Júlia Otero, Ada Colau i el Banc de Sabadell
Aquest divendres a la contraportada d’El Periodico, en un article dedicat a Ada Colau, Júlia Otero cantava les excel·lències de l’activista i destacava el fet que Colau titllés de "criminal" al representant de la banca a la Comissió d’Economia del Congrés. L’article tenia tanta trempera que fins i tot va servir perquè Jordi Gonzalez el fes servir per presentar l’Ada Colau en el seu “Gran Debate” sobre la ILP contra els desnonaments a la que el PP ha girat l’esquena.Tot magnífic, tot rodó, però poc li devia agradar a la Otero que després d’escriure un article tan ple de sensibilitat cap al que defensa Colau, una piulada plena de sentit comú li recordés en el seu twitter que darrera la seva prosa –per molts esquerranosa espanyolista i demodé-, a favor de Colau, hi ha una professional mediàtica que presta la seva imatge a un banc, en referència a l’anunci de l’Otero del Banc de Sabadell sobre la importància del canvi, i que està sent promocionat a bombo i plateret.
Otero hauria de saber a aquestes alçades de la vida que la gent no és ximple i que no és temps de nedar en dues aigües ni molt menys d’exhibir hipocresia. “No perdis la teva capacitat extraordinària de lideratge. Posa't al capdavant d'una cosa nova que ens reconciliï amb el que és vell”, aconsellava gratuïtament l’Otero a Colau. Si la vella manera són els valors que transmet la “senyora de la rosa” i el seu anunci del canvi –de butxaca-, més val tallar en sec i no perdre el temps en reconciliacions que no ens duran enlloc.