La felicitat del comte de Godó  es va estroncar amb la notícia de la imputació de la Infanta Cristina. L’amo del gran grup de comunicació català, que darrerament gaudia des seus èxits veient com la campanya del seu grup de comunicació en contra del dret a decidir anava fent forat i  aconseguia fer creure a certs estaments del país que, de cop i volta, Madrid s’havia obert al diàleg i al pacte fiscal, ara hauria de dedicar tots els esforços a salvar la monarquia de la crisi global de l’Estat generada per la imputació de la infanta. Llegir-ne més

Resulta estrany que un dels centres d’estudis econòmic més important de l’estat mai hagi encarregat i publicat un estudi sobre la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent, i més, davant l’onada independentista.  L’àrea d’estudis i anàlisi econòmica de l’entitat catalana que dirigeix l’economista Jordi Gual realitza al llarg de l’any diferents estudis econòmics que són publicats i publicitats, però sorprèn que al llarg dels darrers anys hagin obviat qualsevol referència a l’espoli fiscal o a la viabilitat d’una Catalunya independent, sorprèn i molt. Llegir-ne més

Beppe Grillo es un còmic i actor mediàtic italià que amb un discurs explosiu contra la corrupció dels partits i les retallades de Brussel·les ha captivat les masses. Enric Millo és un polític català camaleònic i abanderat de l’antisobiranisme que amb un discurs apocalíptic i estrident contra Catalunya, per defensar la unitat d’Espanya, genera més anticossos cada dia que passa.
 
Des que Beppe Grillo va irrompre en política, des de l’antipolítica, més d’un ha fet una associació d’idees entre Grillo i Millo per qüestió de fonètica i també per les dots pallassívoles del ara diputat del PP. Llegir-ne més

Mentre la Brunete mediàtica i altres membres de la família Simpsounionista fa ja algunes calendes que es dediquen a "terroritzar" l'empobrida i soferta ciutadania catalana, amb amenaces d'expulsió de la Unió Europea, vetos, boicots i d'altres càstigs galàctics si no aturem el nostre procés cap a la llibertat, als passadissos dels ministeris de Brussel·les es comenta sotto voce l'existència d'un informe d'experts que, pel que sembla, ha afegit un motiu més, i no menor, perquè els nostres euròcrates perdin el son. Llegir-ne més

El Govern espanyol, estendard de les exigències d’austeritat i de l’escanyament econòmic dels catalans, llençarà la casa per la finestra per assistir a la Missa d’Entronització del Papa Francesc, prevista pel proper dimarts. Sense treure importància a la presa de possessió del nou Papa, el Govern espanyol podria haver mostrat austeritat i respecte alhora, i encara més davant d’un Papa que es perfila auster i sensible a la pobresa.
 
Lluny d’això, la delegació espanyola mostrarà opulència i estarà formada per Felip de Borbó i senyora -el cap de l’estat està de baixa-, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, el ministre d’Exteriors, García Margallo, el d’Interior, Fernández Díaz, i el de Justícia, Ruíz Gallardón, a més a més, els acompanyants i escortes, la diplomàcia de la representació reial, i els oficials de les forces armades i de la Guàrdia Civil, que acompanyarà la delegació per comprovar-ne la seguretat. Llegir-ne més

Jordi Basté no es cansa de recordar des de la seva atalaia comunicativa de can Godó que la líder dels populars “no està passant per un bon moment”, que està “tocada anímicament”. Sembla que tan desitjada protecció de la Policia Nacional espanyola no ha pogut canviar el rictus amarg que s’ha instal·lat a la cara de la popular des que va transcendir part de la conversa de La Camarga amb Victória Álvarez.
 
Aquest dimecres Francesc Marc Álvaro va deixar estorats els tertulians i oients d’El món a RAC1 amb una misteriosa revelació: “Algun dia sabrem que tot aquest enrenou i embolic que ha fet la Sra. Llegir-ne més

L’abandonament de l’acta de diputat per part de Recoder, desprès d’una suposada renuncia a tornar ser conseller, és una jugada política d’alt contingut amb el vist i plau dels lobby de poder i amb vistes a substituir Mas, un cop aconsegueixin, segons els seus plans, fer fracassar el procés cap a l’estat propi. Recoder, home proper a Miquel Roca, és la gran esperança blanca per convertir-se en l’Urkullu o l’ Imaz català, la garantia de que CiU torni al paper de “La Puta i la Ramoneta” que tant ha beneficiat als lobbys de poder. Llegir-ne més

L’enyor del passat imperial espanyol, entre altres coses, ha fet que molts súbdits del regne d'Espanya nostàlgics hagin volgut cercar les seves reminiscències emulant conqueridors i virreis.
 
