El Decret de Nova Planta a la Xarxa
S'ha escanejat un exemplar del 1716 i ara es pot llegir des d'Internet
Abans d'ahir, coincidint amb l'onze de setembre, es va publicar a la xarxa el text sencer que conforma el Decret de Nova planta, elaborat al 1714. Aquest decret fou escrit acabada la La Guerra de Successió Espanyola (1700-1714) que va enfrontar la majoria de potències europes al segle XVIII per la successió a la Corona d'Espanya després de la mort de Carles II, i que es va saldar amb la instauració de la dinastia borbònica a Espanya i va suposar la fi dels drets i privilegis dels regnes de la Corona d'Aragó, que foren uniformitzats segons les lleis de Castella.
Acabada La Guerra de Successió Espanyola (1700-1714) s'escrigueren tres Decrets de Nova Planta: Regne de València i l'Aragó; Mallorca i les Pitiüses; Principat de Catalunya. Aquests decrets prenen França com a model polític i alhora estableixen que aquests territoris passaran a ser regits segons les lleis i els costums de Castella; són conseqüència de la visió absolutista i centralista del monarca, prenent com a motiu el càstig a la Corona d'Aragó pel seu suport a l'Arxiduc Carles d'Àustria.Amb aquests decrets es començà a configurar definitivament l'Estat Espanyol tal com el coneixem avui, com un estat unitari tant a efectes polítics com administratius, ja que fins a eixe moment Espanya només era un conjunt de diversos països en els quals, des dels reis Catòlics, regnava el mateix monarca. El següent moment i definitiu seria a la dècada de 1830, amb la creació de l'estat-nació espanyol pel liberalisme centralista.
Les imposicions
El Decret de Nova Planta, va prohibir l’ús de la llengua catalana a l’Administració de justícia de Catalunya: "Las causas en la Real Audiencia se substanciaran en lengua castellana". També va abolir les institucions catalanes i els drets forals.
Ara, a Internet
Ara, gràcies a la xarxa, existeix la possibilitat de llegir sencer el decret de Nova planta del Principat de Catalunya. Això és possible gràcies a la feina feta per diarivell.cat. En el següent enllaç podeu accedir-hi i llegir-lo.