Dissabte, 3 de gener de 2009 05:00 h
L’incomprès
El passat 5 de novembre, el President del Govern italià, Silvio Berlusconi, durant una conferència de premsa a Moscou, va respondre a una pregunta sobre les futures relacions entre Rússia i els Estats Units dient: «Barack Obama és guapo, jove i broncejat, així doncs, ho té tot per a estar en bones relacions amb el president rus Dimitri Medvedev».
0
CarregantEl dia després, envers les reaccions escandalitzades de mig món, excloent Itàlia vist que ja hi estem acostumats, ha volgut acabar amb la qüestió sostenint que allò havia estat només una broma i que qui no l’havia entès era imbècil.
Les diferents webs de El Pais, N-t.de, Herald Tribune, Bloomberg i les de molts altres diaris han comentat la notícia amb un to entre compassiu i divertit, probablement perquè en no seguir regularment la política italiana no sabien que el malentès és un dels cavalls de batalla del president Berlusconi.
El periodista del Corriere della Sera, Gian Antonio Stella, ha fet una llista de les millors pífies de Berlusconi, coses que ell creia molt divertides però que desgraciadament han estat malenteses pels altres.
L’any 2003 al Parlament Europeu, tenint Itàlia la presidència de torn, al diputat alemany Schulz, que li havia fet algunes preguntes precises que feien referència a la seva situació amb la justícia i al conflicte d’interessos, li respongué que a Itàlia s’estava rodant una pel•lícula sobre els camps de concentració nazis i que el suggeriria per al paper de "capo". Davant de l’estupor dels parlamentaris europeus digué que només havia estat una broma per alleujar la tensió i que a Itàlia es bromeja sobre l’Holocaust des de fa anys, per desdramatitzar.
També va ser malentès a Cáceres, quan durant la foto amb els Ministres d’Afers Exteriors, va fer les banyes a un col•lega, perquè: «Volia fer riure a un simpàtic grup de joves boy-scout»...
Tampoc ho van entendre els periodistes russos quan durant una conferència de premsa amb Vladimir Putin, durant el període en el qual alguns periodistes que criticaven el govern morien assassinats, va fer el gest d’agafar una metralleta i disparar sobre ells.
I també aquella vegada a Helsinki, a la seu de l’Agència Europea de Seguretat Alimentària, que va dir: « Parma sí que és sinònim de bona cuina, mentre els finlandesos ni saben què és el pernil. Com es pot pensar en col•locar aquesta agència en un país que potser està molt orgullós del ren marinat o del peix bàltic amb polenta? Per portar l’Agència a Parma he tret la pols a les meves dots de playboy amb la presidenta finlandesa Tarja Halonen». A la protesta oficial per part del govern finlandès, amb amenaces de boicotejar els vins i olis italians, respongué que hi havia una manca de sentit de l’humor.
Us escandalitza o us diverteix? A mi, ni una cosa ni l’altra, hi estic acostumat.
Andrea Ricci (Itàlia, 1979).
És llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Florència i viu a Catalunya des de l’any 2006. Aquest any ha iniciat el doctorat en Història Comparada, Política i Social de l’UAB, on ha estat incorporat recentment al grup de recerca Manuscrits.
Imprimir
Enviar
Actualitat