El Ministeri de Cultura enviarà en els pròxims dies a l'Arxiu Nacional de Sant Cugat del Vallès prop de 400 caixes de documents que van ser espoliats durant i després de la Guerra Civil a particulars i partits de Lleida i Barcelona i que es troben a la Secció Político-Social de l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca. En el cas de Lleida, són 26 caixes amb documentació de particulars, de partits com Estat Català, i de la Comisaría General de Orden Público. Pel que fa als documents que van ser requisats a la demarcació de Barcelona, són prop de 350 caixes que contenen 900 arxius procedents, entre altres, de la CNT i de la Comissió Mixta CNT-UGT. Llegir-ne més

Els castells podrien ser inscrits en la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco. Tot depèn de la decisió final del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de la Humanitat, que es reunirà al llarg de la setmana que ve a Nairobi, Kènia. El president dels Castellers de Vilafranca, Miquel Ferret; el cap de colla de la Vella Xiquets de Valls, Xavi Pena; la cap de colla de la Jove Xiquets de Valls, Elena Llagostera, i el president dels Minyons de Terrassa, han coincidit a remarcar la importància dels valors socials que es transmeten dins de les colles castelleres i la visibilitat internacional que això podria donar a la cultura catalana. Llegir-ne més

El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, s'ha mostrat 'enormement satisfet' per l'èxit de la col·locació de 3.000 milions d'euros en bons de la Generalitat. Segons ha declarat després de la seva intervenció a la jornada del Col·legi d'Economistes de Catalunya que se celebra aquest divendres, Castells ha assegurat que 'hem fet un pas important per la institució i les seves finances' i ha afegit que és per això que se sent satisfet i no perquè el Govern hagi guanyat la polèmica al voltant de la mesura. Segons ha dit, és 'positiu' que part de l'endeutament de l'administració catalana es basi en estalvi intern perquè protegeix les seves finances dels moviments dels mercats internacionals. Llegir-ne més

Reagrupament (Rcat) va escollir el marc de la Seu Vella de Lleida per iniciar la seva campanya electoral ahir a les 23:00. Els candidats de les quatre circumscripcions electorals catalanes van ser presents a la capital del Segrià per explicar les seves propostes: Jaume Fernàndez per Lleida, Ferran Pujol per Tarragona, Rut Carandell per Barcelona i Joan Carretero per Girona i també candidat a president de la Generalitat. Llegir-ne més

A la tercera va la vençuda. Així ho diu la dita i així ho pretén Convergència i Unió, que vol evitar costi el que costi una suma del tripartit que la torni a deixar, per tercer cop, fora de la presidència de la Generalitat. Fent gala del seu poder de convocatòria en un multitudinari acte a la cèntrica plaça Catalunya de Barcelona, l’eslògan oficial de campanya, ‘Una Catalunya millor’ ha estat el leit motiv brandat pels convergents encara que, no obstant, l’han combinat amb la proclama oficiosa que des de fa dies exposa la federació: guerra contra la relaxació. Així ho ha exposat el candidat Artur Mas, ovacionat i rebut a crits de ‘president’, que tem que les bones perspectives de les enquestes faci recular al votant convergent.‘Les enquestes són el nostre rival’ ha afirmat Mas, que no ha dubtat en demanar el vot per no haver de ‘pidolar posteriors pactes de govern que contradiguin el projecte de CiU’. Llegir-ne més

El cap de llista d'ERC, Joan Puigcercós, ha assegurat aquest dijous a la mitjanit, moment en què s'ha obert la campanya electoral, que el 'dilema' d'aquests comicis està entre ERC i el PPC. Ho ha argumentat sentenciant que 'cada català o catalana que es quedi a casa, és un vot pel Partit Popular'. Gràficament, Puigcercós ho ha il·lustrat amb dos daus gegants, un amb les propostes d'Esquerra i l'altre amb el que des del seu punt de vista són les amenaces dels populars. Els daus, segons fonts del partit, s'utilitzaran durant tota la campanya per dinamitzar els actes. Llegir-ne més

