Guifré Jordan @enGuifre. - Aprofitant que la CUP està en boca de tothom i que la setmana passada en plena campanya electoral el cupaire més emblemàtic, David Fernàndez, feia anys, és de justícia recollir alguns dels ‘zasca’ més memorables que ha registrat en els tres anys que ha estat diputat al Parlament de Catalunya. Una llista incompleta, així que demanem als lectors que ens ajudin a ampliar-la fent-nos-ho saber per Facebook, Twitter o als comentaris que acompanyen la peça.

Josep Antoni Duran i Lleida no ha encaixat bé els resultats electorals que han deixat Unió fora del Parlament i ha expressat diversos pretextos per justificar el poc suport rebut el 27-S. Per exemple, “actituds escandaloses de mitjans de comunicació que han alterat o tapat la veu d'Unió” o bé “el pronòstic de la primera enquesta del CIS”, que en no donar-los ni un escó, “va pesar com una llosa al llarg de tota la campanya”. Ara bé, no ha explicat com pagarà el deute de 20 milions d'euros del seu partit sense representació.

El diari ABC ha aconseguit alinear tots els astres per barrejar en una mateixa portada Artur Mas, Junts pel Sí, CUP, “esquerra radical”, Ibarretxe, Otegi i ETA. El rotatiu ‘ultra’ continua amb la voluntat d’intoxicació per criminalitzar l’independentisme intentant barrejar de manera matussera l’independentisme català amb ETA. “Otegi vol que la CUP possibiliti a Mas ser president”, ha titulat, tot descrivint el líder abertzale com a “pres per pertinença a ETA”. La foto que acompanya el text, que ocupa tota la portada, és la de la reunió dels diputats de Junts pel Sí al Parlament ahir.

La CUP de moment no canvia de discurs i continua rebutjant amb contundència Artur Mas com a president de Catalunya. Ara bé, en una entrevista a RAC1, la número 2 de la formació, Anna Gabriel, ha dit que “la presidència no serà un escull” si tenen la garantia que el nou govern executarà les principals propostes programàtiques cupaires.

Iniciativa ja ha anunciat que avança l’assemblea del partit al febrer de l’any vinent per intentar redreçar l’estratègia política del partit després dels mals resultats del 27-S. Ara bé, ningú ha explicat encara com tenen pensat redreçar els comptes de la formació. Segons l’informe del Tribunal de Cuentas més actualitzat, corresponent al 2013 i publicat aquest estiu, els ecosocialistes deuen 13 milions d’euros (12,5 als bancs). La situació d’Unió encara és més alarmant, ja que deu uns 20 milions i no tindrà cap subvenció del Parlament perquè no ha aconseguit representació. 

Jorge Dezcallar era el cap del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) aquell 11 de març de 2004. Deu anys després, deixa per escrit les raons que el van fer dimitir després d’aquells fets. Segons explica a El País, la desclassificació de dues notes va causar un “profund malestar” i va posar el CNI en una “situació límit”. I tot això no per interès en conèixer la veritat, “sinó per salvar la imatge personal d’un president”.

Ja bufen vents independentistes al Parlament de Catalunya. Els 62 diputats de Junts pel Sí han desembarcat per primera vegada a la cambra catalana en una primera sessió de treball per preparar la nova legislatura. La victòria independentista a les urnes comença a ser una realitat i s’han de prendre les primeres decisions: qui optarà a la presidència del Parlament i també de la Generalitat. 

Joan Herrera ha deixat clar que Catalunya Sí que es Pot no es pot incloure dins el caràcter plebiscitari del 27S. El coordinador nacional d’Iniciativa ha recordat que la seva proposta en quedava fora: “Vam intentar sortejar la lògica plebiscitària, però la majoria de gent va anar a votar amb aquesta lògica”. Així, queda clar que en els càlculs per saber el resultat del referèndum ‘de facto’ la candidatura de Lluís Rabell no s’hauria de comptar.