El Govern farà un inventari de tota la simbologia franquista que queda a Catalunya
En cada cas s'estudiarà retirar-la o contextualitzar-la
Pels carrers i places de Catalunya encara queden milers de records de la dictadura franquista. Passant des de les plaques que marquen els pisos de protecció oficial fets amb la Llei del règim franquista de finals dels anys 50 del passat segle fins, per exemple, el monument que hi ha al mig del riu Ebre a Tortosa.
Ara, el secretari general d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, ha anunciat avui que la Generalitat espera tenir en el termini d'un any un inventari de tota la simbologia franquista que queda a Catalunya i, amb l'estudi a les mans, valorarà les actuacions a prendre, com 'la seva extracció de l'espai públic o la col·locació de senyals contextualitzadors'.
En la inauguració de les primeres 'Jornades de Treball sobre fosses i simbologia franquista', Boada ha explicat que aquest inventari busca facilitar l'aplicació de l'article 15 de la llei de memòria històrica estatal, que insta les administracions públiques a prendre mesures per retirar escuts, insígnies, plaques o altres objectes d'exaltació de la insurrecció militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura.El Govern ha encarregat aquest llistat a Adigsa (Conselleria de Medi Ambient i Habitatge) i en col·laboració amb diverses universitats catalanes: la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Lleida, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Girona.
Sobre la llei de memòria històrica, Boada ha reclamat al Govern que, malgrat el retard, desenvolupi el text amb un reglament que respongui 'fidelment' a l'esperit de la llei i faciliti al màxim la consecució dels seus objectius.
Boada ha destacat que Catalunya 'és pionera' a tot l'Estat en polítiques de recuperació de la memòria democràtica amb actuacions com ara la llei de fosses, que podria aprovar-se el gener del 2009, o el cens de desapareguts i el mapa de fosses.







