Foc creuat contra Junqueras

8  

( 16 vots )

 carregant

Una se’n va dos mesos  a l’estranger i en tornant es troba un país i un procés molt diferents de com els va deixar. No cal esmerçar gaire temps en la pugna entre Mas i Junqueras. A hores d’ara és tan inútil com difícil establir la gènesi de l’espiral de punyalades i retrets entre un i l’altre. Fent una repassada als columnistes dels principals diaris digitals i de paper d’aquests darrers dos mesos queda claríssim que no té raó la senyora Sánchez Camacho quan afirma està maltractada als mitjans catalans. En comparació a ella Junqueras hauria d’estar en vaga de fam. Permanent. Si alguna cosa sap fer CiU és dominar els principals mitjans i nodrir-los d’un exèrcit armat i disciplinat de comentaristes amics i tertulians a sou. L’exemple més gràfic és el nou canal de televisió d’El Punt-Avui o la incorporació de Vicenç Villatoro a la pàgina 2 del diari ARA. Quan va néixer l’ARA se’l va acusar de ser el portaveu d’ERC. Vistes, però, les darreres adquisicions molts s’ho hauran de menjar. Junqueras sempre serà més vulnerable que  Mas i per tant sempre serà una mica més culpable per la falta d’efectius mediàtics. Pateix el foc creuat de tots els beneficiaris dels ajuts del govern, inclosos els sobiranistes, foc amic per dir-ho d’alguna manera, i els unionistes que no suporten que el principal partit de l’esquerra catalana sigui independentista, és el cas d’El País, el més agressiu, però darrerament El Periódico s’ha afegit a la cursa.

Però potser l’atac més curiós que ha patit Junqueras és la pinça  que li fan entre els partidaris de la CUP i els de CiU. En els darrers mesos hi hagut una campanya per oposar el sentit de país i la responsabilitat  de les CUP vers la irresponsabilitat i l’egoisme d’ERC. La paradoxa de tot plegat és que qui d’entrada es desmarca de la llista unitària en surt il·lès i reforçat, cas de les CUP, i curiosament,tots els pals són pels de Junqueras. Per més inri el partit de Junqueras és el que treu les castanyes del foc a CiU. Com va ser el cas de la votació per impedir la compareixença de Mas en la comissió d’investigació de la corrupció, l’anomenada Comissió Pujol. Comissió presidida per David Fernández de les CUP. Embolica que fa fort!

ERC fa nosa. Mas necessita que el partit més antic de Catalunya minvi per poder refundar el seu espai sociopolític, i volent o no, sembla que ho està aconseguint. Les CUP han estat l’ariet més o menys conscient per aquesta fi. Des de la mateixa La Vanguardia o des de les tertúlies de RAC 1 no paren de riure les gràcies i les consignes revolucionaries dels cupaires però a ERC se li exigeix que es mengi tots els gripaus. Als de David Fernàndez també els fa nosa ERC. Seria injust comparar i posar al mateix nivell l’actitud dels cupaires de la dels convergents. Però qualsevol pretensió de les CUP per ser hegemònics a l’esquerra catalana passa per la destrucció d’ERC. L’equilibri entre CiU i les CUP, el pacte fàctic per dir-ho d’alguna manera, és una d’aquelles perversions que la política catalana genera de tant en tant. El problema és que sense ERC no hi ha ciment que uneixi CiU i la CUP. I el que encara és pitjor posa en via morta el procés sobiranista. En el fons bona part de l’esverament de les bases de l’ANC respon a aquesta deriva. En el mateix article s’ha arribat a demanar a Junqueras que aprovi els pressupostos per patriotisme i alhora se l’acusa d’avalar les retallades.

Un tweet molt ocorrent d’aquests darrers dies deia que si els fulls de ruta volessin no veuríem mai el sol. El cert és que no hi ha full de ruta. S’improvisa setmana a setmana. Com sol passar en processos similars al nostre. És possible que  les municipals deparin sorpreses prou desagradables per tots els independentistes. A dreta i a esquerra hi haurà disgustos. Malauradament hi haurà vertigen per independentistes nous i vells. I no seria gens estrany que es tornés a replantejar la llista unitària després de les locals. A hores d’ara no sembla que hi pugui haver-hi majoria sobiranista a Barcelona i en d’altres ciutats estratègiques. Davant d’aquest fet el Conseller de Presidència, Portaveu del govern i amo i senyor del pressupost que alimenta la majoria de mitjans catalans, Francesc Homs, faria molt bé en retirar la fàtua contra ERC i Junqueras. Després del maig veure’m les coses d’una altra manera i la darrera cosa que cal fer és dinamitar tots els ponts. Ans al contrari.

Aurora Almendros
Politòloga
 

10308 lectures 8 comentaris

Imprimir Enviar