Dissabte, 29 de novembre de 2008 05:00 h
L’arriscada vida sexual d’alguns mascles
La vida sexual dels mascles de la taràntula mediterrània és d’allò més arriscada: les femelles, després de l’aparellament, solen devorar a un o més mascles de la seva espècie.
0
CarregantAquesta pràctica, coneguda com a canibalisme sexual, ha estat descrita en aquesta espècie recentment per investigadors del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), en un article que s’ha publicat a la revista Public Library of Science (PLoS) ONE. Anteriors experiments havien demostrat que aquesta és una pràctica prou freqüent a la natura, amb la que les femelles augmenten el seu èxit reproductiu: les que s’alimenten de mascles ténen més descedèndcia que no pas les que no ho fan.
No obstant, aquest comportament havia estat descrit fins al moment en animals en captivitat (com la famosa aranya anomenada vídua negre), però aquest és el primer cop que s’observa en un ambient natural, en aquest cas l'Estació Experimental de Zones Àrides del CSIC, situada en una zona semidesèrtica d’Almería. Per a observar el seu comportament, els investigadors varen emprar una parcel·la de 12 metres quadrats, de la que els aràcnids no podien sortir però en les que disposaven d’algunes altres preses.
Es tracta per tant, de la primera demostració que aquesta pràctica es duu a terme amb certa freqüencia en l’entorn natural, com a mínim en una espècie, i que la femella en surt afavorida.
Sembla que l’escassa disponibilitat d’aliment en la zona on viu aquesta espècie propiciaria aquest comportament: es tractaria d’una estratègia de les femelles per tal d’obtenir nutrients suficients per a assegurar-se la descendència. Aquest curiós hàbit alimentici va ser dut a terme aproximadament per un terç de les femellles, i augmentava en funció dels mascles disponibles en l’entorn, donat que d’aquesta manera tenien l’esperma assegurat.
El rendiment biològic que les femelles obtenien d’aquest comportament feia que tinguessin més quantitat i qualitat en la seva descendència que no pas si s’alimentaven d’altres preses que tenien disponibles.
Cal destacar que el mascle que devoraven no era necessàriament el que havia copulat. És més, algunes d’elles es menjaven fins a quatre mascles entre la còpula i la posta dels ous, de manera que augmentava considerablement el seu tamany.
I és que sembla ser que, de totes les preses disponibles, els mascles de la seva pròpia espècie els ofereixen la millor opció nutritiva al tenir un major pes que la resta, i una composició en proteïnes que lògicament s’adapta de forma inmillorable a les seves necessitats.
A més a més, les femelles que no s’havien menjat cap mascle, no varen ésser capaces d’acabar els capolls de seda per protegir correctament els ous, deixant-los més desprotegits.
Per validar aquesta teoria, actualment el mateix equip està treballant en estudis per esbrinar si les femellles més ben nutrides atacarien menys als mascles.
Existeixen d’altres espècies d’aràcnids amb comportaments similars: el mascle de la taràntula coneguda com a vídua negre s’ofereix a la femella perquè el devori. D’aquesta manera, a més de col·laborar nutritivament en la seva descendència, es creu que exerceix un efecte antiafrodisíac, que impedeix que la femella copuli amb d’altres mascles, assegurant-se que l’esperma que fecundi sigui el seu.
La realitat és doncs, que la femella de taràntula en treu més profit d’alimentar-se del mascle que no pas de conviure amb ell: un hàbit que esperem que no s’extengui entre la resta d’espècies del regne animal.
Josep Oliveras
Biòleg. Màster en tècniques de reproducció assistida
Miriam Noguera
InvitroTV
Imprimir
Enviar
Actualitat