Dissabte, 10 de gener de 2009 05:00 h
Dues mares per a un nadó
Finalment, l’única parella de lesbianes que ho havia sol·licitat formalment, podrà dur a terme un procés de fecundació in vitro amb els òvuls d’una d’elles mentre que l’altre durà la gestació.
0
CarregantLa parella va advertir al Ministeri d’igualtat, representat per Bibiana Aído, sobre un buit a la Llei espanyola de tècniques de reproducció humana assistida, en el que es discriminaven els drets de les parelles homosexuals en front als de les parelles heterosexuals.
Actualment, en la majoria de parelles de dones homosexuals, si l'edat i altres circumstàncies mèdiques ho permeten, es duu a terme una inseminació artificial amb semen de donant, no havent de recórrer per tant a un procés molt més complexe com és el de Fecundació in vitro.
Aquesta parella en canvi, demanava poder sotmetre’s a una Fecundació in vitro emprant semen procedent d’un donant anònim, amb l’única excepció que la transferència dels embrions no es fés a la dona de la que provenien els òvuls, sinó a la seva parella legal.
D’aquesta manera, les dues dones es veurien implicades en el procés, mentre que fins ara la dona que volia quedar-se gestant havia de ser alhora la mare genètica. Paradoxalment, en el cas que no tingués la capacitat per generar aquests òvuls, l’esmentada dona havia de recórrer a una donant anònima, no podent ésser per tant la seva pròpia parella.
El passat dia 4 de desembre, la Comissió Nacional de Reproducció Assistida va debatre sobre aquesta possibilitat i va acabar donant la raó a les sol·licitants, en dictaminar que no existeix cap impediment legal per a dur a terme aquest procés.
Aquest òrgan, depenent del Ministeri de Sanitat, té una funció consultiva, i per tant el que ha fet és corroborar que la Llei permet aquest procediment. Es tracta d’un informe no vinculant, però que serà enviat a les conselleries de cada comunitat autònoma.
L’orígen de la polèmica és que la Llei contempla òbviament la utilització de gàmetes (espermatozoides en aquest cas) per part de la parella masculina a una dona, però no recull la possibilitat que una dona utilitzi els òvuls de la seva parella per a dur a terme la tècnica.
En general, tot i ser posterior a la Llei de matrimonis homosexuals (que data de juliol de 2005), la Llei actual de Reproducció humana assistida no s’expressa en un llenguatge adaptat a aquestes parelles. El govern preveu iniciar una reforma de la Llei de reproducció humana assistida per tal d’adaptarla a les parelles homosexuals el proper mes de febrer.
En definitiva doncs, es tracta d’un pas més cap a la igualtat de drets entre parelles heterosexuals i homosexuals. Benvinguda sigui si pel fet d’implicar a les dues persones que formen la parella aquesta es trobi més unida i el nadó que neixi de la tècnica sigui més estimat i desitjat si és possible encara.
No obstant, es tracta d’una decisió voluntària de la parella sense una indicació mèdica (amb l’excepció que una de les dones de la parella no pogués produïr òvuls i l’altre no pogués quedar gestant) i amb uns costos molt majors que una inseminació artificial.
És per aquest caràcter de voluntarietat que segons el meu criteri aquest cost afegit al procediment d’inseminació artificial no hauria d’ésser cobert en cap cas per la Seguretat Social, com ja algunes associacions de gais i lesbianes han començat a sol·licitar.
Josep Oliveras
Biòleg. Màster en tècniques de reproducció assistida
Miriam Noguera
InvitroTV
Imprimir
Enviar
Actualitat