Com fer la posició del 'bambú fes' i no morir, de riure, en l'intent
Avui en dia sembla que si no tens fusta emprenedora no ets res, no ets ningú. Ets un desgraciat. Ésser emprenedor és com formar part d’una tribu urbana, d’un nou moviment social que es referma subtilment, sense fer escarafalls de looks extremats ni agitacions intenses. Més o menys, com el visionari del meu pare ara fa uns trenta anys, que durant un temps es dedicà a construir corrals per a gallines aplicant el mètode feng shui perquè deia que amb un tancat més harmoniós i afavorint l’energia positiva ponien més ous i aquests eren més gustosos. Amb molt de sentit de compromís i responsabilitat social es va avançar al seu temps, intentant donar valor al que ja existia, amb una mà a cada ou (i mai tan ben dit) i deixant un parell de falanges de la mà esquerra per massa motivació i poca experiència en l’ús de xerracs. Més o menys, com els emprenedors d’ara, però estalviant-se la paperassa i els plans de viabilitat.Amb aquest nou modus vivendi fins i tot els rituals de festeig estant canviant. Aviat, per tirar-te la canya et preguntaran: estudies, treballes o emprens? Perquè segons a quins ambients si no vesteixes entre Trendy i Hippy chic (estilismes varis), vas a tallers de Coaching (procés interactiu per obtenir el millor d’un mateix) i no tens aquesta fusta emprenedora, el ritual acaba abans de començar, sense passar a la segona pregunta, agafen el seu gintònic en got tumbler i amb cogombret (n’hi ha que ben nets i sense fer-ne rodelles n’hi donen altres utilitats prou gustoses, també) i se’n van a la zona chill.
I suposo que per mimetisme, ahir jo també vaig voler sentir què és això d’emprendre i em vaig decidir a fer i executar amb resolució i obstinació, alguna operació considerablement àrdua (una de les definicions que he trobat). Així que, amb el meu estilisme Street style (ja s’entén), vaig plantar-me davant la meva parella amb les cames lleugerament obertes i els meus denim (texans de tota la vida) ben ajustats i mentre em treia el llibre Los siete libros del Kama Sutra (que és un, però molt gros) de la meva Messenger bag (una bossa enorme on normalment no hi trobo mai res) li vaig dir:
“Nen, avui explorarem les oportunitats que ens ofereix aquesta disciplina per projectar nous productes i serveis i reorientar els actuals, haurem de saber gestionar la incertesa, tenir ambició, intuïció i coratge per entomar l’èxit o el fracàs” (transcripció: “nen, n’estic tipa de fer el missioner així que, o provem coses noves o això nostre se’n va en orris”)
I amb molta motivació, vàrem obrir el llibre sense cap interès d’analitzar-n’he el llegat històric i cultural i, amb premeditació i traïdoria, vam anar, directament, als capítols que fan referència a l’acte sexual. Segons el Kama Sutra (2.1.33) “És impossible esmentar totes les varietats del bon sexe. Són masses”. Collons! Sort que no les esmenta totes... Mentre intento descobrir si la imminent unió sexual serà alta o baixa, si sóc dona cérvola o elefant femella i si el meu yoni es contraurà o s’eixamplarà; el meu amant llebre, brau o cavall (no us diré què és perquè va lligat a les dimensions del seu apèndix, linga) m’anima perquè col·loqui la meva cama dreta per sobre de la seva espatlla i estengui l’altra i, un cop aconseguit sense que m’entri rampa, vagi alternant la posició de les 6h amb ambdues cames tot fent la posició del bambú fes. Tot això a ritme dels arítmics moviments pèlvics de penetració (perquè és impossible portar cap ritme quan el que realment et preocupa és no trecar-te el cap). I posats a fer filigranes, simultàniament, li faig petons d’opressió (en el llavi inferior) i ell em fa la mossegada del verraco als pits amb tanta eufòria que em provoca un moviment sobtat seguit d’un hòstia nen, que m’has clavat les dents! El fimbreig fa que els meus malucs s’esmunyin entre els seus dits i, en un intent desesperat de caçar-me al vol, m’esgarrapa fortuïtament i em fa una marca de fulla d’un loto blau. Tot plegat acaba amb un bon cop a la costellada, un sangtraït al pitram i tornant a la posició del misioner, que és més clàssica però menys arriscada.
Conyes a part, el Kama Sutra és un tractat del segle IV sobre la conducta social i sexual que s’ha interpretat sovint de forma errònia i superficial com a text pornogràfic. Tot i que a molts aquest nom ens suggereix posicions impossibles dignes d’un contorsionista, en realitat, el Kama Sutra inclou moltes seccions que no tenen res de sexual. La tradició intel·lectual índia ha mantingut sempre que tant la cerca de la satisfacció sexual com el contacte físic són aspectes essencials d’una vida equilibrada. En temps desestabilitzats i convulsions generalitzades, tenir una edició rigorosa d’aquesta subtil guia de l’amor sensual com a llibre de capçalera és una més que interessant lectura que ens pot ajudar a empendre una vida més equilibrada. Això si, amb molta satisfacció sexual i amb molt contacte físic, si us plau.

Laura Martinez Junyent
La Tremenda delits
latremenda@latremenda.net






