El Duran ens ho arreglarà tot ! directe!cat

Dilluns, 24 de novembre de 2014 19:45 h

Gran. No hi ha cap altre mot per definir l’audàcia de Josep Antoni Duran Lleida. Aquest diumenge passat va reunir els soferts quadres d’Unió Democràtica que l’aguanten, bona part dels membres del lobby Puente Aéreo (hi faltava Rodrigo Rato), un centenar d’ultra catòlics i els pagafantas de torn per dir-los que ell és el salvador de la política catalana i de pas de tots nosaltres.

Davant d’un auditori fatigat i espantat per la marea independentista, el dirigent d’UDC va afirmar que hi havia vida més enllà de la independència i que la seva proposta es volia centrar en el benestar social. Fantàstic! Si en aquest nostre dissortat país quedessin periodistes algú li preguntaria a Duran Lleida a què s’ha dedicat fins ara? Però la cosa és encara més roïna, ja que en cap moment de la seva llarga conferència va explicar en quins pressupòsits polítics i ideològics es basa la seva proposta.

L’auditori del xou del cap se setmana passat només tenia un objectiu: debilitar a Artur Mas i posar aigua al vi a les propostes que pugui anar desgranant el President. Mentre Mas, Mas Colell i companyia pateixen per arribar a final de mes, és a dir, cobrir el pressupost de la sanitat, l’educació, la dependència públiques i concertades o de les farmàcies, el senyor Duran viatja per tot el món en hotels de 5 estrelles superior, - en un d’aquest viatges va perdre el cul per reunir-se amb Obiang a Guinea, diuen que hi ha targetes de visita seves per tot Malabo i part de la selva -, per no fer exactament res més que cobrir el seu ego i pàgines a La Vanguardia. Si en aquest país hi haguessin periodistes algú li demanaria quin profit n’han tret els votants de CiUi els catalans en general dels mil i un viatges que ha fet el WillyFog d’El Campell a costa de l’erari públic. I ara surt a dir-nos que la seva preocupació és el nostre benestar social. Estem salvats, diria aquell!

La pseudo-proposta de Duran és un crit agònic de l’establishment català que és nega a morir. La primera fila de palmeros, Salvador Alemany i el Conde de Godó entre d’altres, representa la Catalunya que fa negocis amb la nostra dependència política. De fet el mateix que ha fet Duran i una bona part de CiU fins fa un parell d’anys: gestionar els sentiments de la majoria de nacionalistes per contenir-los i a canvi rebre les engrunes de Madrid .

Tertulians de la tercera via com Antoni Puigvert o Enric Juliana reconeixen que la marea independentista està formada majoritàriament per classes mitjanes i populars. És a dir, interessos molt allunyats de les nostres elits. La majoria de catalans estan farts del nacionalisme espanyol però també de l’entramat monopolista que hi fa negocis en sectors com les telecomunicacions, l’energia, la banca o l’aigua també dels que fan el relat per defensar-ho. Per això la primera fila de l’acte de diumenge estava tan entregada. Cal defensar el negoci amb qui sigui i com sigui. Vist que Mas s’ha passat al bàndol independentista abonant la revolta catalana i Rajoy no agafa el telèfon només els queda l’home de La Franja. En la desesperació fins i tot els escèptics per naturalesa s’aferren a un nàufrag.

Però ni la l’excessiva cobertura mediàtica, ni pagar-li un cap de setmana a Barcelona a l’exprimer ministre italià, ni fer-se entrevistar pel Cuní en primícia com si del “pequeño Nicolás” es tractés tapen la inanitat intel·lectual de la proposta de Duran. Més del mateix. En aquest moments Duran és incapaç de fer cap proposta. L’únic que el manté viu mediàticament és la seva deslleialtat manifesta al President Mas i als seus propis militants. A aquests darrers se’ls hauria d’homenatjar al mateix nivell que els membres de consell d’administració de Bankia que no van emprar les mítiques “targes black”. La debilitat de Duran en les seves pròpies files queda palesa en el darrer consell Nacional d’UDC en el qual ell i el reduït nucli de fidels van haver d’acceptar la llibertat de vot en la segona votació de la consulta del 9N. Un mal menor per ells perquè la majoria s’inclinava pel SI i SI. Però si al nostre país hi haguessin periodistes de debò al nou messies de la societat del benestar li preguntarien com es pot parlar amb tanta transcendència si en la darrera enquesta d’El Periódico el seu partit, d’anar sol a les eleccions catalanes,fóra extraparlamentari.

Res de nou sota la capa del sol. L’únic valor afegit que avui té Duran són els seus sovintejats atacs a l’independentisme via insults i menyspreu a Junqueras, ERC i l’independentisme en general o la constant erosió a la que sotmet a Mas i el seu Govern. Si s’acabés el procés independentista ell estaria totalment amortitzat. Potser el que tocaria és ser un xic agraït i enviar flors i bombons a la Forcadell i la Casals. I ja de pas donar les gràcies als centenars de milers de catalans i catalanes que amb la seva mobilització independentista han allargat el seu cicle de vida polític. De fet en un país normal com el que la majoria d’independentistes aspiren amb escàndols com el cas Turisme, el cas Treball o el de les factures falses la seva vida política hauria acabat fa molts anys. Raó de més perquè ell i la primera fila del seu acte bramin contra l’independentisme! A veure si al final acaba fent de mestre! Dit amb tot el respecte per la professió més sacrificada d’aquest país.

Aurora Almendros
Politòloga