Una iniciativa busca recuperar les sales de cinema als pobles d'Osona

Es proposa utilitzar els espais polivalents o antics teatres per programar-hi films de manera estable

ACN Vic.-La idea romàntica de veure una pel·lícula en un cinema, i no al saló de casa a través d’una plataforma digital, ha portat el president del Cineclub Vic i gran cinèfil, Quim Crusellas, a plantejar un projecte que busca recuperar el costum per anar al cine als pobles d’Osona i el gust per veure pel·lícules en col·lectivitat. Actualment, més enllà dels dos cinemes comercials que existeixen a Vic, trobar sales a la comarca amb una programació estable és força complicat. No es busca entrar en competència amb les sales comercials que projecten les novetats, ha explicat Crusellas a l’ACN, sinó que el que volen aconseguir és oferir una programació estable de pel·lícules que es puguin projectar a les sales polivalents del municipis o en antics teatres. De moment ja s’hi ha interessat una desena de pobles osonencs.

El panorama cinematogràfic a Osona fa 30 o 40 anys, com el que hi havia arreu del país, no té res a veure amb el d’avui dia. De la multiplicitat de sales amb sessions doble que hi havia a gairebé tots els pobles, s’ha passat a un mapa molt més erm, on destaquen les dues sales comercials de Vic, els Multicines Sucre i el Cinema Vigatà. De la nostàlgia d’aquest passat, en neix un projecte que abandera el Cineclub Vic amb el suport del Consell Comarcal que busca, precisament, recuperar el visionat de pel·lícules als pobles d’Osona. Amb l’arribada de plataformes com Netflix, HBO, Movistar, l’accés a internet i, més enrere en el temps, la proliferació dels videoclubs, “la funció més bonica i més col·lectiva” del cinema ha anat desapareixent, ha explicat Quim Crusellas. Així doncs, ara, la voluntat ara és recuperar la funció social del cinema. Segons aquest cinèfil, “quan es veu una pel·lícula en una sala amb gent, les sensacions i les emocions es multipliquen” perquè, ha dit, la resposta d’uns als altres es contagia. “No és el mateix riure sol, que amb altres espectadors, o tenir un ensurt amb una pel·lícula de terror en la intimitat, que veure com tothom salta de la butaca a la vegada”, ha assenyalat. “És una mena de catarsi molt divertida que es viu a la sala de cinema”, ha afegit. La majoria de municipis tenen les sales polivalents molt ben condicionades per convertir-les en cinemaNo serà necessari construir cap nova infraestructura perquè la gran majoria de municipis ja disposen d’una sala que pot complir les funcions d’un cinema. Més enllà dels teatres que puguin existir per la comarca, gairebé tots els pobles disposen de sales polivalents equipades amb una instal·lació d’una pantalla i un equip de so, requisits bàsics per poder participar al projecte, segons ha explicat Quim Crusellas. “Ara mateix ens trobem en una fase molt inicial del projecte”, ha explicat Crusellas. De moment s’hi ha interessat una desena de municipis i des del Cineclub estan visitant els espais que podrien acollir les sessions i els revisen per veure quines condicions tenen. “La veritat és que és una sorpresa agradable veure que hi ha poblacions que tenen uns espais tan ben condicionats”, ha dit. Potser els falta algun canvi, “però molts podrien acollir una projecció de cinema més que notable”, ha dit Crusellas. Els potencials cinemes han de tenir, com a mínim, un sistema de so i de vídeo que accepti la projecció en qualitat d’alta definició i una pantalla gran, a partir de quatre o cinc metres. També es busca unes mínimes condicions de comoditat, que l’espai estigui aïllat pel so i que hi hagi bona visibilitat. Compartir algunes pel·lícules per abaratir els costosSegons Crusellas, són les entitats, associacions i col·lectius dels pobles qui poden ajudar millor a donar llarga vida als cinemes i, a la vegada, dotar de contingut les sessions que es facin. Preveuen començar al setembre i que es pugui allargar fins el mes de juny, amb la projecció d’una o dues pel·lícules al mes, per exemple, i crear l’hàbit d’anar al cinema. Pel que fa a la programació, tot i que cada sala tindrà llibertat, s’intentarà passar alguna pel·lícula en comú, cosa que en farà abaratir els costos associats a la seva projecció. El Cineclub té previst fer una tasca d’acompanyament als municipis que vulguin tirar endavant el projecte de cinema perquè puguin elaborar una programació “potent” i de “qualitat”, però també els assessorarà a nivell més tècnic. Cruselles explica que en la mesura del possible apostaran per donar sortida a pel·lícules de distribuïdores petites, que també seran més accessibles, i donar suport al cinema que es fa al país, en català, i també a la subtitulació en català. A banda, els cicles també podran tenir diferents registres, que es dirigeixin a diferents públics, com per exemple el cinema per a la gent gran, per a diferents col·lectius en concret, com les dones, o el cinema infantil. És previst que les sessions s’acompanyin de xerrades, col·loquis i cinefòrums per donar contingut a la proposta.

Enviar