L'usuari de Twitter @dirtintoe ha publicat tot un seguit de piulades on explica que Ernest Urtasun hauria maquillat el passat familiar per no adequar-se al perfil òptim que hauria de tenir un militant ecosocialista i de l'esquerra de debò. Així doncs, mostra algunes entrevistes on Urtasun havia parlat del seu pare que tenia "una petita empresa" dient textualment que a casa seva "no som de la pela" i que el seu avi havia immigrat a Catalunya des de Navarra a la postguerra a la recerca d'oportunitats. Segons @dirtintoe no seria ben bé així.

El periodista estrella de la COPE, Carlos Herrera, ha aixecat en el seu editorial la bandera del contribuent indignat amb l’escàndol desfermat amb les filtracions dels papers de Panamà. El conductor d’‘Herrera en la COPE’ ha dit que “a Espanya amb Hisenda paguem els de sempre”, sense mencionar, però, cap dels seus escàndols. El més sonat són els 102.850 euros que va obtenir de la Diputació d’Almeria (PP) el desembre de 2012 per fer un programa que va fer a la seu de la mateixa administració pública quan era el protagonista dels matins d’Onda Cero. 

Verges se suma a la llista de municipis investigats per l'Audiència Nacional per donar suport a la desconnexió. L'alcalde, Ignasi Sabater (CUP), es reunirà amb l'oposició per consensuar una posició però aposta per la desobediència.

Mentre molts diaris espanyols intenten traure’s de sobre la pressió per la ingovernabilitat espanyola o els papers de Panamà, dient una vegada més que el procés català està acabat, com relatava aquest matí el directe!cat, la CUP segueix pujant els decibels de la picabaralla amb JxSí no sense algunes incoherències.

La setmana passada Pablo Iglesias proposava a Pedro Sánchez que aquesta setmana Xavier Domènech i Miquel Iceta es trobessin i busquessin una solució de consens per a Catalunya. O sigui, que 27 diputats (PSC+CSQEP) decideixin què li convé més a Catalunya passant per sobre dels resultats del 27S i de les quatre darreres diades.

Catalunya és la quarta regió europea en captació d’inversió el 2015. És una de les conclusions d’un informe de l’fDi Markets del ‘Financial Times’, el mateix institut que fa unes setmanes va dir que el Principat és el millor lloc del sud del continent on invertir-hi. Ho ha explicat el conseller d’Empresa, Jordi Baiget, durant una conferència a l’IESE. Entre els països que més aposten per Catalunya s’hi troben els Estats Units, un extrem que contradiu de manera rotunda la suposada fuga d’empreses nord-americanes que el president de la Cambra de Comerç dels d’EUA a l’Estat va anunciar el 2013 i que va aixecar tanta polseguera. 

El manifest del Grup Koiné ha causat la reacció furibunda d’alguns sectors que titllen el document de delirant, de tenir postulats nazis o de bogeria. Per exemple, Ciudadanos l’ha qualificat de “xenòfob”, el PP de “totalitari” i Catalunya Sí que es Pot –que inclou Podemos- parla de “disbarat”. Amb tot, fent una ullada al document que la Plataforma per la Llengua va elaborar en l’avantsala de les últimes eleccions al Congrés sobre el tractament del català en les propostes de reforma constitucional de les principals candidatures espanyoles, la hipocresia és evident. 

L’ABC torna a mostrar les seves qualitats creatives en una nova portada íntegrament centrada a ‘disparar’ contra el procés independentista, obviant la filtració a gran escala de dades sobre empreses fantasma ahir al vespre. El diari monàrquic obre amb el titular: “El desgovern sobiranista bloqueja la gestió a Catalunya”. El subtítol intenta ser més explicatiu: “La Generalitat refusa l’oferta de l’Estat per a crear 500 llocs fixos a Justícia”. La notícia, però, és el menys rellevant per l’ABC. 

ACN Barcelona .- Aquest diumenge al vespre han sortit a la llum els 'Papers de Panamà'. Es tracta de la filtració més gran d'empreses en paradisos fiscals. Una investigació que ha estat possible gràcies al Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació i al diari alemany 'Süddeutsche Zeitung'. Un equip de més de 370 periodistes d'un centenar de mitjans de comunicació de 76 països ha treballat durant un any per analitzar-los i treure a la llum la veritat sobre el secretisme que impera en la creació de societats en paradisos fiscals de tot el món. En total, han sortit a la llum onze milions de documents del bufet panameny de Mossack Fonseca, un dels cinc primers del món en la creació de societats 'offshore'.