La catosfera literària 08 ! directe!cat

CANALS

Llibròfags doble fletxa

Dissabte, 31 de gener de 2009 05:00 h

La catosfera literària 08

Comparteix

URL curta

No hi ha cap vot

Carregant

Des de la pròpia experiència puc afirmar que escriure un bloc implica una doble renúncia, si no múltiple. Cal acceptar d’entrada la volatilitat del text que un cop publicat comença a caducar i resta inevitablement sotmès a l’atzar dels servidors informàtics. Però escriure un bloc implica també la renúncia al paper com a suport final immediat i potser també com a element central del procés creatiu. Per això, no deixen de semblar-me curiosos els llibres que neixen per immortalitzar els blocs –i que consti d’entrada que en sóc còmplice per partida doble. Si, com diu Biel Mesquida, escriure un bloc comporta “perdre la por a la paraula escrita en estat provisional: a l’aire” no deixa de ser paradoxal que textos que van néixer per desaparéixer abandonin la volatilitat per la immortalitat que els brinda el paper.

La literatura catalana comptava ja amb reculls de relats i poemes nascuts a la xarxa (com els tres llibres sorgits de Relats en català) però encara cap antologia de blocs fins la publicació de “La catosfera literària 08”. El llibre és un recull d’instantànies que capturen un petit tast del que donen de sí els blocs en català. No hi falta l’aperitiu bonic a la vista i bo al paladar de Filant Prim, un primer plat a base de les variacions de L’Escriptori o la carn farcida amb sorpresa d’Els dies i les dones i la dolçor de la Frannia de postres, per citar-ne alguns i no més perquè no m’acusin d’endogàmia, freqüent també a la blocosfera.

“No vaig notar aquell tall minúscul al dit índex de la mà dreta fins que les teues besades de sal me l’anunciaren amb la seua coïssor.”

Un recull que demostra que els i les blocaires que escriuen en català ho fan des de tot arreu dels Països Catalans, que són dones i homes, joves i no tan joves, psicòlegs, mares, poliblocaires, músics, mestres, estudiants i tantes altres coses (“si l’autor ha esdevingut íntimament rigorós sense deixar-se endur per l’exhibicionaisme de la pantalla, sabrà que la invisibilitat és al capdavall una gran victòria”). Alguns s’acostumen a un nou suport (“pertanyo a una generació que va viure la necessitat de divulgar la literatura per mitjà de les fotocòpies”); d’altres, no hem omplert mai cap llibreta de gargots. Aquesta primera antologia d’autors i de blocs que el temps anirà fent assolar es ben bé un d’aquells llibres que conviden a tancar-lo per seguir la lectura obrint l’ordinador (“des de fa un cert temps, faig zàping de blocs”).

___________
Imatge que l’article de Lady Madonna.

Sara Bailac