La Comissió de Defensa del Congrés ha rebutjat la "destitució immediata" de la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna per l'homenatge a la División Azul l'11 de maig del 2013 que reclamava ERC. El republicà Joan Tardà ha alertat del problema de l’existència i increment de les formacions feixistes i nazis i ha advertit que tots els demòcrates haurien d’estar molt preocupats per aquesta situació, seguidament ha assenyalat que l’actitud de Llanos de Luna és una falta greu i un "insult" a totes les víctimes del nazisme i del franquisme i per això han demanat la seva destitució, que demani perdó a les víctimes, i el compromís del govern que això no tornarà a passar. Tardà també ha demanat a través d’una autoesmena l'aplicació del Codi Penal sobre els partits polítics de caire feixistes com els que van assaltar la delegació del Govern a Madrid. 

L'Ajuntament d'Agramunt s'ha vist obligat a acatar la sentència del jutjat de Lleida que l'obliga a posar la bandera espanyola en un lloc visible de la façana del consistori. Davant el requeriment de la subdelegació del govern espanyol de complir la llei de banderes, aquest ajuntament de l'Urgell va adoptar la mesura de penjar la bandera espanyola juntament amb les 27 dels estats de la Unió Europea (UE), la catalana i la mateixa europea, complint d'aquesta manera la llei de banderes reivindicada per la subdelegació del govern espanyol a Catalunya. Malgrat la mesura establerta per l'ajuntament d'Agramunt, la subdelegació va afirmar que tantes banderes al balcó impedien que l'espanyola es veiés correctament i finalment, han obligat a l'ajuntament a retirar-les.

L'ex-president d'Esquerra Republicana, Joan Puigcercós, obre un bloc al diari digital Huffington Post, i en el seu primer article assegura que només veu tres possibles escenaris després de la diada de Catalunya, i la gran cadena humana que ha arribat a trencar records mundials. El primer escenari es centraria en l'acord entre el govern català i espanyol, que permetria una consulta amb una triple opció o quelcom similar. La segona opció consistiria en un avenç electoral, unes eleccions plebiscitaris, per si l'estat espanyol no permet la consulta. Finalment, el tercer escenari possible seria que no passes res, que el govern intenti anar fent temps, i el poble català redueixi les seves reivindicacions. 

El ministre d'Educació i Cultura, José Ignacio Wert, no entén el significat de la vaga, i no veu que és tot el conjunt de la comunitat educativa, inclosos alumnes i pares els que estan en contra del decret TIL. Sembla ser que Wert no és conscient de la naturalesa de la vaga d'ensenyament, i ha arribat a acusar els promotors de la vaga que s'està fent de forma indefinida a les Illes de convertir en "ostatges" als "nens balears". El ministre Wert ha admès, durant la sessió de control del Congrés, que no té res a dir sobre la protesta "en la mesura en què es realitzi de forma legal" però ha assegurat que aquesta vaga "no té més que un contingut estrictament polític" i l'ha qualificat de "totalment irresponsable". Sembla ser que el ministre no sap que m´s del 90% dels docents de les illes són partícips de la vaga, i ha assegurat que aquesta ha estat convocada només per "alguns sindicats" i "alguns partits".

La vaga de docents de les Illes Balears no només està afectant a les illes, sinó que les mostres de suport han arribat d'arreu dels Països Catalans i ara també rep el suport de diversos eurodiputats que traslladen la polèmica del nou decret TIL a la Comissió Europea. Aquest matí, un grup d'eurodiputats balears, catalans i bascos han denunciar a la Comissió Europea la política lingüística del president de les Illes, José Ramón Bauzà i el seu decret de Tractament Integral de les Llengües (TIL) causant de la vaga indefinida dels docents de les Illes Balears. Així doncs, els parlamentaris Raül Romeva (ICV), Ramon Tremosa i Salvador Sedó (CiU), Maria Badia i Raimon Obiols (PSC), Izaskun Bilbao (PNV), Teresa Riera (PSIB-PSOE) i Iñaki Irazabalbeitia (Aralar, en representació d'ERC) han enviat una carta conjunta a l'eurocomissària d'Educació, Cultura i Multilingüisme, Androulla Vassiliou per “denunciar la situació del català a les Illes”.

El president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, ha assegurat aquest matí en una entrevista a Catalunya ràdio que no hi ha cap directiva europea que prevegi l'exclusió d'un territori pel fet d'exercir els seus drets democràtics, com el de votar sobre el seu futur en una consulta i aconseguir la independència. Així doncs, el president d'ERC ha refutat les declaracions del president de la Comissió Europea respecte l'exclusió de Catalunya de la UE si aquesta esdevingués un estat independent. Junqueras ha assegurat que “ la Unió Europea és un club d'estats demòcrates, per tant, és inimaginable que facin fora algú d'un lloc per fer servir les regles que aquell lloc està obligat a complir. Així doncs, com que no hi ha ni cap directiva, ni cap article, ni cap llei que prevegi l'exclusió d'un territori pel fet d'exercir un dret democràtic, doncs nosaltres estem convençuts que això no passarà."

El primer secretari del PSC, Pere Navarro, es suma al debat independentista i avui demana que les forces polítiques catalanes defensores de la consulta deixin de mentir a la ciutadania catalana, “diguin la veritat” i admetin que Catalunya no estaria dins de la Unió Europea quan s'independitzés. Pere Navarro ha acusat al president de la Generalitat, Artur Mas, d'estar manipulat per la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, i ha assegurat que “Mas no només està en mans d'Oriol Junqueras, sinó de Carme Forcadell, que és qui a través dels mitjans li dóna ordres sobre què cal fer". Ara bé, el líder dels socialistes catalans no entén que les forces polítiques catalanes no estan mentint al poble, sinó que estan al seu servei, i treballen per aconseguir el que la ciutadania catalana demana, i que s'ha demostrat amb la Via Catalana, una consulta per la independència de Catalunya.

Iniciativa per Catalunya Verds insisteixen en que l'intercanvi de cartes entre Artur Mas i Mariano Rajoy no és un símbol de l'inici de diàleg entre l'estat espanyol i Catalunya per poder realitzar la consulta per la independència del poble català. Així doncs, els ecologistes consideren que cal portar la proposta de celebració de consulta al Congrés dels Diputats, per tal de poder evidenciar el “no polític” de l'estat espanyol. En aquesta línia, Dolors Camats, portaveu del grup parlamentari, s'ha mostrat partidària d'utilitzar una de les vies legals que requereixen un posicionament explicit de l'estat, per poder constatar si l'estat espanyol té la voluntat política necessària per satisfer les demanades de la ciutadania catalana.