Torna Laporta, pànic a Can Godó

9  

( 12 vots )

 carregant

---

Comparteix

Tweet


URL curta

No és gaire habitual que ens alegrem de les sentències que fan els jutges espanyols. La justícia espanyola és avui un clot de corrupció i nepotisme com ho són totes les estructures de l’estat espanyol. Només cal veure on és Elpidio Silva, el primer jutge que va atrevir-se a posar  un Blesa a la presó, o com jutges i fiscalia fan els ulls grossos davant els excessos del govern espanyol amb un cas com el de Xavier Trias. Però el jutge que en primera instància ha desestimat l’acció de responsabilitat contra Joan Laporta i els seus directius no és conscient que acaba de desencadenar un nou espiral sobiranista d’incalculables conseqüències.

La campanya d’assetjament contra Joan Laporta va començar en el minut zero de la seva presidència. En la preliminar campanya electoral al seu mandat va aconseguir escapolir-se de la persecució perquè la supèrbia va trair els de l’upperdiagonal. Van creure que una candidatura encapçalada per Lluís Bassat i amb el suport de tot l’establishment era suficient i que no calia  preocupar-se per quatre joves. Quan van reaccionar era tard. Els socis del Barça van optar per trencar amb el nuñisme i barrar el pas a la tropa que cada any es dóna cita al village del Trofeo Conde de Godó o al Festival de Perelada.

L’acarnissament contra Laporta i els seus va ser mediàtic, físic i judicial. Des de trames per agredir-lo a ell i la seva família fins a denúncies sistemàtiques als jutjats per entorpir la seva tasca, passant per un grup mediàtic com el Godó que va intentar fer-li la pell durant la seva presidència i especialment després.

Em vénen a la memòria  aquelles dues pàgines de La Vanguardia on el senyor Dagoberto Escorcia es desfogava amb les factures del senyor Laporta i els seus directius criminalitzant un hipotètic tren de vida a costa dels socis. Tot tergiversat i exagerat fins a extrems que vistos avui són ridículs. Però en aquell moment eren d’una crueltat fora de mida. Es tractava de demonitzar el personatge. Per cert, allò que el senyor Escorcia considerava tan escandalós de la junta laportista és poca cosa comparat amb el tracte de favor que la seva senyora, Ketty Calatayud, rep de l’actual junta. Ja no és cap de comunicació, des que ella ho va deixar ja n’hi han passat tres, i segueix cobrant per no se sap ben bé quina funció. 

Per què aquell acarnissament contra Joan Laporta per part del Grup Godó? Doncs perquè Laporta va desafiar la casta,  l’establishment que es pensa que té dret a cuixa permanent sobre el nostre país, i el Barça és una pubilla més. Pensaven que amb la contundent victòria de Sandro Rossell s’havia acabat i les aigües tornarien a lloc. Doncs no. Sandro ja no hi és, Bartomeu és la millor expressió de la provisionalitat i ni els Faus, Freixes, Bordas i companyia podran aspirar a guanyar unes eleccions perquè torna Laporta.

Amb Laporta les classes mitjanes i populars, el catalanisme desacomplexat i el futbol  tornaran al club i el Club tornarà a ser al costat del país. Es reactiva el cicle virtuós que tants bons fruits, i no només esportius, va donar des del 2003.

Laporta va cometre errors, qui no. Sobretot algunes de les seves atzagaiades i entrar en política de la mà de gent poc recomanable. I li serà difícil gestionar un segon mandat. Però l’onada que això representarà tindrà conseqüències polítiques. Amb el Barça com a millor ambaixador de Catalunya i una directiva que aposti per la independència sense manies, el procés avançarà amb més velocitat i contundència.

Tremola el Grup Godó, ja que s’acabaran els tractes de favor cap a El Mundo Deportivo o la calerada que el club es deixa en el lloguer del canal Barça i tots aquells que van cremar naus pel Sandrisme com Màrius Carol, Pepe Antich o Xavier Rius. Trontollen que els representants de l’Estat al Barça com l’Albert Soler, l’home del PSOE al Barça, o el Director de comunicació l’Albert Montagut, el mateix que en agafarà el càrrec no sabia qui feia les transmissions dels partits del Barça a Catalunya Ràdio! Tremolen tots aquells que des del club, la fundació o l’entorn  xumen o aspiren a fer-ho del club fins assecar-lo. Però sobretot tremola l’espanyolisme perquè el Barça tornarà estar al costat de la causa de la llibertat.

Tot comença una altra vegada. Nuñez a punt d’ingressar a presó i Laporta preparant la seva candidatura. Això s’anima perquè oeee, oeee ser del Barça és el millor que hi ha!
 

21586 lectures 9 comentaris

Imprimir Enviar