Última actualització Divendres, 24 de desembre de 2010 19:30 h

Els Països Catalans viuran el primer cant de la Sibil·la després de ser declarat patrimoni de la Humanitat

A punt les interpretacions a Barcelona, Palma i el País Valencià

El cant de la Sibil·la sonarà per segon any a la Catedral de Barcelona aquesta nit, just després de les Matines i just abans de la Missa del Gall. Ho farà per primera vegada després que la Unesco l'hagi declarat patrimoni cultural i immaterial de la Humanitat. El cant prediu la fi del món a través de la veu d'una dona, la sibil·la, que vesteix de blanc i empunya una espasa, que manté dreta en tot moment. L'origen de les sibil·les rau en la mitologia grega i són dones a les quals s'atribueixen poders profètics. El cant és de tradició pagana però va ser incorporat com a celebració cristiana per atraure més gent a les esglésies. A Mallorca consten cants de la Sibil·la des de fa més de 800 anys.

La historiadora Maria Carmen Gómez ha assessorat els impulsors de la recuperació del cant a Catalunya. Ha intentat ser el més estricte possible per mantenir la litúrgia el més aprop possible de com va començar. L'especialista dóna, a més, una visió una mica menys pessimista del cant, que literalment vaticina l'arribada del judici final, i explica que és tan sols un avís per les persones perquè reflexionin i canviïn per evitar-lo.

Eulàlia Fantova ja va ser l'any passat la veu de la sibil·la i aquest hi tornarà. 'Es tracta d'un honor i una responsabilitat', assegura. La cantant veu amb bons ulls la recuperació del cant 'perquè musicalment i patrimonialment no pot deixar-se perdre'. El Premi Nacional de música de 2010, Jordi Cervelló, ha composat una petita obra que aquesta nit de Nadal a la Catedral de Barcelona sonarà just després del cant.

El cant de la sibil·la és de tradició pagana però va ser incorporat com a celebració cristiana per atraure més gent a les esglésies. El Concili de Trento va prohibir-lo anys més tard. A Mallorca ja consten cants de la Sibil·la des de fa més de 800 anys. A les Illes han mantingut viva la tradició i poc a poc torna a Catalunya. Enguany quatre esglésies seran escenaris del cant, la de la Bonanova, la de Gràcia, la de Santa Maria del Mar i la Catedral. Els puristes matisen però que només es pot cantar en catedrals i monestirs. La tradició assenyala també que la sibil·la ha de cantar just abans de la Missa del Gall.

Com els castells, el passat 16 de novembre el cant de la Sibil·la de Mallorca també va ser declarat Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat. Tradicionalment, un jove o una jove de veu blanca interpreta el cant vestit amb una túnica de seda blanca o de color; una capa de color o una altra túnica o tunicel·la, de seda, de tul o de mussolina; un birret amb un ventall de plomes vistoses, i una espasa, que el sibil·ler manté en alt davant el pit amb les dues mans.

La tradició sibil·lina es remunta als temps de la conquesta de Mallorca l'any 1229 per part de Jaume I, rei de Catalunya i Aragó. Malgrat a la Ciutat de Mallorca es va suprimir dos cops, el segon per ordre de la Inquisició, finalment es va reinstaurar definitivament l'any 1692.

Des de llavors i fins avui, la Sibil·la ha seguit viva la Nit de Nadal a la Seu de Ciutat i a les esglésies dels pobles mallorquins. Aquesta supervivència de la Sibil·la a Mallorca és excepcional i segurament l'explicació s'ha de buscar en el relatiu aïllament geogràfic de la Península i en el fort arrelament d'aquest cant durant la Nit de Nadal, cosa que no va passar a la resta de geografia de parla catalana, on no va persistir més enllà del Concili de Trento. Des de fa uns anys, el cant de la Sibil·la s'ha recuperat a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona des de 1948 i a la Catedral de Barcelona des de l'any passat.

---

Notícies relacionades