Manual del bon jihadista català

0  

( 6 vots )

 carregant

La majoria d’occidentals es pregunten per què joves europeus, nord-americans o australians que han nascut i s’han educat en els territoris del que anomenem civilització occidental fan un tomb radical a la seva vida allistant-se als diferents fronts de guerra dels islamistes contra els infidels. Atemptant al seu propi país, agrupant-se en qualsevol de les cèl·lules de la constel·lació d’Al-Qaeda o allistant-se a l’Exèrcit Islàmic de Síria i Iraq molts joves occidentals demostren el seu rebuig a la seva pròpia cultura i a l’entorn social que els ha vist néixer i educat. No estem parlant de gent marginada i desfavorida. Parlem d’aquells que tot i tenir oportunitats en l’ascensor social decideixen trencar.

En les diferents entrevistes, reportatges i estudis sobre aquest tipus de persones s’ha constatat un desarrelament absolut del seu entorn social i un odi creixent als trets definitoris de la seva cultura. No cal que hi hagi un fet determinant que desencadeni aquesta espiral d’odi. Però en tota societat oberta hi ha minories que legítimament viuen a la contra fins  a convertir la seva marginalitat en el seu leitmotiv .

Quan les cadenes de televisió franceses o anglosaxones viuen amb estupefacció i consternació que joves nascuts a París, Birmingham o Marsella, educats en escoles de qualitat i amb condicions objectives per socialitzar-se plenament acabin convertint-se a l’Islam i odiant tot el que els envolta, no puc deixar de pensar en aquells catalans que han fet de la persecució de la llengua i la cultura catalanes la seva causa. És evident que aquests ni maten ni s’enrolen en cap grup violent. Els nostres jihadistes espanyolistes no passen de fer declaracions. Però cada dia que passa pugen un graó més i en la seva escalada verbal atien l’odi contra tot el que sigui català. És una forma d’odiar el que és propi, tal com els islamistes criats en societats occidentals odien i blasmen els valors d’aquestes.

A Catalunya hi ha un percentatge cada cop més marginal però significatiu d’homes i dones que, nascuts  i educats a casa nostra,  treballen infatigablement per eradicar la llengua, la cultura i la nació catalanes.

Aquesta manera de pensar ve de lluny, i de la dictadura franquista ençà aquest grup de persones s’ha reduït i el que és més important encara, de forma majoritària i progressiva han anat abandonant les  pràctiques i actituds violentes. Sempre, però, hi ha excepcions.

En el manual dels nostres jihadistes hi ha set manaments que  compleixen al peu de la lletra. Les necessitats mediàtiques de la premsa espanyola per contrarestar el procés independentista els han sobredimensionat de forma exponencial. Els podem escoltar dia i nit repetint els sis manaments del bon jihadista contra Catalunya com si de l’alcorà per a un jihadista es tractés.  Quins són aquest manaments?

Primer. Negaràs l’existència de Catalunya. Catalunya no existeix com a tal ja que no és una nació. De fet alguns jihadistes van més enllà i neguen fins i tot que sigui un territori. Recorden allò de no paguen els territoris paguen els ciutadans que tan es fa servir per legitimar l’espoli fiscal? Doncs està directament emparentat amb aquesta tesi. Els jihadistes de Catalunya cimenten el seu discurs  a partir de la negació de l’existència de la nació catalana, és a  dir, Catalunya no pot ser subjecte polític. El franquisme va definir Catalunya com una regió, els jihadistes van més enllà i despullen la terminologia de qualsevol concepte territorial o històric. Paraules com comunitat autònoma o  província són purament administratives. Amb l’ús i abús sistemàtic del llenguatge administratiu és més fàcil afirmar que Catalunya existeix gràcies a la constitució espanyola del 1978.

