L’exdirector de l’'ABC' i analista unionista, José Antonio Zarzalejos, en un article a 'El Confidencial' dóna per fet el fracàs de l’independentisme després del 27-S i, malgrat no encerta a assegurar si hi hauran eleccions el març o Mas serà investit president, assegura que com ha passat en altres episodis històrics, Cataluña, després dels deliris “secessionistes i insurreccionals”, sembla voler tornar al sentit comú i la sensatesa i de passada, a passejar per la frustració. I tot això ho atribueix a “l’absoluta impotència” de l’ànima col·lectiva del “separatisme” català. 

Albert Rivera i José Manuel García-Margallo no han pogut amagar l’enveja que els envaeix el cos quan senten que els francesos canten La Marsellesa de manera espontània aquests dies, com per exemple a la sortida dels espectadors evacuats del partit de futbol França-Alemanya divendres passat. Els dos polítics han barrejat així terrorisme amb independentisme de manera matussera i han posat en dubte de manera implícita que els catalans mostressin tan suport a qualsevol atemptat a l’Estat. 

Guifré Jordan @enGuifre. - L’independentisme català s’aguanta la respiració de nou en les últimes setmanes a causa de la negociació per la investidura que està desprenent espurnes entre CDC i la CUP. La gent es comença a desesperar, el pessimisme sense fer soroll comença a envair les ments dels sobiranistes. Unes ments que, de moment, no demostren tenir memòria perquè la seqüència d’esdeveniments i de sensacions de la ciutadania s’estan repetint de manera mimètica. I l’any passat les negociacions van arribar a bon port. Per què aquest any no hauria d’acabar igual? Repassem els paral·lelismes entre les converses de la tardor de 2014 per arribar a unes eleccions plebiscitàries i les d’aquest any per investir president. 

Florentino Pérez prepara un segon ‘pelotazo’ després dels 1.350 milions d’euros que va cobrar com a indemnització pel tancament de la planta de gas Castor. La constructora del president del Reial Madrid ha exigit cobrar una altra compensació econòmica de 500 milions d’euros als estats espanyol i francès per un negoci fallit, dels quals ACS abonaria la meitat perquè ‘només’ participa en el 50% l’empresa fracassada. A més, Florentino té totes les de cobrar, ja que va fer signar a les administracions implicades una clàusula similar a la de Castor.