Dissabte, 10 de gener de 2009 05:00 h
Sardenya
Autèntica cruïlla del mar Mediterrani, Sardenya és una de les illes europees amb una major diversitat lingüística i cultural. Encara que Itàlia hagi entrat a l'illa amb la força que només un Estat pot tenir, els sards s'han guanyat la definició de 'poble' per sobre de 'regió', a més d'aconseguir una autonomia considerable i la relativa protecció de les seves llengües (sobretot del sard) i les seves especificitats.
0
CarregantL'illa de Sardenya és una de les autonomies de l'Estat italià, juntament amb el Friül-Venècia Júlia, Sicília, Trentino Alto Adige/Tirol del Sud i la Vall d'Aosta. Igual que aquestes, Sardenya s'ha dotat d'un òrgan executiu i un altre de legislatiu (anomenats Giunta regionale i Consiglio regionale), i gaudeix d'un bon nombre de competències. A diferència de la resta de territoris autònoms, però, l'estatut que regeix l'illa reconeix l'existència del poble sard.
L'espectre polític sard inclou partits autonomistes i independentistes i, si bé són els partits estatals els que obtenen uns millors resultats en les eleccions, també és cert que les seccions sardes d'aquests partits acostumen a incorporar una bona dosi de federalisme i autonomisme. L'actual president de Sardenya, Renatu Soru, l'any 2003 va fundar el moviment autonomista Progetto Sardegna, que va incorporar-se quatre anys després al Partito Democratico.
Els principals partits i moviments sards que defensen la independència són el Partito Sardo d'Azione , Indipendèntzia Repùbrica de Sardigna , Sardigna Natzione Independentzia i A Manca pro s'Indipendentzia . Al costat autonomista, hi destaca el Progetto Sardegna de Renatu Soru i Riformatori Sardi.
Abans de la definitiva entrada de la llengua italiana a l'illa després de la segona guerra mundial, els sards havien parlat tradicionalment diverses llengües: el sard, a la major part del territori, el català, a la ciutat de l'Alguer, i el lígur, al sud-oest. Al nord de l'illa hi ha dues parles, el gal•lurès i el sasserès, que es troben a mig camí entre el sard i el cors. De totes aquestes, el sard és el que es troba en una situació més consolidada, tot i que lluny de ser òptima. La llengua sarda no té presència a tots els nivells de la societat, i només algunes escoles l'ensenyen. Sí que és especialment viva en l'àmbit familiar, en alguns mitjans de comunicació i en obres literàries.
Una de les darreres actuacions més significatives en el camp de la llengua ha estat l'impuls d'una normativa unificada: la Limba Sarda Unificada, que el 2006 va esdevenir, amb la denominació de Limba Sarda Comuna, llengua cooficial a l'illa, i va ser incorporada per l'administració com a variant vàlida del sard. (Vegeu a Nationalia un article sobre l'ús del sard en educació).
Per saber-ne més de Sardenya podeu consultar alguns enllaços com la pàgina de la Regió Autònoma, l'Associació pro-llengua Sotziu Limba Sarda i l'Associació cultural I Sardi . També hi ha alguns diaris digitals, com per exemple La Nuova Sardegna, L'altra voce i Tempus Nostru, en sard.
Dades generals
Població: 1.660.000 h. (2006)
Superfície: 24.090 km²
Institucions: Govern Regional i Consell Regional de Sardenya
Ciutats importants: Càller (Casteddu, Cagliari), Sàsser, Aristanis, l’Alguer
Administració estatal: Itàlia
Llengua territorial: sard, lígur, català
Llengua oficial: italià
Cultura religiosa: cristiana catòlica
*Nationalia és un diari digital d'àmbit europeu, especialitzat en nacions sense estat, llengües minoritzades i pobles no representats. Està impulsat pel CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions), i s'actualitza diàriament en català i anglès. 
*Nationalia és un diari digital d'àmbit europeu, especialitzat en nacions sense estat, llengües minoritzades i pobles no representats. Està impulsat pel CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions), i s'actualitza diàriament en català i anglès.
Imprimir
Enviar
Actualitat