Les tèbies paraules de David Cameron, Angela Merkel i Barack Obama que l’Estat espanyol donen com a exemple de la impossibilitat d’una Catalunya independent no han d’espantar ningú de cara al 27-S. Si repassem les hemeroteques, la història demostra que els països se solen pronunciar a favor de l’status quo per intentar mantenir una estabilitat, però després sempre s'accepta la democràcia. El cas de Montenegro és paradigmàtic, com ho és el cas de les repúbliques bàltiques.

Mollet del Vallès (ACN).- El secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, s'ha reivindicat com a garant del dret a decidir davant de C's. "No vull que Catalunya se'n vagi d'Espanya, sóc demòcrata i no tinc por a la democràcia", ha dit. Ha reclamat a Artur Mas que no es faci "el sord" davant de la proposta de referèndum. "Un diu que sóc Aznar i l'altre que sóc independentista: però vostès es pensen que la gent és idiota?", ha etzibat en defensar que la gent del "cinturó morat" sabrà reconèixer els amics. 

Heffer narra la inquietud catalana de portar el país cap a una Declaració Unilateral d’Independència, però assegura no tem que Espanya pugui treure els tancs, perquè considera que aquests temps ja han passat. Espanya, a més, és un Estat membre de la Unió Europea, i ningú no entendria aquesta reacció. A més, Heffer defensa que els estats que en la història recent s’han separat de la URSS podrien donar suport a la independència de Catalunya, conscients de la importància d’aconseguir la força d’un Estat”.

Junts pel Sí torna a demostrar que es pren de manera seriosa el repte que planteja de construir un nou país amb cohesió social. La llista independentista ha editat un díptic en setze idiomes, que repartiran als barris amb més immigració, per explicar els arguments per la independència a les comunitats de catalans amb orígens de fora de l’Estat. A més, i en vigílies del final de la campanya celebraran un sopar amb responsables d’algunes associacions d’immigrants com Sí amb Nosaltres. Amb tot, alguns sectors de l’espanyolisme es mostren irritats per la voluntat d’integració, com és el cas d’El Español, el bloc-diari de Pedro J Ramírez. 

El passat diumenge, una de les periodistes estrella de l’establishment espanyol, Ana Pastor, va estar-se més d’un quart d’hora preguntant al president Mas perquè en aquestes eleccions es comptarien escons i no vots. El president li va respondre de forma ben argumentada de totes les maneres possibles, però la periodista seguia insistint en la recerca del titular fàcil: “Bueno, ya veo que usted no quiere contar votos, solo escaños”, deia al final a tall de conclusió, com si el president no li hagués donat cap argument.

Que Lluís Franco Rabell i l’invent de Catalunya Sí que es Pot no tira, és una obvietat. És per això que Pablo Iglesias o Íñigo Errejón no han vingut a fer un acte de suport puntual a la confluència d’esquerres. De fet, els han vingut a fer la campanya. De fet, és un joc d’interessos mutu: a Podemos li interessa venir a rascar vots del PSC, i a ICV els interessa tenir un ganxo mediàtic per treure el cap en campanya, ja que no han estat capaços de trobar una altra Ada Colau com a candidat a la Generalitat.
 

El dirigent històric abertzale Pernando Barrena ha alertat Catalunya que es prepari perquè l’Estat espanyol “és capaç de qualsevol cosa” durant la campanya electoral del 27-S i després de les eleccions. “Utilitzen mitjans de coacció contra la voluntat dels pobles i les persones per imposar uns esquemes no desitjats”, ha afirmat en una entrevista al directe!cat. Amb tot, afirma que “no hi ha cap mesura coercitiva que pugui parar la voluntat d’un poble per decidir el seu futur”.

Un exvicepresident del Tribunal Constitucional insinua que la solució “inevitable” en cas que Catalunya proclami la independència unilateral seria empresonar Artur Mas i la resta del govern del país. És una reflexió que es desprèn de les seves paraules a una entrevista a Ràdio Euskadi: “Amb una DUI tot acabaria com el 1934 amb la suspensió de l’autonomia catalana”. La proclamació de l’Estat català el 1934 va portar a l’empresonament de Lluís Companys i tot el seu govern, a banda de la fi temporal de l’autonomia de Catalunya. 

La politització dels sistema judicial espanyol és evident, com ho és la utilització del diari La Razón per part del govern del Partit Popular. Avui però La Razón ha fet un pas més i adverteix veladament els empresaris catalans que si no es porten bé tindran problemes amb la justícia que controla. Sembla que contra la independència de Catalunya tot s’hi val, i La Razón avui ha obert portada avançant la decisió d’un jutge, un gran exemple de la qualitat democràtica espanyola.

El dos 2 des setembre passat la directora general de Relacions Exteriors de la Generalitat, Francesca Guardiola, va comparèixer a la comissió de Relacions Exteriors i Assumptes Internacionals convidada pel senat de Paraguai per explicar la situació política de Catalunya. Segons publica Marta Lasalas al blog d' El Nacional, les pressions de la diplomàcia espanyola per fer descarrilar aquesta compareixença haurien traspassat tots el límits ja que l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional hauria ofert a diputats disposats a avortar la compareixença de Guardiola fins a 150.000 euros per a finançar un projecte de la seva elecció.

L’Estat està preparant un informe per enfonsar Artur Mas i Junts pel Sí, segons anuncien opinadors com Pepe Antich o avui mateix la candidata de Junts Pel Sí, Carme Forcadell, en un entrevista a La Xarxa. Una amenaça que de moment no ha fet massa por a l’independentisme, sinó que ha provocat l’efecte contrari. La xarxa Twitter bull d’acudits sobre la suposada bomba espanyola amb el hashtag #PorraDossierMas.