La fricció entre Esquerra Barcelona i Barcelona en Comú que ha provocat el rebuig de l’equip d’Alfred Bosch a la proposta d’entrar a un govern amb Colau i els socialistes ja és ‘vox populi’. Tant, que les dues formacions s’han enganxat a Twitter precisament per la possibilitat d’un govern de coalició que impulsi el canvi. La divergència màxima ha estat què entén cada partit per ‘canvi’. 

Silenci sepulcral a les xarxes socials de Barcelona en Comú i els seus membres després de l’accidentada reunió entre el govern de la ciutat comtal, amb presència d’Ada Colau, i els veïns dels barris per on passa la Ronda de Dalt. El motiu era la presentació del pla per cobrir part del recorregut de l’artèria viària del nord de la ciutat, a càrrec de l’alcaldessa. Una hora abans, ella mateixa s’havia reunit amb representants de les associacions de veïns, que van sortir-ne decebuts i van marxar tots de la sala just abans que ella comencés a parlar en la reunió oberta en senyal de protesta. Després de la trobada, ni rastre als comptes de Twitter de membres de BeC del seu resultat.  

Carles Puigdemont ja és a Londres, on ha coincidit amb Alex Salmond, que l’ha rebut amb Catalunya al cor. Literalment. L’exprimer ministre escocès ha celebrat la visita del líder català amb un pin a la solapa de l’americana on es veien dues banderes: la d’Escòcia i l’estelada. Un missatge de complicitat que deixa clar el seu suport al procés català, per bé que encara recomana buscar el diàleg amb l’Estat abans d’optar per la via unilateral. Els dos dirigents s’han conjurat per afirmar durant un acte a la capital britànica que veuran com els dos països esdevenen independents. Puigdemont, però, no s’ha conformat amb una trobada amb Salmond en la seva visita a Londres per internacionalitzar el procés. 

El secretari de Migracions de la Generalitat s’ha volgut mullar i ha rebatut amb contundència Ignacio Cembrero, el periodista d’El Mundo que acusava la Fundació Nous Catalans d’atraure musulmans a l’independentisme i que també afirmava que a Catalunya hi ha “guetos”. Oriol Amorós (ERC) l’ha acusat de “desinformació”, de ser “contradictori”, d’“imprecisions” i sobretot de falsedat a l’hora d’assegurar la presència de guetos. 

Guifré Jordan @enGuifre - La visió dels corresponsals estrangers sobre el procés és clau perquè els mitjans de comunicació internacionals i, de rebot, en bona part dirigents polítics i ciutadans, conformin la seva visió del conflicte entre Catalunya i Espanya. Pel sol fet de ser un Estat, Madrid sol guanyar la batalla, però això podria canviar en el futur si la Generalitat i els catalans apliquen les receptes per atraure els corresponsals de Krystyna Schreiber, una traductora, autora i periodista alemanya, que viu a Catalunya fa més de deu anys i que en fa quatre que estudia la internacionalització del procés. Experta en l’estudi de la visió de la premsa internacional sobre el Principat, ha publicat el llibre d’entrevistes ‘Què en penses, Europa’ i ara en una entrevista a directe!cat, revela alguna de les claus per atraure corresponsals.

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya, el CAC, ha publicat un informe corresponent al minutatge de paraula entre els actors polítics més rellevants de l’estat a diversos mitjans públics i privats de Catalunya durant el mes de febrer, en plenes negociacions a Espanya i tot just a l’arrencada del nou govern a Catalunya entre Junts pel Sí i la CUP.

El pacte a la valenciana que predica el socialista Ximo Puig per concórrer tots plegats al Senat rep l’ona expansiva del “No, gracias” de Pedro Sánchez. Aquest fet ha deixat en els llimbs les converses que mantenia el president socialista del País Valencià per conformar una aliança entre el PSPV, Compromís, Podemos i IU al Senat.

L’Hotel Històric de Girona, el que queda més a prop de la Catedral de Girona, descontent amb la marxa enrere que ha fet el consistori municipal tornant a permetre que sonessin les campanes de la Catedral de Girona durant la nit, ha portat el cas als tribunals mentre els veïns del Barri Vell de la capital de Gironès s’han organitzat en defensa del patrimoni de la ciutat.