Els ultradretans de Plataforma per Catalunya arriben als 17 regidors
La formació, que sempre se l'ha comparada amb la francesa Front National de Jean-Maria Le Pen, comença a arrelar en algunes zones del Principat
El sorprenent augment de PxC demostra que el debat sobre la immigració és ben obert i a sobre la taula. I si els polítics actuals no són capaços de començar a plantar cara a aquest debat social sense tants tabús, formacions de caire extremista com la del partit osonenc seran capaces d'anar assolint importants quotes de poder a nivell local.
Si les CUP ha estat la sorpresa de la jornada, també ho han estat els membres de la Plataforma per Catalunya (PxA), que han aconseguit passar dels 5 regidors als 17 gràcies al seu discurs basat en la immigració. La formació osonenca fundada per Josep Anglada, de qui us parlàvem fa uns dies, ha capitalitzat el vot en la capital osonenca fins a arribar als 5 regidors i ha esdevingut la segona força de Vic, només per darrere dels 8 regidors que ha assolit Convergència i Unió.La PxC ha obert algunes bretxes en les poblacions on ja tenia representació, com és el cas del Vendrell, on la formació d'ultradreta també ha pujat de manera considerable, ha assolit 4 regidors i ha esdevingut la tercera força per darrere de CiU (7) i PSC (7). A diferència de Vic, on la situació està una mica més oberta, en el cas de la capital del Baix Penedès aquest partit disposarà de la clau del govern de manera clara, així que caldrà veure quin tipus de pactes es faran a la ciutat. Recordem que fins a la data, la formació que només tenia petites representacions estava completament bandejada als diferents consistoris on hi tenia representació.
Tot i el seu discurs de caràcter marcadament xenòfob, la formació va presentar el 2003 fins a 6 candidatures, que van acabar donant representació en ciutats tan destacades com Manlleu, Cervera, el Vendrell o Vic (on Anglada és regidor). No va aconseguir cap representant, ni quasi vots, a Palafolls i a Barcelona. Enguany, la formació s'ha expandit per totes les demarcacions amb un total de 40 candidatures, que han aconseguit obrir nous forats en poblacions com Olot o Tàrrega, on la formació ha aconseguit representació per primera vegada.