El portaveu parlamentari d'ERC, Joan Ridao, ha assegurat aquest dijous que 'no hi ha cap contradicció' en la informació facilitada pel conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, perquè 'ha estat a mesura que la instrucció judicial ha avançat' que 'un dels testimonis protegits ha declarat que hi havia un risc d'atemptat imminent'. Ridao ha assegurat que 'tant els serveis d'intel·ligència internacional com el Ministeri de l'Interior van informar al Departament d'Interior i als Mossos d'Esquadra que hi havia una cèl·lula islamista radical amb una certa capacitat operativa, i prou'. A més, davant de les crítiques a Saura, Ridao ha dit que 'la majoria dels que es queixen ara' són 'els primers que van acceptar la retallada de l'Estatut del 30 de setembre', que plantejava que els Mossos 'esdevinguessin una veritable policia' amb 'competències, en coordinació amb l'estat, en matèria de lluita antiterrorista i crim organitzat'. Llegir-ne més

El Parlament de Catalunya va acollir ahir a la tarda un acte amb motiu del Dia Internacional de la Commemoració de les Víctimes de l'Holocaust, que va presidir el president de la càmera catalana, Ernest benach, i en el qual van participar-hi representants de diversos col•lectius víctimes del nazisme. La càmera catalana va avançar uns dies la commemoració, que es realitza cada 27 de gener, per a recordar el dia de 1945 en el qual l'exèrcit soviètic va alliberar el camp d'extermini de Auschwitz (Polònia). Llegir-ne més

El Ple del Parlament ha aprovat aquest dimecres una moció, signada conjuntament pels grups que donen suport al Govern i per CiU, que insta la Generalitat a fer les 'gestions necessàries' davant del govern espanyol i del valencià per 'garantir' les emissions de TV3 al País Valencià. La moció també mostra suport als professionals de la CCMA. La moció s'ha aprovat el mateix dia que la cambra catalana ha donat llum verda als dotze membres del Consell de Govern de la nova Corporació i n'ha designat Albert Sàez com a president. La moció és subsegüent a una interpel·lació que va presentar CiU al conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, en el context de les declaracions pronunciades pel diputat del PSC Joan Ferran en el sentit que calia 'arrencar la crosta nacionalista' dels mitjans públics de Catalunya. Llegir-ne més

El Ple del Parlament ha aprovat aquest dimecres la designació d'Albert Saèz com a president del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), amb 110 vots a favor, tres en contra i onze abstencions. Així, ha estat per una majoria de més de dos terços, el mínim que requeria la llei. De fet, Sàez arribava al Ple sabent que tenia els vots favorables dels socis del Govern i de CiU. Juntament amb Sàez, també s'han designat els altres onze membres del Consell de Govern, que ho han de ser durant sis anys, segons la nova llei. El nou president de la CCMA ha dit confiar que, amb la 'manera de treballar' de 'consens' i 'responsabilitat', es podrà 'vèncer' en un 'termini raonable' els posicionaments 'una mica crítics' que hi ha hagut en relació amb el nou consell. Llegir-ne més

El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha dit que els alumnes han d'arribar el nivell de Batxillerat amb la llengua 'apresa i dominada'. Una declaració que respon a les crítiques que ha rebut durant els darrers dies el projecte de decret d'ordenació dels ensenyaments de Batxillerat, respecte a la reducció de dues hores de la classe de llengua i literatura catalana (1er i 2n de Batxillerat). Un decret que la conselleria ha presentat oficialment aquest dimecres i que va encaminat a potenciar les assignatures d'especialitat que l'alumne ha escollit amb l'objectiu de millorar la formació per a la universitat i la Formació Professional (FP). Catalunya és de les comunitats que dedica menys hores setmanals a les dues llengües pròpies en el primer i segon cicle de Batxillerat, amb un total de vuit hores (4 català i castellà, respectivament). Les Illes Balears, el país valencià; Galícia i Euskadi hi dediquen un total de 12 hores setmanals. Sobre això, Maragall ha dit que aquestes comunitats encara no han aplicat encara la Llei orgànica d'Educació (LOE), a excepció de les Illes Balears. Llegir-ne més

