ACN Londres .- Un grup de 15 diputats britànics de diferents partits polítics ha denunciat aquest dijous la persecució de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a la Cambra dels Comuns. La moció, impulsada pel diputat del partit independentista escocès (SNP), George Kerevan, assegura que Forcadell "pot ser inhabilitada per haver permès un debat parlamentari". Una situació que, "més enllà del que estableixi la Constitució", assegura la moció, és "lamentable" i "pot establir un precedent perillós". El text, que també es fa ressò de "la velocitat excepcional amb què s'ha gestionat el cas", demana al govern espanyol que ho reconsideri i que resolgui la situació "a través del diàleg".

Aquest és el canvi de tarannà per part de les institucions espanyoles cap al Principat: el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha explicat aquest dimecres que la institució que encapçala està "recopilant informació, municipi per municipi", sobre els ajuntaments que van obrir el passat 6 de desembre (6-D), dia de la Constitució, on van tenir regidors, alcaldes o funcionaris treballant tot i ser un dia declarat festiu. "Ens portarà algunes hores més encara tenint en compte que demà és festa", ha dit, tot detallant que estan "recollint quines van ser les incidències de cada municipi". Amb tot, i malgrat no tenir un informe "de tot el conjunt dels municipis on es va produir aquesta situació", ha volgut "avançar que no he detectat encara cap situació que mereixi una especial menció". "Quan tingui tota la informació recollida comunicarem el resultat", ha sentenciat.

ACN Sabadell .- L'exalcalde de Sabadell Manuel Bustos ha assegurat que "feia nosa a moltes persones i que hi havia un "interès polític" en fer-lo caure. En unes declaracions a TV3, Bustos ha assenyalat que "era una persona incòmode" pel govern de la Generalitat de l'època perquè "defensava els municipis i l'autonomia municipal aquí i arreu". El cas Mercuri compleix quatre anys amb una única sentència ferma, en la qual Manuel Bustos està condemnat a quatre mesos de presó i una multa de 60.000 euros per tràfic d'influències. Bustos ha explicat que acata la sentència però que no la comparteix. "De vegades la justícia no és justa", ha etzibat.

El diari dirigit per Enric Hernández no frena en la seva campanya contra la Generalitat, la polèmica sobre l'article científic publicat per la revista Nature encara segueix viva. El Periódico, amb la intenció de desprestigiar els èxits de la ciència catalana, acusava al Govern de pagar perquè la revista publiques un article científic en el qual posava en valor la capacitat del sistema català per aguantar durant la crisi econòmica. No només la revista Nature i l'autora del reportatge, la periodista Anna Petherick, desmentien categoricament l'acusació i demostraven la independència professional del mitjà, sinó que també el Consell de Professionals de la Televisió de Catalunya ha fet front a un article de Xavier Sarda on, novament, alimentava la mentida del diari.

Aquesta setmana s’ha convertit en una de les més pintoresques de l’any per a gran part dels ciutadans de l’Estat espanyol. Amb dos festius en dimarts i dijous i un reguitzell de possibilitats per a fer ponts, macroponts i aqüeductes diversos, la sensació que és un contrasentit no tenir els dies festius més ‘endreçats’ envaeix converses de bars i tertúlies radiofòniques. Mariano Rajoy també ho pensava durant el seu discurs d’investidura el 2011, tal com mostra aquest vídeo difós per Tv3 i va prometre esmenar l’anomalia, però cinc anys després, tot segueix igual. Es tracta d’un flagrant incompliment evident als ulls de tothom. 

El pressupost de l’Àrea Metropolitana de Barcelona pel 2017 és de 658 milions d’euros, excloent les partides d’organismes i empreses participades com TMB. D’aquesta quantitat, però, hi ha 50.000 euros que la presidenta de l’ens, Ada Colau, també alcaldessa de Barcelona, s’ha reservat en concepte de “despeses diverses presidència”. Els números estan en fase d’exposició pública i de presentació d’al·legacions a falta de l’aprovació definitiva i el grup metropolità de CiU ha denunciat la partida per a Colau, que considera “inapropiada, insòlita i desproporcionada”, tal com explica el digital Catalunya Lliure. 

Ada Colau s’haurà d’empassar una vaga en un dels sectors que danyen més la credibilitat del seu discurs, que posa les polítiques socials com a prioritat número 1 del seu govern municipal. Les treballadores del servei de teleassistència de l’Ajuntament de Barcelona han pres aquesta determinació a causa de la “precarietat laboral” amb què desenvolupen la tasca d’ajudar les persones grans actuant en casos d’emergència i també reduint el risc d’aïllament. La CUP i ERC han donat suport a la protesta i denuncien el desinterès de l’executiu tot i defensar que és “del canvi” i “d’esquerres”. 

Guifré Jordan @enGuifre – El diari ‘The Irish Times’ es torna a fixar en el procés independentista català, i ho fa sobre el terreny, des d’un dels municipis més favorables a l’Estat propi, Avià (Berguedà). El reportatge arriba uns dies després que el mateix rotatiu en fes un altre des de Viladecans, un dels feus de l’unionisme, i se centra a donar algunes raons per deixar l’Estat espanyol. I ho fa de la mà d’alguns veïns d’Avià i també del senador d’ERC Santiago Vidal, que diu: “Estem 100% decidits a aconseguir la independència per a Catalunya, i tenim un 50% d’opcions d’assolir-la”. 

Guifré Jordan @enGuifre - El caganer és la tradició nadalenca catalana que ha aconseguit més ressò internacional en els últims anys, però des d’aquesta matinada no és l’única. El Tió de Nadal ha estat un dels protagonistes del programa ‘Late Night with Seth Meyers’ de la NBC nord-americana, un espai que té una mitjana d’1,5 milions de telespectadors diaris. L’actriu Kate McKinnon, que és part del repartiment de la pel·lícula ‘Fiesta de Empresa’ –des d’avui a les cartelleres de l’Estat— i que també va aparèixer a 'Caçafantasmes', ha explicat de manera detallada de què consta el Tió de Nadal. 

Catalunya ha sortit molt ben parada dels resultats de l’informe PISA fet públic avui en comparació tant al resultat de fa tres anys –data de l’última edició—, com als resultats d’aquesta ocasió pel que fa a la UE, l’OCDE i l’Estat espanyol, que no creix al mateix ritme que el Principat i fins i tot baixa en ciències. D'aquesta manera, els alumnes que el 2015 van fer les proves han obtingut 504 punts en ciències i 500 en matemàtiques i llengua, mentre que Espanya, Europa i l'OCDE no arriben en cap cas als 500 punts. La mitjana estatal és de 493 punts en ciències, 486 en matemàtiques i 496 en lectura.