Guifré Jordan @enGuifre - Avui fa 80 anys que columnes de militars sortien de casernes d’arreu de l’Estat espanyol per rebel·lar-se contra el govern republicà legítim del moment. I poc s’imaginaven els generals Mola, Franco i Sanjurjo quan planejaven un cop d’Estat militar pel juliol de 1936 que el seu gest encara tindria un impacte directe en la societat espanyola de vuit dècades després. La separació de poders, qüestionada de manera permanent, les pràctiques subterrànies per enfonsar rivals polítics cuinades al ministeri de l’Interior o les dificultats perquè les formacions polítiques espanyoles arribin a un acord de govern donen pistes de fins a quin punt l’Espanya nascuda aquell 18 de juliol encara arriba als nostres dies. 

Xavier Domènech ha intentat atacar Carles Puigdemont i embrutar-lo de corrupció amb un argument que cada vegada és més forçat: el pujolisme. En una entrevista al programa Al Rojo Vivo de La Sexta, el líder d’En Comú Podem ha afirmat que a Catalunya “tenim un govern presidit per un hereu d’aquell partit governat per Jordi Pujol”. Un argument que des de molts sectors a Catalunya i a l’Estat s’ha fet servir per desprestigiar Artur Mas, però que ara amb Puigdemont té menys credibilitat, tenint en compte que quan l’actual president va començar a ser diputat al Parlament el 2006, Pujol ja feia tres anys que havia abandonat la presidència del país. 

José Luis Rodríguez Zapatero ha sorprès aquest matí a l’hora de valorar l’atemptat de Niça. En una entrevista a la Cadena COPE i preguntat per quina pot ser la solució per acabar amb el jihadisme, ha barrejat el fanatisme islamista amb ETA i Bildu. Una combinació de dues realitats dispars que no és novetat en els discursos d’alguns dirigents polítics espanyols, però que el dia després d’un atemptat que ha deixat 84 morts ha xocat per exemple el conductor del programa El Món a RAC1, Jordi Basté, i un dels seus col·laboradors, Tian Riba. 

L’atemptat terrorista d’aquesta nit a Niça, en què un camió ha fet 84 morts i un centenar de ferits, ha provocat que el conseller d’Interior de la Generalitat, Jordi Jané, es mostri més ferm que mai per demanar que l’Estat espanyol compti amb els Mossos d’Esquadra. En una entrevista a RAC1, Jané ha dit que la “col·laboració” entre cossos policials és clau per a vèncer l’amenaça. En aquest sentit, ha recordat que ha exigit repetidament al departament del seu homòleg espanyol, Jorge Fernández Díaz, que la policia catalana sigui al gabinet antiterrorista de l’Estat i com a mínim aquest matí hi serà. 

El Tribunal Constitucional encara té capacitat de sorprendre de manera negativa. Segons ha destapat el diari Expansión, el mes de maig va emetre una sentència renyant un jutjat de Madrid per haver-se endarrerit 15 mesos a resoldre un cas després de la queixa d’un ciutadà. Si bé l’Alt Tribunal no té fama de puntual, el més grotesc de l’episodi és que el ciutadà va recórrer al TC per la demora de l’altre jutjat... Fa quatre anys. I no és fins ara que el grup de dotze jutges més conegut de l’Estat li ha donat la raó i acusa l’altra institució judicial de no tenir cap motiu raonable pel retard. Una lliçó de moralitat d’algú amb dubtosa legitimitat per a fer-ho. 

Oriol Junqueras i Enric Millo s’han enganxat aquest matí al Parlament al voltant de la decisió del Tribunal Constitucional de refusar bona part de les estructures d’estat que la cambra catalana i el Govern estan construint. El popular l’ha instat a aturar-les i li ha etzibat: “Estem davant d’una estafa majúscula que avantposa una ideologia passada”. A més, l’ha acusat de “retorçar l’estat de dret”, de “pervertir la democràcia i de “tirania”, unes acusacions que han fet crispar el vicepresident del govern català.