Convergència i Unió (CiU) ha rebut aquest dimecres formalment el document de bases per a una Llei de Consultes Populars per via de Referèndum elaborada pel Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES). Ha estat en el marc d'una reunió que han mantingut al Parlament els representants del CES, Alfons López Tena, Hèctor López Bofill i Roger Albinyana, amb el president de CiU, Artur Mas, el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, i el secretari general d'UDC, Josep Maria Pelegrí. Puig ha assegurat que la federació nacionalista vol que la llei de consultes populars s'aprovi durant aquest període de sessions, que s'acaba al juliol, i que CiU està 'bàsicament d'acord' amb la proposta del Cercle d'Estudis Sobiranistes. Llegir-ne més

ERC espera que el Govern de la Generalitat tingui 'molt en compte' el document de bases per una Llei de Consultes Populars per via de Referèndum del Centres d'Estudis Sobiranistes (CES) quan hagi de fer la seva llei. Aquets dimecres, els representants del CES Alfons López Tena, Hèctor López Bofill i Roger Albinyana s'han reunit amb el president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el portaveu parlamentari i candidat a les generals, Joan Ridao. A la tarda presentaran el document formalment al conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós. ERC rep la iniciativa amb 'simpatia'. Després de reunir-se amb el CES, el portaveu parlamentari d'ERC ha 'aplaudit' les posicions del CES 'després d'anys de molta solitud defensant tesis sobiranistes'. Així, Ridao creu que es tracta d'una proposta 'no només ben fonamentada jurídicament', sinó també 'molt solvent'. Llegir-ne més

La Sala del Contenció Administratiu de l'Audiència Nacional espanyola ha decidit aquest dimecres no suspendre les obres del TGV pel centre de Barcelona, tal com demanava el Patronat de la Sagrada Família, però sí ordenar a les administracions que l'informin del desenvolupament del projecte per adoptar, si és necessari, alguna actuació en el futur. Fonts de l'Audiència han explicat que la Sala ha pres aquesta decisió perquè considera que és una obra d'interès general que, de moment, tan sols es troba en fase d'estudi informatiu, i per tant ara per ara no pot causar un dany irreparable. Es tracta, apunten aquestes fonts, de l'aplicació de la seva pròpia doctrina, i en cap cas es descarta que l'Audiència pugui reconsiderar la seva decisió quan es posi en marxa el projecte constructiu. Llegir-ne més

El numero 2 de la llista d'unió de les esquerres a les eleccions municipals de Perpinyà, François Coll, ha decidit renunciar a la candidatura després de les revelacions fetes per un setmanari de la Catalunya Nord, 'Le Petit Journal', i represes per diversos mitjans de comunicació, sobre les seves relacions amb els àmbits monarquistes francesos i franquistes a l'Estat espanyol. El nom i la fotografia de François Coll, de 31 any, nascut a Perpinyà i llicenciat en Ciències polítiques per la Universitat de Madrid, apareix en diverses pagines web de grupuscles franquistes i era conegut en els àmbits catòlics integristes de la Catalunya Nord. Llegir-ne més

El president de CiU, Artur Mas, ha apostat aquest dimarts perquè la federació nacionalista pugui 'dirigir' la política econòmica de l'estat si és decisiva després de les eleccions generals del 9 de març, tot defensant la 'imatge de confiança' que pot donar la federació nacionalista davant de la 'frivolitat' del PSOE i el 'partidisme' del PP en aquesta matèria. Mas ha apostat perquè CiU pugui tenir un 'pes', des de la seva 'influència', en la 'conducció' de la política econòmica de l'estat. El líder de CiU ho ha dit a Estònia, on aquest dimarts tanca el seu viatge que també l'ha portat a Finlàndia. A Tallin, la capital d'Estònia, Mas ha conegut els avenços tecnològics del país, pioner en vot electrònic i que vol implantar el vot per telèfon mòbil l'any 2009. Llegir-ne més

El Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) ha presentat aquest dimarts a la tarda un document de bases per a la Llei de Consultes Populars per via de Referèndum, la qual està prevista a l'Estatut de Catalunya i pendent de redacció i, per tant, del procés parlamentari per la seva aprovació. Els punts principals de les bases, que el CES entregarà dimecres als líders dels dos partits amb aspiracions sobiranistes, Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC) i a Artur Mas (CiU), i també al conseller competent, Joan Puigcercós (Governació i Administracions Públiques), inclouen que es plantegin referèndums per iniciativa popular, del Parlament o del Consell de Govern; que la seva celebració coincideixi amb la data de comicis electorals per així motivar la participació en les dues direccions –eleccions i referèndum-, i deixa oberta la possibilitat que el resultat del referèndum sigui decisori o consultiu. Els impulsors del CES l'han descrit com una eina d''aprofundiment de la democràcia'. Llegir-ne més

El cap de llista d'ERC a les eleccions al Congrés dels Diputats, Joan Ridao, s'ha reunit aquest dimarts amb el president del Foment del Treball, Joan Rossell, en una trobada on s'ha parlat 'de dos objectius importants de cara al futur immediat de Catalunya' segons el líder republicà. Ridao ha destacat que en la reunió han parlat sobre un nou model de finançament, que 'hem convingut que ha d'anar cap al concert econòmic' a mig i llarg termini, mentre que primer s'ha de 'reduir el dèficit fiscal un terç com a mínim'. En aquesta trobada també s'ha parlat sobre una visió de les infraestructures que passen per dos aspectes 'on també hem coincidit' segons Ridao, com 'augmentar les inversions de l'estat espanyol a Catalunya i gestionar-les des de la immediació', i potenciar les infraestructures d'un eix mediterrani. Llegir-ne més

El Govern ha acordat aquest dimarts plantejar un conflicte positiu de competència al govern estatal per demanar el reconeixement de la competència per avaluar els plans d'estudis de les universitats, a efectes del reconeixement de l'oficialitat dels títols, reconeguda a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Segons el Govern, l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), la primera agència de qualitat que es va crear a l'estat espanyol, ha de ser la responsable de les competències per avaluar els plans d'estudis. A més, l'Executiu remarca que considera 'essencial' que des de Catalunya es pugui liderar el procés d'adaptació dels ensenyaments universitaris a l'Espai Europeu d'Educació Superior. Llegir-ne més

La CUP de Mataró ha calculat que l'increment de preu de la finca on s'ubica l'antiga fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt ha estat del 8.000% en els darrers 25 anys. Durant aquest temps, la propietat ha estat en mans de l'empresa Naves Biada, de la qual en són socis els oncles materns del regidor d'Urbanisme, Ramon Bassas. Segons la CUP, la finca de Can Fàbregas la van comprar l'any 1982 per 33 milions de les antigues pessetes i la van vendre el passat mes d'abril per 16,5 milions d'euros, uns 2.700 milions de pessetes. Per aquelles dates, l'Ajuntament de Mataró, a través de l'empresa pública d'urbanisme (PUMSA), ja havia adjudicat al Corte Inglés la construcció d'un centre comercial en aquests terrenys. Llegir-ne més

Infraestructures ferroviàries per valor de 20 milions d'euros, viàries que sumen 822 milions, aeroportuàries de 222 milions i portuàries de 130 milions d'euros podrien ser finançades amb el 6% del dèficit fiscal de Catalunya en un sol any. Aquesta és una de les principals conclusions de la conferència pronunciada aquest dimarts pel conseller de Governació, Joan Puigcercós. Puigcercós ha tancat a la Cambra de Comerç de Tarragona un cicle de xerrades encaminades a explicar als agents socials i econòmics del país les necessitats que té Catalunya 'per funcionar', que passen per un canvi del model de finançament. Puigcercós ha explicat que el creixement que ha tingut Catalunya i les aportacions que fa a l'Estat no es corresponen amb el que es rep de l'administració espanyola i ha incidit en l''espoli fiscal', que calcula en uns 19.000 milions d'euros, que s'imposa a Catalunya des de Madrid en comparació amb d'altres comunitats autònomes menys productives. Llegir-ne més