El candidat del PSC i president de la Generalitat, José Montilla, ha obert campanya aquesta matinada demanant la confiança dels ciutadans 'per poder demostrar el que encara som capaços de fer amb una gran victòria i amb una majoria sòlida'. En l'acte d'inici de campanya que els socialistes catalans han celebrat a la Fira de Barcelona, Montilla s'ha compromès 'solemnement' a cinc compromisos, entre els quals no pactar amb el PP 'en cap circumstància', defensar l'Estatut i 'no tolerar' cap 'referèndum il·legal', davant d'un Mas que 'no és de fiar'. El candidat socialista ha mostrat la seva 'preocupació' pels pronòstics que auguren una baixa participació en 28-N. Llegir-ne més

Ja ha començat la campanya electoral, i a partir d'aquest dijous a mitjanit totes les formacions poden demanar el vot als ciutadans. El candidat més ben posicionat, Artur Mas, ha arrencat la seva campanya al centre de Barcelona, i ha promès treballar per una majoria que li permeti un Govern fort de cara a reclamar el Concert econòmic a Madrid, sense renunciar al dret a decidir 'sense límits'. Des del PSC, José Montilla ha començat la campanya comprometent-se a 'no tolerar cap referèndum il·legal', en una declaració de guerra frontal contra els seus socis d'ERC, que des de Reus s'han erigit com l'única opció independentista seriosa d'aquestes eleccions. Per la seva banda, Alícia Sánchez-Camacho ha promès que 'frenaran un tripartit independentista' si tenen prou representació, mentre que Joan Herrera ha cridat els votants a 'no resignar-se' i continuar apel·lant per un Govern d'esquerres. A Ciutadans Albert Rivera s'ha mostrat convençut de 'donar una segona campanada', mentre que les noves formacions independentistes, Solidaritat Catalana i Reagrupament, han obert la seva primera campanya electoral a Molins de Rei i Lleida respectivament.
Llegir-ne més

Solidaritat Catalana per a la Independència ha començat la campanya electoral des de Molins de Rei, al Baix Llobregat, una plaça difícil on els beneficis econòmics de l'Estat propi comencen a guanyar adeptes per la independència de Catalunya. Unes 400 persones han assistit a l'acte en què el candidat de Solidaritat, Joan Laporta, els ha convidat a fer-li confiança assegurant que són l'única formació que inclou la independència en el seu programa electoral. En aquest sentit ha acusat ERC de ser 'corresponsables per haver permès arribar fins aquesta situació'.
Llegir-ne més

Set anys de governs catalanistes i d’esquerres hauran estat un parèntesi entre Jordi Pujol i Artur Mas. Un parèntesi en què Catalunya ha avançat com mai en la presa de consciència col·lectiva, de la voluntat de ser. L’independentisme és present en tota extracció social, rural o urbana. Ha superat la barrera identitària i simbòlica per legitimar-se com una opció pràctica per al benestar i la butxaca. El 2003 s’iniciava una nova etapa de canvi en què Pasqual Maragall va veure com si volia accedir a l’anhelada presidència de la Generalitat havia d’acceptar la petició d’ERC de reformar l’Estatut d’Autonomia. La metxa estava encesa. Catalunya va posar Espanya davant el mirall. Deien de Jordi Pujol que era independentista en la intimitat però que no ho deia perquè no es podia dir. Artur Mas ja diu obertament que votaria que sí en un hipotètic referèndum però que ell no l’organitzarà. Potser caldrà una altra generació de dirigents de Convergència perquè s’atreveixin a fer el pas entre el pensar-ho de Pujol, el dir-ho de Mas i el fer-ho de qui sap qui. El paper central de Convergència l’obligarà a haver de prendre decisions valentes en un horitzó no tan llunyà.
Llegir-ne més

Horitzó Europa ha titllat d''inacceptable' que l'Estat espanyol reconegui que no paga les traduccions al català, incomplint els acords subscrits al 2005, i que a més tampoc pensi fer-ho al·legant motius econòmics. Horitzó Europa considera totalment inacceptable la manca de seriositat i l'actitud del govern espanyol, que 'torna a demostrar que els catalanoparlants són tractats com a ciutadans de segona dins l'Estat espanyol i dins la Unió Europea'. Recorden també que López-Garrido 'va vetar' un acord sobre la patent europea perquè considerava que el projecte discriminava el castellà en benefici de l’anglès, el francès i l’alemany. És per això que volen fer notar 'el contrast amb el seu compromís en la defensa de la llengua castellana a la UE deixa clar fins a quin punt el Govern espanyol considera el català una llengua de segona'. Llegir-ne més

