Dijous, 20 de gener de 2011 05:00 h
L'eròtica del poder
Com diuen els que ja mesuren els anys amb la cinta mètrica - el no parlar en primera persona és per no donar pistes sobre la meva edat - que ràpid passa el temps... Sembla que fos ahir quan encara estàvem immersos en plena campanya electoral per decidir qui governaria el nostre país en els propers anys i ja han passat quasi dos mesos, amb els seus dies i les seves nits.
I ara pensareu que potser la política és un tema massa recurrent per a una segona entrega de Terra Tremenda o que què hi té a veure amb l’objecte de la columna. Com en Juan Palomo - no cal que continuï la frase d’aquella coneguda marca de plats precuinats que té una gallinassa com a logotip - jo soleta em pregunto i em contesto: doncs perquè la política i el sexe tenen moltes coses en comú i perquè els darrers comicis catalans s’han desenvolupat amb un marcat to eròtic.
5
( 7 vots )
CarregantAlgú va titular la campanya electoral amb el joc fàcil de paraules d’Ereccions Catalanes. Del llatí erectio, acció d’alçar o erigir ja sigui un penis, el clítoris o els mugrons amb engrandiment i estat ferm. Segons fonts solvents, la seva consecució depèn de complexes interaccions psicològiques, neurals, vasculars i endocrines. No sé vosaltres, però a mi el procés no em va excitar ni erigir cap part del cos, més aviat em va provocar certa apatia i inapetència.
Com ens passa quan som canalla i a mida que ens fem grans, que tornem sens adonar-nos a aquest primer estadi, tot el que faci referència a sexe i processos escatològics ens fa gràcia i és motiu d’atenció i això els gabinets de premsa ho saben molt bé. A la cerca de nous llenguatges i estratègies d’apropament i mobilització de l’electorat, el sexe va prendre un paper protagonista en els plans de comunicació de certs partits. Personalment se m’acudeixen llenguatges molt més vibrants per estimular-me.
El que començà en el seu moment cert candidat passejant-se conill pel carrer va desencadenar una voraginosa pugna de símils entre la política i el sexe. Els electors afins a la causa del nudista en qüestió decidiren despilotar-se plegats per reivindicar el seu full de ruta; d’altres, apostaven per l’orgasme com a lluita contra l’abstenció i amb la melena al vent i butlleta en mà, arribaven al clímax mentre introduïen, rítmicament, la papereta dins l’urna - si com a la pel·lícula Cuando Sally encontró a Harry hagués intervingut la presidenta de la taula dient “ posi’m el mateix que a aquella dona”, haguessin brodat l’anunci. També tinguérem videoclips de dubtosa qualitat musical però sinuoses formes i, per un moment, ens il·lusionaren amb la possibilitat que la Nebrera sucumbís a les males praxis i deixés caure lentament la tovallola blanca de rus. Hi ha gustos per a tot...
En política, com amb el sexe tot està inventat, les possibilitats són infinites i variades. Tot dependrà del moment, les necessitats i el grau d’exigència dels participants. S’enamoren, es desenamoren, flirtegen amb les parelles dels altres, es prometen amor etern i viuen episodis de friccions, es posen les banyes, juguen a tres bandes i, a vegades, es munten trios. Per cert, experiència enriquidora que deixarem de viure amb l’entrada al poder i en solitari de Convergència i Unió. Tot i que l’auto estimulació és molt recomanable per a conèixer-se a un mateix i millorar les relacions amb els altres, dóna més poc joc. En definitiva, sigui com sigui que s’ho muntin, els que acabem sodomitzats sempre som els mateixos i no em refereixo a practicar sexe anal consentit sinó al caràcter més pejoratiu del terme.
Jo pensava que l’eròtica del poder era una altra cosa...
PD. Fem treballar les nostres perverses ments... quines parelles, trios i/o possibilitats diverses podrien sorgir entre el nostre elenc polític. Quin paper adoptaria cadascú? Què practicarien? La imaginació, a vegades, juga males passades. Sigueu dolents...
Laura Martinez Junyent
La Tremenda delits
latremenda@latremenda.net
Imprimir
Enviar
Vic
Actualitat