Can Godó, el "salvavides" monàrquic
La felicitat del comte de Godó es va estroncar amb la notícia de la imputació de la Infanta Cristina. L’amo del gran grup de comunicació català, que darrerament gaudia des seus èxits veient com la campanya del seu grup de comunicació en contra del dret a decidir anava fent forat i aconseguia fer creure a certs estaments del país que, de cop i volta, Madrid s’havia obert al diàleg i al pacte fiscal, ara hauria de dedicar tots els esforços a salvar la monarquia de la crisi global de l’Estat generada per la imputació de la infanta.La coherència periodística de La Vanguardia va saltar pels aires quan es va estalviar de posar un semàfor vermell a la infanta Cristina per la seva imputació - per dissimular el fet tots els semàfors del diari d’ahir dijous van ser verds-, quan setmanes abans el mateix diari havia posar un semàfor vermell al secretari general de CDC, Oriol Pujol, en ser imputat pel cas ITV. Pepe Antich també va quedar retratat quan després de criticar Pujol en el seu editorial, per considerar que la seva dimissió dels càrrecs institucionals i de partit tant sols va ser parcial, i que s’havia quedat curt, sortís en defensa de la innocència d ela infanta i afirmés en l’editorial d’aquest dijous que la imputació de la infanta no té fonament que la sustenti.
Al doble tracte d’Antich, s’hi ha d’afegir l’actuació estel·lar de Marius Carol a Can Cuní, fent la pell al jutge per incontrolat i poca pena, i les explicacions deplorables de la periodista Maria Ángeles Alcazar, a Can Basté, justificant la manca d’ètica de la infanta. Tot plegat mostra com les elits del Grup Godó estan disposades a salvar la monarquia costi el que costi, la qual cosa pot tenir el seu cantó positiu perquè mentre es dediquin a les causes perdudes, com salvar la monarquia, descuiden els intents de fer descarrilar la voluntat majoritària del poble de Catalunya de caminar definitivament cap a l’estat propi.