Una àvia és mare als 70 anys ! directe!cat

CANALS

Salut i reproducció doble fletxa

Dissabte, 13 de desembre de 2008 05:00 h

Una àvia és mare als 70 anys

Comparteix

URL curta

No hi ha cap vot

Carregant

Una dona índia va donar a llum per cessària a una nena als 70 anys, segons va informar la premsa d’aquell país el passat dilluns.

Rajo Devi i el seu marit, que varen casar-se fa uns 55 anys, no havien pogut tenir fills, un fet que els pesava com un estigma social. Quan la parella va recórer al centre de fertilitat Hisar, a l’estat de Haryana, varen ésser informats que era perillós que la Sra. Devi quedés embarassada, tant per ella com per al fetus, però que malgrat tot la dona va assumir el risc.

El Dr. Anurag Bishnoi, que és qui va perpetrar el tractament, ha afirmat que tant la mare com la filla es troben en bon estat de salut. Segons Bishnoi, Devi és la mare més vella del món. No obstant és impossible de saber-ho amb certesa, donat que la senyora no té partida de naixement, però afirma tenir al voltant de 70 anys. El seu marit, granger, en diu tenir uns 72.

Donada la gran diferència d’edat, sembla evident que el nou nascut serà orfe ben aviat, i més tenit en compte que l’esperança de vida a l’Índia és de 64 anys. Quan els pares varen ésser preguntats al voltant d’aquesta qüestió, el marit va afirmar “això no és cap problema, la família s’encarregarà d’ella”.

D’aquesta manera se supera un lamentable rècord que va copsar els mitjans de comunicació ara farà dos anys, quan una dona de 67 anys donava a llum a dos bessons a l’Hospital de Sant Pau, després de haver-se realitzat un tractament als Estats Units. En aquell cas, la dona va afirmar haver mentit al centre per tal que no l’exclogués del programa de fertilitat.

És ben conegut que la fertilitat decreix amb l’edat de la dona: ser mare a aquestes edats és molt difícil, fins i tot amb tècniques de reproducció assistida. No obstant, si es recórre a òvuls de donant no existeix un límit fisiològic per tal que l’úter, degudament preparat pugui rebre els embrions resultants d’una FIV, i per tant la dona pot quedar-se embarassada.

En els casos de donació d’òvuls s’eliminen a més a més totes aquelles complicacions degudes a anomalies cromosòmiques que es relacionen amb l’edat de la mare, donat que provénen d’una donant molt més jove.

Tampoc existeix un límit legal per a la donació d’òvuls: la Llei espanyola no limita la edat de la dona que es pot sotmetre’s a aquest tractament, i per tant queda al criteri dels propis professionals que la tractin. No obstant existeix un consens entre la majoria dels centres de reproducció assistida espanyols per a no tractar dones majors de 50 anys.

La gran probabilitat que un nadó amb una mare d’aquestes edats quedi orfe en pocs anys, no és el principal risc: quan una dona de més de 50 anys queda embarassada, els riscos tant per ella com per al fetus es veuen molt augmentats.

Es creu que a partir dels 35 anys les dones ténen el doble de probabilitats de patir diabetis gestacional, que és aquella que sorgeix per primera vegada durant l’embaràs. També ténen un augment entre tres i quatre vegades major de presentar altres problemes obstètrics, així com de prematuritat en el part, menor pes del nadó en néixer i de patir hipertensió arterial induïda per l’embaràs.

Seria fàcil caure en la demagògia que cadascú ha de tenir el dret a decidir quan vol ser mare, però a la vista dels riscos que aquesta decissió pot suposar, especialment pel que fa referència al nou nascut, sembla lògic que els especialistes en aquest camp ens posem, a falta de legislació, uns límits coherents en l’edat de les nostres pacients.

imatge