Segon. Combatràs la llengua catalana. D’aquí ve una obsessió malaltissa contra una llengua que la majoria d’ells coneixen, parlen, llegeixen i fins i tot hi pensen. Cal reduir la presència del català de la societat. Qualsevol símptoma de normalitat o avenç de la llengua pròpia del país és vist com un acte d’imposició i de pèrdua d’oportunitats en un món cada més global. La batalla contra el model de la immersió lingüística no és cosa només de funcionaris de l’estat que treballen a Catalunya i els fa mandra adaptar-se. Hi ha un grup de catalans que viu la normalització lingüística com una agressió o un atemptat contra la modernitat.

Tercer. Ridiculitzaràs els castells. La cultura catalana és de segona si es compara a l’espanyola. Només cal veure com alguns d’aquest jihadistes que tenen plataforma mediàtica garantida no paren de carregar contra els castells o la música en català. Durant anys van  ridiculitzar les sardanes i la música de cobla i ara ho fan contra els castells. Una de les llegendes urbanes -i mai tan ben dit!- que fan circular permanentment és l’abús televisiu que es fa de les jornades castelleres. O un altre tòpic: la música en català és un fenomen subvencionat per l’administració catalana! O no parlem de les cícliques campanyes exigint més teatre en castellà a Barcelona. Es tracta de reduir qualsevol expressió cultural catalana al subproducte. Tot el que té a veure amb la nostra cultura és de segona.

Quart. Desconfiaràs de les teves institucions. És evident que la Generalitat i tot el desplegament administratiu que comporta no és un model d’eficiència en la seva gestió. Però el nostre jihadista considera que l’administració catalana és ineficient per se. Precisament tots els especialistes en ciència de l’administració coincideixen que el drama és que quan es va crear de nova planta  l’administració autonòmica catalana  es va plagiar el model espanyol. La Televisió de Catalunya és doblement penalitzada en aquest cas, per ser en català i per formar part de l’entramat institucional.

Cinquè. Blasmaràs la capital de Catalunya. Un dels elements que demostren  la seva incomoditat és Barcelona. Els mateixos que definien els anys vuitanta Barcelona com el Titànic ara la defineixen com una ciutat acabada. Barcelona té molts problemes, és clar. Com els tenen Madrid, París, Chicago o Istanbul. Però els nostres jihadistes no defalleixen mai i sempre estan buscant l’enèsima crisi de la ciutat. Tant se val que la ciutat sigui més cosmopolita i  més pluriètnica, els nostre jihadistes donen la raó a Vargas Llosa i enyoren la ciutat dels foscos anys setanta, la Barcelona tardo-franquista, allò sí que era modern i obert!

Sisè. Negaràs la història de Catalunya. Qualsevol relat històric que expliqui els orígens de la nació catalana i evidenciï el conflicte amb Castella o Espanya és titllat sistemàticament de frau o manipulació. La historiografia que es fa a Catalunya és de tercera regional i està polititzada.  Enguany amb l’excusa del tricentenari un estol de tertulians i comentaristes sense cap formació en ciències històriques s’han dedicat a blasmar la majoria d’historiadors catalans i estrangers que han parlat sobre els efectes de la Guerra de Successió.

Setè. Denunciaràs qualsevol expressió de solidaritat entre els catalans. L’argument permanent i obsessiu de justificar l’imperialisme espanyol a partir de la solidaritat interterritorial espanyola s’afona quan es tracta de defensar-la entre catalans. Només cal veure el descol·locament dels nostres aprenents de jihadistes quan bona part dels catalans es van bolcar a favor de les Terres de l’Ebre i contra el transvasament de l’Ebre. O quan s’exigeix un concert econòmic per garantir el benestar i la igualtat efectiva entre tots els catalans. Un altre element que els histeritza  sobre manera és la solidaritat amb la resta dels Països Catalans. Tota campanya a favor del País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya Nord o la llengua a la Franja és estigmatitzada. Els atacs permanents al mapa del temps a la TVC en són un bon exemple. Però el colofó apoteòsic és el silenci còmplice que darrerament els jihadistes han tingut amb la suspensió del decret de pobresa energètica del govern català per part de l’espanyol i el Tribunal constitucional. Paradoxalment aquests són els mateixos que s’omplen la boca de contraposar el procés sobiranista amb el benestar social.

12634 lectures Comenta-ho

Imprimir Enviar