La Plataforma per la Llengua diu que eliminar el deure de conèixer el català deixa els catalanoparlants en inferioritat davant la llei
Afirma que no té cap sentit democràtic que hi hagi comunitats lingüístiques amb més drets que altres
La Plataforma per la Llengua ha mostrat aquest dijous el seu desacord davant la possible supressió del deure de conèixer el català dels ciutadans de Catalunya que el Tribunal Constitucional podria dictar. L'organització defensora de la llengua considera que aquesta modificació de l'Estatut seria 'aberrant' i 'fora de tota lògica en el context democràtic'.
Per això, ha demanat que s'adapti el text constitucional 'a la resta de constitucions de països democràtics multilingües amb llengües tan parlades com el català'. Així mateix, Plataforma per la Llengua ha demanat als polítics catalans que 'no avalin un model excepcional on encara la Llei i els tribunals consagren el racisme lingüístic'.
L'organització considera que la retallada de l'Estatut en temes de llengua suposaria 'qüestionar els principis democràtics de l'Estat' i 'la igualtat dels ciutadans i ciutadanes davant de la Llei'.Segons Plataforma per La Llengua, en el supòsit que això succeís, significaria 'un revés important, no només en l'exercici dels drets i llibertats dels ciutadans i ciutadanes catalans, sinó al procés democràtic pel qual s'hauria de fonamentar l'Estat'.
Plataforma Per la Llengua ha assegurat que, després de més de 30 anys de la fi del règim franquista, l'estructura de l'Estat, amb el suport legal de la Constitució, 'continua consagrant uns privilegis a la comunitat lingüística castellana per damunt de les altres comunitats lingüístiques'.
En aquest sentit, l'entitat assegura que l'Estat espanyol fa un tractament 'discriminatori' als ciutadans ja que diu que 'per exercici els propis drets davant de l'Estat és indispensable el coneixement del castellà que no es poden exercir plenament amb el coneixement del català'. Plataforma Per la Llengua qualifica aquest tractament de 'racisme lingüístic'.
L'organització ha reclamat en un comunicat que s'adapti la Constitució a la de països multilingües com Bèlgica, Suïssa, Canadà o Finlàndia; o bé 's'estableixin altres estructures polítiques que en garanteixin aquests drets'.







