Dissabte, 17 de gener de 2009 05:00 h
L’infantilisme japonès
Físicament, és difícil determinar l’edat d’una japonesa; sembla que hagin fet un pacte amb el diable i, tot i tenir edats avançades, segueixen semblant nines de porcellana d’aquelles que estan tancades amb pany i clau a la vitrina d’un museu i que els visitants admiren bocabadats. Aquest aspecte exterior va en consonància amb el seu caràcter, ja que, en general, les japoneses solen ser extremadament infantils; un patró de comportament que segurament vé imposat per la mateixa societat. De fet, entre els nois japonesos l’estereotip de noia que més agrada és aquella amb veu dolça, comportament infantil i que se sotmeti totalment a la figura d’un home. En general, les dones que ofereixen un aspecte fort i independent no solen atraure els japonesos, les consideren massa rudes. Tot i això, se sol dir que un cop casats aquest comportament envers els homes canvia i són elles les que porten les regnes de la nova família.
2
( 4 vots )
CarregantEl terme que impera entre les noies japoneses és el de kawaii o “bonic” i, en molts casos, és el concepte central que les defineix a elles i al seu cercle més proper. Per a les japoneses el més important és estar elegants i boniques a qualsevol preu i això se sol traduir en un alt consumisme. Tenir una bossa de Louis Viutton es quasi una obligació i marques com Loewe o Gucci exploten aquesta faceta extremadament marcada en la societat nipona i posen grans botigues a la milla d’or de les diverses metròpolis japoneses, sense ni tan sols despentinar-se davant l'actual crisi.
Les seves principals clientes són gyaru o gals, una tribu urbana japonesa formada per noies que només pensen en vestir a la moda i, sovint, porten roba bastant estrafolària, sabates amb talons impossibles i la cara totalment coberta pel maquillatge. El que més crida l’atenció és que això no només afecta adolescents en ple procés de cerca de la seva identitat personal, sinó que dones casades i amb fills també es veuen imbuïdes per aquest infantilisme que impera al Japó; fa poc, l’edició internacional d’un prestigiós diari anglès publicava un reportatge d’una japonesa de 36 anys, casada i amb dos fills, que tenia com a afició vestir-se de hime-gyaru o princesa i passejar-se pels carrers de Tòquio. Aquesta distracció costava més de la meitat del sou del seu marit, però, lluny de renunciar-hi per convertir-se en una abnegada mestressa de casa dedicada als fills i al marit, els seus pares li passaven la meitat de la seva pensió de jubilats perquè es pogués comprar alguns dels caríssims vestits de Jesús Diamante i passejar-se pels carrers de Shibuya o Harajuku com si fos una de les dames de la cort de Maria Antonieta. El més preocupant és que no es tracta d’un cas aïllat, sinó que l’infantilisme al Japó sembla augmentar a mida que les japoneses es van fent grans.
Mariona Torras. Llicenciada en traducció i interpretació a la UPF i actualment resident a Tokio. Especialitzada en Estudis d’Àsia oriental, concretament en la branca de Japó. Aquest any, està d’intercanvi a la universitat Tokyo Gaigo Daigaku per aprofundir en els aspectes de la cultura i la política japonesa.
Imprimir
Enviar
Sant Just Desvern
Actualitat