Artur Mas s'ha demaant al principi del seu discurs si algú es sorprèn de per què hem arribat fins aquí? L’encaix amb Espanya solament és possible si Catalunya renuncia al seu projecte col·lectiu. Si volem ser un objecte l’encaix perseguit durant més de 100 anys no és possible. El país està fatigat de la relació amb l’estat espanyol.
Segons Mas la via catalana és el principal motor de canvi del nostre país, i diu ser conscient que representa un poble sencer, i assegura que “les minories no poden obstaculitzar el camí que la majoria ha decidit emprendre”, però alerta que les “majories han de recórrer el seu camí de manera que les minories no se sentin excloses”. Mas ha afirmat que després d’un recorregut de tres segles la única solució és votar i que les urnes no són el problema com alguns ens volen fer creure.
Per cloure el seu discurs el president ha citat el poema d’Espriu “M’han demanat que parli de la meva Europa”. El poema parla d'una unitat "superior": Europa. “Jo sóc d'una petita terra sense rius de debò, sovint ...” ha començat fins a cloure: "Que no sigui decebuda la nostra esperança, i que no sigui escarnida la nostra confiança", ha acabat.
Llegir-ne més