On vas a parar ARA?

7  

( 4 vots )

 carregant

Deu ser veritat allò que Noam Chomsky diu a Manufacturing Consent: The Political Economy of the Mass Media, que després del poder dels grans grups econòmics mitjançant la publicitat, els prejudicis de l’editor siguin ideològics o de classe, és a dir el propietari, marquen l’orientació del mitjà.

Si no de què un periodista seriós com l’Àlex Font Manté, en aquest cas seriós vol dir professional amb ganes de millorar cada dia, ha de fer el ridícul en una entrevista tan patètica com la d’ahir al diari ARA a l’home del moment.

Costa d’entendre la miserable entrevista que el periodista econòmic de l’ARA fa a Borja Garcia Nieto. Financer, President del Círculo Ecuestre i implicat en la trama de la caixa b del PP per finançar el diari digital de Federico Jiménez Losantos segons el jutge Pablo Ruz.

El tracte de favor  cap al President del Círculo Ecuestre de Barcelona a l’entrevista només s’entén si considerem com a probable que un dels amos grossos del diari, sigui el senyor Carulla sigui el senyor Rodés, ho ha decidit així.

Una simple insinuació d’un dels principals accionistes al Director General és suficient perquè aquest delimiti al mil·límetre les preguntes de l’entrevista al suposat testaferro de l’operació de finançament del diari més fatxa de la península,  mentre el director del diari fixa la seva atenció en l’extraordinari suplement dels dissabtes, l’Ara Criatures, i l’excels Antoni Basses reflexiona sobre el joc del Barça.

L’entrevista mereix un col·leccionable per entregues a la genial secció de la pàgina 2 de l’ARA, la ja mítica Pareumàquines, d’Àlex Gutierrez. Entrevistes d’aquestes ja no es veuen ni a La Vanguardia.

Al líder espiritual del circulo Ecuestre se li podrien haver fet unes quantes preguntes, sobretot una, que el periodista en qüestió va deixar per al final, la darrera, i sense repreguntar: què hi feia el nostre Borja en els papers de Bárcenas com a presumpte intermediari en la compra d’accions de Libertad Digital per part del Partit Popular? Això és una tècnica antiga i rància lluny del model periodístic que vol lluir permanentment el diari Ara.  

En aquesta secció ja explicàvem quines eren les aficions de Borja Garcia Nieto fa mesos i fruit de l’estudi del personatge ens vénen al cap unes quantes preguntes que se li podrien fer i que l’ARA no fa.

Per exemple se li podria demanar si és cert com afirmen per la plana de Vic que Borja Garcia Nieto era un dels grans aportadors de recursos a les campanyes del partir d’extrema dreta Plataforma per Catalunya. O si considera normal que algú que creu que caldria reconduir “el desbarajuste de l’España de les autonomies” no té mala consciència de fer negocis amb la Generalitat amb les seves societats de capital risc. O una altra, si el que sortia a primera fila de l’acte de José Maria Aznar al Círculo Ecuestre cridant Presidente, Presidente de forma absolutament engorilada era ell mateix. O què opina el President d’una entitat representativa de la “Sociedad civil barcelonesa” del procés sobiranista....

Tot plegat sorprenent per un diari que fins ara ha deparat moltes alegries. També és cert que l’Ara va ser un dels únics diaris grans que va publicar la implicació segons el jutge de Borja Garcia Nieto en l’afer de la caixa b del PP i el diari de Jiménez Losantos. La Vanguardia com El Periódico van decidir mirar cap a una altra banda.

D’aquí plora la criatura, vés a  saber si el Borja era company de pupitre, d’equitació o d’esgrima d’algun dels mecenes de l’ARA, l’upperdiagonal té aquestes maleïda consanguinitat. Preguem, doncs, perquè els editors tornin a la seva torre d’ivori i deixin els periodistes exercir la seva feina com fins ara. Amén.

Aurora Almendros
Politòloga

6683 lectures 7 comentaris

Imprimir Enviar