Montserrat Nebrera va deixar l'acta de diputada al Parlament i va marxar del Partit Popular assegurant que la política era una 'bassa' que feia pudor. Poc després va anunciar la creació d'una nova formació política, Alternativa de Govern, un partit que defineix com a 'liberal' i que pretén 'fer neteja' al sistema polític i el funcionament de l'administració pública. Amb aquestes tesis es presenten a les properes eleccions només per la demarcació de Barcelona. Nebrera assegura que econòmicament no podien permetre's presentar-se a les quatre demarcacions i que més enllà de preocupar-se pels resultats -tenint en compte que cap enquesta els dóna possibilitats- es concentren en 'plantar la llavor' del partit liberal que Catalunya necessita. Montserrat Nebrera explica a directe!cat que no pretén 'robar vots' al PP, i defineix el seu target amb aquest raonament: 'Hi ha gent descontenta que es tapa el nas per votar; altres ho han deixat de fer perquè la política fa pudor, aquests són els nostres'.
Llegir-ne més

El president de la Generalitat, José Montilla, ha assegurat aquest dijous des de Madrid que no té intenció de 'subhastar' la presidència de la Generalitat i que aspira a governar en minoria tal com ho fa el PSOE a l'Estat. Segons Montilla, la seva formació no pactarà cap altra perquè les seves propostes són incompatibles amb el programa amb què el PSC concorre a les eleccions. En aquesta línia, ha advertit que un govern de CiU basaria la seva acció en el 'xantatge' a Madrid i ha recriminat al PP que defensi a Catalunya propostes sobre la immigració que no s'atreveix a posar en marxa als territoris on governa. Montilla ha fet aquestes afirmacions en un dinar informatiu a Madrid on ha assegurat que la seva aspiració és un govern en minoria, una formula, ha recordat, que ha servit perquè el PSOE hagi format govern a l'Estat en els últims sis anys. El president ha anunciat que a l'acte de la penjada de cartells farà públics cinc compromisos, el primer dels quals és que no pactarà amb el PP, una força a qui atribueix un 'triple atac contra Catalunya': contra la llengua catalana, contra la convivència, i contra l'Estatut que van votar els ciutadans de Catalunya. Llegir-ne més

La justícia civil ha denegat al Bisbe de Lleida, Joan Piris, la petició d'auxili judicial sol·licitada per poder fer efectiva l'entrega de l'art de la Franja que reclama el Bisbat de Barbastre-Montsó. A més, en l'escrit en què la jutge respon a la sol·licitud de Piris, retreu al Bisbat de Lleida qualsevol petició de trasllat de l'art a Barbastre. Segons l'advocat de l'associació Amics del Museu de Lleida, Francesc Sapena, la jutgessa deixa clar que en els judicis civils 'els jutges només poden donar o denegar allò que ha estat objecte de la demanda i de la constatació d'aquesta i nosaltres només demanàvem que pel dret d'usucapió es reconeguessin que els béns pertanyien a la diòcesi de Lleida'. Llegir-ne més

L'Obra Cultural Balear (OCB) ha alertat aquest dijous dels darrers posicionaments del PP de Balears i de Catalunya en matèria de política lingüística, que han considerat com a 'molt preocupants'. El líder del PP balear, José Ramón Bauzá, va anunciar, recentment, la derogació de la Llei de normalització lingüística (la principal norma legal en matèria de llengua) per després canviar-ho per la derogació del decret de mínims (que regula l'ús del català a l'ensenyament de Balears). En el marc d'una presentació a la seu d'Òmnium Cultural de Barcelona, els responsables de l'entitat balear també s'han oposat als recursos contra les normatives lingüístiques catalanes perseguides per PPC i Ciudadanos.
Llegir-ne més