Jorge Dezcallar era el cap del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) aquell 11 de març de 2004. Deu anys després, deixa per escrit les raons que el van fer dimitir després d’aquells fets. Segons explica a El País, la desclassificació de dues notes va causar un “profund malestar” i va posar el CNI en una “situació límit”. I tot això no per interès en conèixer la veritat, “sinó per salvar la imatge personal d’un president”.

Ja bufen vents independentistes al Parlament de Catalunya. Els 62 diputats de Junts pel Sí han desembarcat per primera vegada a la cambra catalana en una primera sessió de treball per preparar la nova legislatura. La victòria independentista a les urnes comença a ser una realitat i s’han de prendre les primeres decisions: qui optarà a la presidència del Parlament i també de la Generalitat. 

Joan Herrera ha deixat clar que Catalunya Sí que es Pot no es pot incloure dins el caràcter plebiscitari del 27S. El coordinador nacional d’Iniciativa ha recordat que la seva proposta en quedava fora: “Vam intentar sortejar la lògica plebiscitària, però la majoria de gent va anar a votar amb aquesta lògica”. Així, queda clar que en els càlculs per saber el resultat del referèndum ‘de facto’ la candidatura de Lluís Rabell no s’hauria de comptar. 

Totes les enquestes menys la que havia encarregat Unió Democràtica a El Periódic d’Andorra donaven una representació de zero escons als democristians. Els favors pendents a Duran van permetre a l’incombustible líder d’UDC trencar la formació i la federació per presentar-se en solitari als comicis, arriscant-se a perdre-ho tot allunyant-se de Mas i de la centralitat política del país.

Ho ha denunciat la Federació Internacional d’Entitats Catalanes. La proporció entre el Sí i el No en relació a l’exterior és molt més favorable a l’independentisme que el propi vot del principat.

David Fernàndez ha respòs de manera magistral les provocacions de l’espanyolisme ranci de l’expresident de la Comunitat de Madrid, Joaquín Leguina, que celebrava en una piulada a Twitter la possibilitat que la CUP “enterri” políticament a Artur Mas. El cupaire l’ha deixat en evidència amb l’ortografia, li ha recordat que a la CUP no creuen en Déu, li ha etzibat el qualificatiu “rescatabancs” i li ha dit que no li donaran cap alegria. I tot això, en 140 caràcters.