Podria ser el cas de Mariano Rajoy i de José Manuel García Margallo, que en temps de joventut van reviure el gloriós passat d’Espanya passant alguns estius a la República Dominicana i a l’Illa Guadalupe, practicant el “tiro a la mulata". Ho explica en un article, l’ultra Enrique Diego, que atribueix l’expressió grollera del “tiro a la mulata” al propi Margallo. Llegir-ne més

La lideressa del PP està pansida. Des que va transcendir la seva conversa amb la ex de Jordi Pujol Ferrussola a La Camarga que no aixeca cap. I és que la imatge de Camacho ha saltat pels aires en saber-se públicament el seu gust pel luxe, per les bosses de cocodril negre de 900 euros, els mobles d’importació dels EUA, el botox i la cirurgià estètica, a més d’altres assumptes en matèria d’allitaments que han minat la moral de la líder dels populars.
 
L’error de Camacho és que ha volgut donar imatge de dona escarrassada amb un fill al seu càrrec i una hipoteca a l’esquena, mentre la realitat és que es deleix pel luxe. Llegir-ne més

Albert Rivera de jove va ser un bon esportista i sembla que fins i tot era catalanista convençut, en aquesta foto de jovenet se’l pot veure embolcallat  amb la senyera, però alguna cosa va passar per tal que Rivera acabés per convertir la senyera i el que representa en un malson pel seu partit i els seus seguidors.  Alguna malèvola influencia devia tenir sobre el seu pensament el fet de tenir com a professor en els seus estudis a la facultat de dret el conegut articulista i polemista Francesc de Carreras, fill d’una família de tradició catalanista  convertit en un “taliban” contra la llengua catalana. Llegir-ne més

El portaveu del PSC al Parlament, Maurici Lucena, té un currículum brillant, paral·lel al de Carme Chacón, un full de serveis a l’estat espanyol impecable i una formació envejable –ho explica magníficament en Jordi Grupera en un article sobre en Maurici titulat Bressolat per l’estat-, però ahir va quedar clar que a en Lucena li manca el do de la política, i que el càrrec li va quatre canes gros.
 
Quan va sortir al faristol del Parlament per valorar la presumpta contractació per part del PSC de l’agència de detectius Método3, que segons El Mundo va espiar la ex de Jordi Pujol Ferrusola, la líder del PPC i a la cúpula de CiU, Lucena es va arronsar, no va ser capaç d'agafar el bou per les banyes, va negar la relació contractual del PSC amb Método 3 i es va rentar les mans dient que a ell no el busquin ja que a l'any 2010 feia vida a Madrid. Llegir-ne més

Aquest divendres a la contraportada d’El Periodico, en un article dedicat a Ada Colau, Júlia Otero cantava les excel·lències de l’activista i destacava el fet que Colau titllés de "criminal" al representant de la banca a la Comissió d’Economia del Congrés. L’article tenia tanta trempera que fins i tot va servir perquè Jordi Gonzalez el fes servir per presentar l’Ada Colau en el seu “Gran Debate” sobre la ILP contra els desnonaments a la que el PP ha girat l’esquena.
 
Tot magnífic, tot rodó, però poc li devia agradar a la Otero que després d’escriure un article tan ple de sensibilitat cap al que defensa Colau, una piulada plena de sentit comú li recordés en el seu twitter que darrera la seva  prosa –per molts esquerranosa espanyolista i demodé-, a favor de Colau, hi ha una professional mediàtica que presta la seva imatge a un banc, en referència a l’anunci de l’Otero del Banc de Sabadell sobre la importància del canvi, i que està sent promocionat a bombo i plateret. Llegir-ne més

La batalla per l’estat propi també passa pels bisbats. La successió del cardenal de Barcelona Lluís Martínez Sistach està en marxa des del passat mes d’abril quan Sistach va fer 75 anys i va presentar la seva renuncia al Papa Benet XVI. Des de llavors la batalla pel canvi episcopal ha pres dimensions més polítiques que eclesiàstiques. El moment polític que viu Catalunya s’ha sumat a les pugnes entre el sectors que es mouen a l’entorn de Sistach- nacionalistes, sobiranistes i progressistes malgrat Sistach-, i els unionistes ultraconservadors de la caverna eclesiàstica. Llegir-ne més

La Vanguardia publicava ahir dimarts un article d’opinió del seu sots director, Alfredo Abián, titulat Menudo Martes!, una mena d’olla barrejada amb salsa rosa, on Albián feia gala de la seva ironia i es feia creus de totes les coses que havien passat durant una jornada que considerava històrica i que, a més, coincidia amb la de sant Sulpici Sever.
 
Abián posava dins el sac de les males notícies relacionades amb corrupció, vulgaritat fets delictius com ara que Urdangarin signés correus electrònics com a “em. Llegir-ne més

Havia de ser el pont més espectacular d’Europa, l’hospital més gran d’Europa, el centre de  referència cultural d'Europa, un dels palaus de congressos més gegantins d’Europa i són la pífia més gran d’Europa. Espanya ha invertit recursos ingents en obres sobredimensionades, i ostentoses que han engreixat les butxaques de les grans constructores madrilenyes, mentre a Catalunya, les inversions pressupostades no s’han complert ni de lluny en els últims anys.
 
L’Espanya a mig fer posa en evidència les seves ínfules imperials, el tarannà mesetari, la cultura del “pelotazo” i les actituds de nou rics dels governs espanyols. Llegir-ne més