Pujol i nosaltres
1
( 6 vots )
carregant
La corrupció és el principal instrument de l'Estat espanyol per estrènyer més fort la cadena que ens lliga a l'imperi. Forma part del manual del bon colonialista deixar que les elits locals es perverteixin i corrompin per tenir- les empresa en fals i disposades a col·laborar. Així ho va fer Franco durant gairebé 40 anys, es permetia l'estraperlo i el robatori a bona part del indígenes com Muñoz Ramonet i el Mateu dels ferros sempre i quan no es qüestionés l'estatus quo. I Aznar va estirar la cadena fins gairebé asfixiar mig Neguri amb l'assalt al BBV. Els oligarques bascos d'aquell banc van fer tot el que van voler, fins que un dia es van oposar a regalar el seu banc a Argentaria, és a dir, als amics de l'Aznar. Pocs dies després eren encausats per haver amagat en un paradís fiscal uns fabulosos plans de pensions.
Jordi Pujol i Soley ha estat el gran president de la Catalunya autònoma, però el que va esdevenir el nervi moral del país durant 23 anys ha patit la pitjor humiliació en l'ocàs de la seva vida. Pujol no ha estat capaç de mantenir la rectitud moral que exhibia i exigia sovint als altres a la seva pròpia llar. L'austeritat que sovint ell exhibia contrasta amb l'obscè tren de vida del seu primogènit i les actituds mafioses d'una bona part de la seva prole. Alguns dels seus més íntims col·laboradors ja van deixar entreveure el joc: Macià Alavedra i Lluís Prenafeta ja van deixar prou rastre. Però ara l'Estat ha estat implacable. En la Catalunya autonòmica Pujol i els seus podien fer la viu-viu, es podien negociar lleis i pressupostos a Madrid a canvi de membres i influència al Consejo General del Poder Judicial o simplement aconseguir indults per a condemnats com ha fet sistemàticament Duran i Lleida.
Per cert, aquest darrer, el de la franja, no ha caigut mai malgrat encadenar escàndol rere escàndol: Cas turisme, Cas treball, finançament del seu partit, factures falses..., per què Duran ha estat i és un fidel servidor de l'Estat. D'aquí el fervor de Duran per la tercera via o el seu desfici per torpedinar dia sí dia també el procés sobiranista.
Obert el meló de la consulta i una majoria de catalans empenyent cap a la independència Madrid ha suspès la treva. No en va, tot l'entorn convergent s'està veient assetjat pel poder judicial, hisenda i les grans companyies del IBEX. Hisenda ha donat ordre als seus inspectors de Catalunya de delmar a totes les empreses catalanes i especialment a aquelles que tenen propietaris o executius favorables a la causa independentista. Un cas com un cabàs és la imputació de l'empresari Jordi Sumarroca. Si hagués estat un empresari d'Albacete no s'hagués acceptat ni a tràmit. La majoria d'empreses de l'IBEX i totes les empreses regulades han rebut consigna per part dels ministeris de no contractar o subcontractar empreses catalanes. Hi ha una operació descarada d'escarment de la societat catalana. Abans ho feien a sang i foc i ara a cop d'imputació o d'inspecció fiscal. Però, amics, això forma part del joc!
Avançar cap a la independència només serà factible si no duem a l'esquena la motxilla de la corrupció. Mas, Pujol i companyia ja tenen prou coneixement i experiència política per saber que això passaria. Espanya ha fet el que s'esperava d'un imperi amb ganes d'esclafar la revolta a les colònies.
Algunes veus dels vividors de l'economia regulada de casa nostra ja s'han alçat demanant una retirada incondicional del procés sobiranista per tal de poder tornar a la pax autonòmica.
Doncs no! Ara més que mai la via catalana cap a la llibertat també és una revolta contra els paràsits de casa nostra que viuen de les engrunes del poder espanyol. És a dir, bona part del Foment del treball, del Circulo de Economia i la Cambra de comerç de Barcelona tot i les notables excepcions. Són com els guardians jueus del camp de concentració que atemorits pels nazis i alhora seduïts pels miserables privilegis traeixen els seus. Malgrat la gran contribució de Jordi Pujol de la història de Catalunya contemporània l'expresident ha destacat, també, per ser un lleial servidor de la casta madrilenya.
La diferència entre Pujol i els Rajoy, Aznar i González, rau en que aquest ha quedat a la intempèrie, és a dir, sense protecció de l'Estat. Rajoy ha cobrat en negre uns quants milions i l'entorn del PP fa grans negocis amb les empreses regulades però el poder judicial està ben controlat i no els passarà res. Quan un jutge surt de la línia marcada per l'Estat és atacat amb acarnissament com ho ha estat Elpidio Silva o en certa mesura l'impresentable d'en Baltasar Garzón. Que ningú tingui cap dubte que el cas dels ERO d'Andalusia més tota la pilota Bárcenas i Gürtel acabarà en res pels dirigents del PP i del PSOE: interessos d'Estat obliguen!
Rajoy sense l'Estat i la seva capa protectora estaria ja encausat com ho van ser Nixon, Giscard de Staign i veurem que passa amb Sarkozy.
No es tracta d'arrossegar el cos de Jordi Pujol encadenat per tots els carrers de Catalunya. Però la nostra alta burgesia, per dir-ho de forma decimonònica, ha d'entendre el missatge: les classes mitges i treballadores catalanes, que són les que impulsen el procés sobiranista, no acceptaran tornar a un model com el que hem viscut aquests darrers 30 anys. I aquest avís també és extensible al socialisme burocràtic del PSC el qual ha també ha gaudit de la magnanimitat de la metròpoli en tots els seus negocis "municipalistes" a les grans ciutats.
Si volem un país nou i lliure hem de deixar enrere les rèmores del passat i la nostra casta dirigent és una d'elles. Gràcies a tots els Pujol que van lluitar per la llengua, la cultura i la nació catalanes però ara heu de desaparèixer d'escena perquè el poble ha dit prou i vol un país lliure i sobretot més just.
Aurora Almendros
Politòloga
7967 lectures
Imprimir
Enviar
Barcelona
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat