit en el poble més petit que ha organitzat l'anomenat 'Kilometroak'. Al llarg d'un recorregut de sis quilòmetres i mig entre les localitats d'Irura i Anoeta, s'han desenvolupat nombroses activitats i concerts durant tot el dia. La recaptació es destinarà a cobrir les despeses de la construcció de la nova ikastola d'Irura, que s'ha inaugurat amb l'inici de l'actual curs.
Un reportatge de Miquel Rosich (Agència Catalana de Notícies)
Arrelat al cor de l'interior de Guipúscoa, Irura és un petit poble d'uns prop de 1.500 habitants. Diumenge però, el poble ha desaparegut sota la sola de les sabates d'uns 100.000 visitants, que no s'han volgut perdre la festa de les ikastoles. La xifra no serà exacta, però el que tenen clar els organitzadors és que s'han superat les expectatives que tenien, ja que a priori havien xifrat la possible assistència en uns 80.000 visitants. Aquesta és una festa que abraça alhora la solidaritat i la reivindicació. No en va s'organitza per defensar l'educació en euskera, ja que la recaptació sempre va destinada a la ikastola que organitza l'anomenat 'kilometroak'.
En el cas d'Irura els diners es destinaran a sufragar la construcció del nou edifici de la ikastola, que s'ha estrenat ara fa una vintena de dies amb l'inici del nou curs escolar. De fet, el lema d'aquest 'kilometroak', 'eraikitzen', es tradueix com 'construint', i els organitzadors l'han escollit perquè la preparació de la festa s'ha desenvolupat de forma paral·lela a la construcció de l'edifici de la ikastola d'Irura, que fins l'any passat havia funcionat gràcies a locals de l'Ajuntament i amb barraques prefabricades. El creixement demogràfic del poble, durant els últims anys, en què ha doblat la seva població, també han incrementat el nombre d'alumnes de l'escola, que ara ja aplega 163 nens, o el que és el mateix, 109 famílies hi tenen fills. El nombre d'alumnes i els locals dispersos en què es dividia la ikastola van fer que la construcció d'un edifici per albergar-la es convertís en necessària, com ha explicat la directora del centre, Josune Aiestaran, que des d'aquest curs ja treballa com una ikastola de primària.
El 'Kilometroak' no és l'única festa d'aquest estil que, des de fa anys, se celebra al País Basc. Igual que les escoles guipuscoanes, la resta de províncies del País Basc també celebra cada any la seva festa per potenciar els estudis en euskera. I no només en el marc de la comunitat autònoma, ja que els territoris de Navarra i del País Basc francès que també tenen arrels basques també celebren les seves pròpies festes. Festes que tenen, potser, una importància més gran, si tenim en compte les dificultats que tenen aquests territoris per potenciar l'educació en euskera, pels bascos que volen defensar els valors de la seva llengua.
És aquesta gelosia per mantenir i difondre la cultura pròpia el que porta els bascos a participar de forma massiva en aquestes festes. I no només participar. Si alguna cosa ha destacat la presidenta de l'associació de pares i mares de la ikastola d'Irura, Sorkunde Irazu, és el fet que la col·laboració per fer realitat els 6,5 quilòmetres d'actes, tendes i bars, ha anat més enllà de les fronteres del poble i s'ha ampliat a l'àmbit comarcal. Només s'han de fer números. Segons l'organització, el nombre de voluntaris que han treballat avui per tirar endavant aquesta festa, entre 1.500 i 2.000, supera al nombre d'habitants del poble, que ha entrat en la història dels 'kilometroak' com el poble més petit que n'ha organitzat un. No és l'única xifra que destaca en els números d'aquest 'kilometroak', ja que l'organització havia negociat amb Renfe la programació de trens especials, que se les han vist negres per encabir el riu de gent que s'ha desplaçat a Irura, per apropar unes 55.000 persones fins el kilometroak, a banda dels autocars i cotxes particulars que s'han desplaçat fins aquest poble guipuscoà.
L'organització també ha descobert que, a banda dels 2.000 menús, algun dels quals ha exhaurit els tiquets abans d'arribar l'hora de dinar, que s'oferien, s'havien preparat 30.000 entrepans. Són només xifres que ens poden fer entendre la militància dels bascos per defensar la seva cultura i la seva llengua. I en aquest cas, ho fan divertint-se, perquè el 'Kilometroak' i la resta de festes d'aquest estil que s'organitzen a d'altres províncies i emplaçament on està arrelada la cultura basca són festes lúdiques amb concerts pels joves -avui a Irura fins i tot han tocat els Obrint Pas, que també han posat d'aquesta forma el seu granet de sorra a la defensa de l'educació en euskera-, pels més grans, espectacles teatrals i, sobretot, moltes activitats pels més menuts.
Avui era el gran dia de la ikastola d'Irura, però la feina per preparar la festa ja fa més d'un any que va arrencar o, des del moment que l'anterior ikastola que va organitzar el 'kilometroak' li va passar el testimoni a la d'Irura, ara fa un any, l'organització ja va engegar i va començar a funcionar, instal·lant una tenda per venda roba amb referències a l'esdeveniment a la capital de la comarca, Tolosa, i també ha muntat punts de venda en les diferents celebracions i festes dels pobles del voltant, a banda d'altres activitats paral·leles, com un ral·li puntuable per la copa del País Basc de la modalitat. Al final, el dia assolellat d'avui ha portat una generació enorme, que ha superat les previsions dels organitzadors, a Irura i ha fet esbosar un somriure a tots aquells que durant l'últim any han sacrificat les seves hores d'esbarjo per evidenciar que el model d'educació en euskera està viu. Si més no, la resposta de la gent a la convocatòria, així ho ha demostrat.
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat