Guifré Jordan @enGuifre - La sentència ‘els referèndums els carrega el diable’ s’ha convertit en un ‘hit’ aquest 2016, ja que tres plebiscits arreu del món han provocat sotracs a l’ordre mundial: els d’Itàlia, Colòmbia i el Regne Unit. Això podria fer pensar que Catalunya ho tindrà magre per a convèncer de la necessitat de fer-ne un altre ja que podria provocar un altre ‘maldecap’ per a les relacions internacionals. Amb tot, la comunitat internacional en cap moment ha posat en dubte el reconeixement dels resultats i, a més, el Principat no serà l’únic territori del món que amb tota probabilitat celebri un referèndum el 2017. 

Albano-Dante Fachin ha animat aquest dia de Sant Esteve rebutjant posar data a un referèndum, ja que el condemnaria al fracàs. El secretari general de Podem Catalunya ha dit que no donarà suport a cap votació si es fixa un dia concret, però les seves paraules entren en contradicció clara amb unes declaracions de Xavier Domènech en plena campanya electoral per les eleccions espanyoles del 20 de desembre passat. 

Ahir, la cadena espanyola de televisió Cuatro, va emetre la vuitena entrega del programa 'Fuera de cobertura' que són petits documentals del que s'anomena avui dia 'periodisme d'investigació'. Ahir l'espai versava sobre com els més rics han incrementat exponencialment les seves fortunes gràcies a la crisi econòmica dels últims 7 anys. Entrevistava a diferents espanyols que han 'triomfat' als Estats Units i que gestionen i acumulen grans fortunes. Un d'ells, va enviar un missatge molt clar que ha estat censurat del web.

El que semblava que seria un camí de roses cap a la creació d’un nou projecte polític per portar Ada Colau a liderar la política espanyola i catalana comença amb més problemes dels previstos. La crisi a Podemos amb la divisió cada cop més greu entre Iglesias i Errejón comença a complicar la confluència a Catalunya, que es veu agreujada amb el lideratge embogit d’Albano Dante Fachin, que a cop de piulades omple de polèmiques estèrils les xarxes socials.

ACN Barcelona .- El tercer missatge de Nadal del rei Felip VI va registrar un mínim històric d’audiència i s’ha situat en el menys vist dels últims 18 anys. A nivell de l’Estat, el discurs del monarca va registrar una audiència mitjana de 5.822.000 espectadors i el 57,6% de quota de pantalla en el conjunt de les 25 cadenes estatals i autonòmiques que el van emetre, segons un informe de la consultora Barlovento amb dades de Kantar Media. En comparació l’any passat, el missatge de Felipe VI perd 844.000 espectadors i 7,5 punts de share (6.666.000 i 65,1%, el discurs del 2015). A nivell de Catalunya, el discurs reial va congregar 689.000 espectadors, amb un 41,1% de quota de pantalla, i tan sols 16.000 d’aquestes persones van seguir el discurs del monarca pel 3/24. Només Euskadi supera Catalunya com la comunitat autònoma amb el seguiment més baix del missatge de Felipe VI, amb 126.000 espectadors i un 31,6% de share.

El secretari general de Podemos a Catalunya, Albano Dante Fachin, conegut per la seva “violència” a l’hora de parlar ha anunciat que el seu partit no vol que Puigdemont posi data al referèndum, vol un referèndum impossible. Fachin s’uneix a altres dirigents de l’entorn dels “comuns” que critiquen l’actitud d’Ada Colau a la cimera del referèndum del 23 de desembre. Consideren que l’alcaldessa de Barcelona i futura líder de la nova formació va caure en l’estratègia de Pugidemont i Junqueras. 

ACN Barcelona .- La consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, s'ha mostrat partidària d'allargar l'escolarització fins als 18 anys, tal com proposa una ponència de l'Ara és Demà. En una entrevista a l'ACN, Ruiz ha declarat que ''si l'acord majoritari fos aquest', s'haurien de modificar les etapes actuals i defensa que ''té més sentit'' fer una etapa de Primària fins als 14 anys per deixar escollir la formació dels 14 als 18 anys en un àmbit més acadèmic professionalitzador. Ruiz considera que el futur serà ''tan complex'' que qui no tingui formació quedarà ''expulsat'' del món laboral, per la qual cosa serà necessari tenir ''més capacitació i més qualificació''. Per això, defensa que ''com més anys, millor''.

La coordinadora general del Partit Demòcrata, Marta Pascal, ha encapçalat la delegació del PDeCAT en l'homenatge al president Francesc Macià amb motiu de la seva mort el dia de Nadal de 1933. Pascal ha subratllat que el president Macià simbolitza "un ideal de llibertat pel país, un objectiu que ara tenim més a prop que mai". Pascal, que ha atès els mitjans de comunicació un cop ha acabat l'ofrena floral, ha valorat el discurs del rei Felip VI, mostrant el desacord del Partit Demòcrata. "Un rei del segle XXI ha d'entendre que la plenitud moral dels demòcrates és poder votar en un referèndum", ha apuntat.   

ACN Barcelona .- El portaveu de Demòcrates de Catalunya, Antoni Castellà, ha apel·lat indirectament els comuns i els ha recordat que el referèndum es va fixar en el debat de política general per d'aquí a nou mesos, al setembre, i "no quan convingui". Castellà creu que la solució pactada "sempre és la millor", però ha subratllat que "això no pot bloquejar-nos mai, ni tampoc pot estimar que féssim cap pas enrere". "El referèndum es farà sí o sí. Pactat o no", ha afegit. En referència al discurs del rei Felip VI, el portaveu de Demòcrates ha titllat de "buit i estèril" el diàleg de l'estat espanyol i ha assegurat que "quan et diuen que podem parlar de tot menys de democràcia, menys d'exercir el dret d'autodeterminació i menys d'exercir el dret a vot, aquest diàleg és estèril".

ACN Barcelona .- El primer tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha lamentat del discurs de Nadal del Rei la "poca sensibilitat per la realitat plurinacional" de l'Estat. "Cap menció que permeti desbloquejar la situació amb Catalunya, he trobat a faltar un posicionament més comprensiu, [...] la corona no proporciona elements per resoldre de manera democràtica la situació de bloqueig de la relació entre Catalunya i Espanya", ha exposat el dirigent dels comuns. En aquest sentit, per Pisarello la clau de volta és al referèndum que "ha de ser reconegut per la comunitat internacional". I en aquest sentit, veu "difícil" que la Unió Europea pugui avalar una consulta sense que hi hagi acord amb l'Estat.