Els dirigents esportius espanyols han tornat a quedar al descobert en les seves fosques practiques, el TAS ha desautoritzat l’apartheid esportiu contra l’atleta català Àngel Mullera que havia estat apartat dels Jocs Olímpics per suposades acusacions de dopatge, sense que hagués donat positiu en cap dels controls a que havia estat sotmès. Mullera va aconseguir la marca mínima requerida i tenia tot el dret a participar a la prova de 3.000 metres obstacles, però la pressió del Comitè Olímpic Espanyol va provocar que la federació espanyola d’atletisme decidís obrir expedient i apartar-ho dels jocs.

Malgrat que els diferents governs o els propis mitjans de comunicació intenten disfressar les victòries espanyoles amb el fet que són esportistes catalans, la realitat, i per la història quedarà, és que Espanya triomfa esportivament, malgrat que sigui mitjançant l’espoli d’esportistes catalans per llei i practicant el joc brut constant contra les seleccions catalanes. No tant sols patim l’espoli econòmic, sinó també l’espoli esportiu. Samaranch ens va marcar el camí quant va decidir pel seu amor a Espanya, canviar la carta olímpica per evitar que tant sols els estats reconeguts poguessin participar als jocs, ara ja no és hora de lluir victòries catalanes amb la samarreta espanyola, ara és hora de caminar cap a l’Estat propi per poder gaudir dels nostres esportistes d’una manera normal.

Espanya no atura el joc brut contra l’esport català, sense proves, amb uns correus publicats per un diari de la caverna, Espanya n’ha tingut prou per deixar forà l’esportista de Lloret Àngel Mullera, aquesta tarda veïns del seu poble i el mateix Alcalde de Lloret li han donat tot el seu suport, davant el sectarisme del Comitè Olímpic Espanyol. Cal recordar que esportistes espanyols condemnats per dopatge han estat recolzats i fins i tot amnistiats per poder participar als jocs olímpics i en altres competicions. Àngel Mullera ha estat la víctima perfecte per tal que Espanya intenti rentar-se la cara davant el món esportiu internacional que considera que Espanya fa una dòcil lluita contra el dopatge.

El Periódico i La Vanguardia no han pogut resistir la victòria de “La Roja” per omplir la portada, TV3 va sorprendre al món anunciant una darrera hora al 3/24 i en lletres ben grosses la victòria de la selecció del país veí del sud sobre la selecció del país veí del nord, i fins i tot el diari ARA ha posat a la portada la classificació d’Espanya, aquell país que no ha dubtat en boicotejar el reconeixement de les seleccions catalanes. Tan sols El Punt/Avui ha tractat el tema com un partit més de l’Eurocopa 2012 i el 9 esportiu s’ha superat i en un acte d’insuflar optimisme ens ha obsequiat amb “un Ni França 0, Ni Espanya 2.” 

Ens cal com mai una veritable política exterior per explicar el que és i vol ser Catalunya, l’article del “Financial Times” signat per un dels seus columnistes, Simon Kuper confirma el desconeixement de la nostra realitat per part de la premsa estrangera. L’article és esfereïdor quant demana a “les regions” espanyoles que imitin l’exemple d’unitat de “la roja,” alguna cosa deuen ajudar 600.000.-€ per cap i lliure d’impostos, i els pals a les rodes per tenir una selecció nacional catalana.

Malgrat que encara avui els mitjans de comunicació de Catalunya obrin les seccions d’esports amb la selecció espanyola, alguns amb l’excusa que està farcida de jugadors del Barça, la ciutadania no atura les seves mostres per celebrar una ràpida eliminació de la selecció d’un país que ens impedeix tenir selecció catalana. Guanyar a base de forçar tenir alguns dels millors jugadors que en condicions normals jugarien amb Catalunya és no jugar net. Fins i tot algunes empreses han vist que calia començar a discriminar  i fer publicitat  de l’actual Eurocopa en clau Catalunya.  Utilitzar la imatge de la selecció espanyola per vendre, i encara més si es fa de forma barroera i agressiva, comença a no ser rendible.