Última actualització Dimecres, 22 de desembre de 2010 09:24 h

Ernest Maragall aposta per deixar el PSC 'políticament subordinat' i que passi a ser 'un partit català, i res més'

Reclama un debat obert i real al marge del congrés · Vol que els socialistes deixin de ser 'federalistes retòrics' i aprenguin a explicar quin 'Estat-nació' volen

El conseller d'Educació en funcions, membre de l'executiva del PSC i de l'anomenat sector catalanista, Ernest Maragall, reivindica en un article d'opinió publicat a El Periódico com ha de 'replegar-se' el partit a Catalunya per aconseguir connectar amb el país i recuperar-se dels desastrosos resultats electorals del 28-N. Maragall creu que el partit té al davant una disjuntiva on haurà de triar entre ser un partit 'lil·liputenc' que defineix com a 'jurídicament independent però subordinat políticament', o bé ser un partit 'Gulliver', un partit 'català i res més' que 'actua lliurement i decidida'. Ernest Maragall opta per la segona opció.

Per decidir el camí a seguir reclama no perdre el temps esbrinant quin és el futur del país sinó veure 'quin és el present de Catalunya i com pensa el PSC que cal fer-hi front'. Creu que lluny de posposar el debat i dur-lo a terme de forma interna i obscura dins dels òrgans del partit, el present de Catalunya és 'massa exigent per admetre processos interns que, a més, es plantegen com a termini un congrés a celebrar d'aquí a un any'. I raona: 'Les respostes que la ciutadania espera del gran partit del catalanisme progressista no les trobarem en un debat endogàmic ni en enfrontaments caïnites'.

Posicions reformistes només 'en la intimitat'
Reclama que d'una vegada per totes el partit s'atreveixi a posicionar-se públicament i es defineixi de forma clara davant la ciutadania en les que ell considera les qüestions centrals: crisi econòmica, autogovern i regeneració democràtica. Maragall reconeix que ja en algunes ocasions s'han adoptat 'formulacions explícitament reformistes' però lamenta que només s'hagin fet 'en la intimitat' però que en canvi mai se n'hagi 'fet bandera' ni s'hagi gosat 'afrontar els riscos que l'ortodòxia electoral els atribueix'.

'Federalistes retòrics, de conveniència'
Potser en al·lusió a la crida de Josep-Lluís Carod-Rovira d'aglutinar l'esquerra nacional i interpel·lar els federalistes a dir com pensen arribar a l'Estat federal, Maragall rebutja que en matèria d'autogovern es deixi 'en mans de CiU l'enèsim capítol del peix al cove defensant el pseudoconcert o el dret a decidir'. Davant d'aquesta possibilitat demana que si el PSC realment vol 'construir una resposta de matriu federalista' haurà de deixar de ser 'federalistes retòrics, de conveniència' i admet: 'Ens costa Déu i ajuda concretar què significa el terme'. És per això que reclama 'saber explicar als catalans i catalanes quina nació-Estat' volen arribar a ser 'sense negar, per això, els llaços de fraternitat que la història ens ha llegat'.

Per concloure Maragall es pregunta '¿acceptem com a definició un PSC alineat amb les idees, imatges i propostes que ens han dut els pitjors resultats mai obtinguts? ¿O bé ens apleguem per a recuperar l'empenta creativa i el catalanisme explícit que el 1999 [quan el seu germà Pasqual Maragall va rellevar Joaquim Nadal encapçalant les llistes del PSC] ens va atorgar el màxim grau de confiança obtingut en unes eleccions catalanes?' .